Victòria important, victòria de nivell i sis punts seguits per a un Girona que ens va fer pensar en l'equip de la temporada passada. L'equip va estar encertat en atac, Stuani torna a ser un golejador fiable, al centre del camp la lluita constant va servir per igualar la qualitat de l'adversari i per la banda dreta la parella formada per Pedro Porro i Portu va ser decisiva en moltes de les accions ofensives.

Amb l'esquema més segur. A part de guanyar a Vila-real la victòria també va servir per treure conclusions de cara als altres partits. L'equip està més segur quan juga amb els tres centrals al darrera, a la banda dreta Pedro Porro pot dedicar-se més a tasques ofensives ja que té l'esquena coberta i a l'esquerra Aday Benítez també aporta profunditat, posició que encara es podrà millorar amb la incorporació de Mojica. Al centre Douglas Luiz li va guanyar la titularitat a Pere Pons, el brasiler va acompanyar a Alex Granell a la zona de creació aconseguint equilibrar el treball defensiu amb l'ofensiu. Amb aquest sistema també queden més alliberats per les tasques ofensives Borja Garcia i Portu, ahir el futbolista madrileny va aparèixer en menys ocasions .

Concentració per anul·lar el Celta. El partit era de màxima dificultat el Celta encara no coneixia la derrota i es presentava a Montilivi amb la inèrcia que els donava la victòria aconseguida a Balaídos contra l'Atlètic de Madrid. Antonio Mohamed va tornar a alinear un onze ja conegut, amb tres centrals al darrera, una línia de quatre al mig camp on va destacar l'eslovac Stanislav Lobotka acompanyat pel jove Fran Beltran que amb només dinou anys s'està consolidant com a titular en l'equip gallec. Defensivament el Girona estava davant un partit on calia tancar molt bé els espais amb Iago Aspas i Piones Sisto arribant des de segona línia i amb Maxi Gómez com a davanter centre l'atac presentava molt perill. Un altre aspecte important era evitar pèrdues en zona de risc. A diferència de temporades anteriors on els gallecs eren un equip molt dominadors del joc mitjançant el control de la pilota ahir es van mostrar com un conjunt agressiu, intens i preparat per atacar a partir de les recuperacions. La velocitat de futbolistes com Pione Sisto i Iago Aspas acompanyats per un Maxi Gómez molt vertical podia portar problemes a la defensa gironina però com que pràcticament els locals van dominar tot el partit en el marcador i van replegar bé els davanters visitants no tenien espais per atacar.

Control de la situació. Catalans i gallecs volien portar la iniciativa del partit a partir de la possessió de la pilota, al mig camp hi havia una lluita per veure qui tenia el control, Granell i Duglas Luiz són futbolistes més acostumats a tenir la pilota que a recuperar-la, els ajudava també un jugador d'un perfil similar com era Borja Garcia. A bandes els carrilers dels dos equips s'esforçaven per poder atacar i defensar accions de u per u, el sistema de joc plantejat pels dos entrenadors obligava a un esforç i a una despesa física molt alta a aquests futbolistes . Qui va colpejar primer va ser Aday Benítez, el banda del Girona va treure una centrada mil·limètrica que va rematar perfectament Cristhian Stuani per marcar el primer gol.

Reacció immediata. El gol de Iago Aspas executat de manera brillant després d'una falta directe va obtenir una resposta immediata per part dels locals. Era el millor moment per tornar-se a avançar en el marcador, una jugada d'estratègia molt ben llençada per Granell la va impactar Pedro Alcalà de manera impecable. El remat del central del Girona va suposar que els gallecs tornessin anar darrera el marcador. Al final va ser molt important que l'equip d'Eusebio pogués reaccionar en la primera jugada on va tenir l'oportunitat de fer gol, arribar al descans amb el resultat favorable va permetre a l'equip poder jugar amb més seguretat el segon temps. A la represa un contracop molt ben elaborat va significar el tercer, Pedro Porro va ser molt vertical en la passada després de recuperació, va llençar a Portu que arribava a l'àrea amb l'avantatge per fer una passada perquè Stuani pogués sentenciar. Tocava replegar, estar junts i defensar bé per evitar que l'adversari entrés en el partit, tot i així un gol a les acaballes del matx va obligar a mantenir la concentració fins a l'última jugada.

Pròxima estació Camp Nou. Ara toca pensar en el partit més complicat de la temporada. El Girona visita l'estadi del campió de lliga, un camp on quasi sempre guanya el Barça i normalment ho aconsegueix sent molt superior al seu adversari. L'equip d'Ernesto Valverde torna a ser el líder de la Lliga, ha aconseguit guanyar tots els partits, estem davant d'un enfrontament on el Girona té molt a guanyar en cas que tingui la capacitat de sumar algun punt i molt poc a perdre ja que la majoria de rivals hi perdran. El partit arriba en un bon moment per al Girona, dues victòries consecutives situen els gironins en una posició còmode a la classificació i els permet anar a Barcelona amb la màxima il·lusió. Enguany hi ha una diferència important respecte a la temporada passada, el matx arriba molt aviat quan encara els queda molt recorregut als dos equips; l'any passat va aparèixer un Barça imbatut que lluitava per poder quedar campió de lliga. Ara toca descansar i preparar bé un partit que fa molta patxoca.