En ple debat sobre si el Girona-Barça de la segona volta s'ha de jugar a Miami, a 7.500 quilòmetres de casa, Montilivi es va tornar a engrescar. I de quina manera. Els pràcticament 10.000 espectadors que van anar ahir a l'estadi van xalar amb el segon triomf seguit dels d'Eusebio i, el més important, van poder cantar victòria a casa, un bon costum que feia mig any que no practicaven. Perquè el 3-2 d'ahir contra el Celta va representar trencar una ratxa de sis mesos sense victòria de locals. El darrer triomf datava del 9 de març, quan l'aleshores equip de Pablo Machín es va desfer del Deportivo (2-0). A continuació d'allò van arribar set decepcions: derrotes contra Betis, Espanyol, Eibar, València i Madrid (ja aquesta temporada) i empats amb Llevant i Valladolid (aquest darrer, en aquest curs).
L'afició va tornar a vibrar amb l'equip. Va corejar els noms de Portu, Borja i Pedro Porro, es va quedar amb les ganes d'aplaudir Pere Pons en la setmana que ha celebrat el sisè aniversari del debut i va patir de valent en els últims instants per la incertesa del marcador i l'alè d'un Celta que buscava l'empat. Mentrestant, la polèmica de Miami va quedar en un segon pla. Les protestes pel possible Barça-Madrid als Estats Units van passar pràcticament desapercebudes. Jovent Gironí va deixar buides les seves localitats al gol sud i va tornar a criticar «el futbol modern». Es van sentir en dues o tres fases breus càntics de «Tebas, ves-te'n», i al minut dotze algun aficionat va treure el mocador. I poc més. Perquè ahir el que tocava era celebrar el segon triomf de la temporada, que deixa l'equip sisè amb set punts. I molta tranquil·litat.
