Cada entrenador té la seva història. Una experiència, o potser moltes, viscudes abans d'asseure's a la banqueta. La majoria venen de la gespa, de vestir-se de curt i donar puntades de peu a la pilota. N'hi ha d'altres -pocs, això sí- que no han jugat gairebé mai, però que dirigir des de la banda se'ls dona prou bé. Històries de tota mena; amb un passat més o menys exitós, amb títols o sense, compartint vestidors amb estrelles o futbolistes anònims. La d'Eusebio Sacristán és d'aquelles que no deixen ningú indiferent; d'explicar als amics, als nets o a qui faci falta. Ja no perquè, com a jugador, va arribar a la Primera Divisió. Ni tampoc perquè va vestir la samarreta del Barça, entre d'altres equips. Sinó, sobretot, perquè el de La Seca pot presumir d'haver format part d'una de les generacions més glorioses de l'entitat blaugrana. Ell va ser un pilar de l'anomenat Dream Team. Aquell equip que, sota la batuta de l'holandès Johan Cruyff, va meravellar tothom amb el seu futbol i va col·leccionar un munt de títols.
Va ser el Valladolid el punt d'inici i també el final; enmig, Eusebio va defensar els escuts de l'Atlètic de Madrid i Celta. Però on va viure els seus anys més fructífers, pel que fa a èxits personals i col·lectius, va ser indubtablement al Camp Nou. El va fitxar el Barça l'estiu del 1988. Tenia 24 anys, tota la carrera per davant i ho va aprofitar. Cruyff des del primer moment hi va comptar. Amb l'holandès a la banda, va coincidir les set temporades que va viure en clau blaugrana. Set anys amb moltes més alegries que no pas decepcions. Temps suficient per jugar 272 partits, amb un balanç de 158 victòries, 60 empats i 54 derrotes. No era la seva especialitat, però també va veure porta, marcant 16 gols durant aquest temps. Formant part del Dream Team, va tenir el privilegi de participar d'una etapa daurada que va contribuir a la consecució de 4 Lligues, 3 Supercopes d'Espanya, una Recopa, una Copa del Rei, una Supercopa d'Europa i la famosa Copa d'Europa de Wembley, la primera que el Barça va poder portar a les seves vitrines. Aquella nit de maig del 1992, Eusebio no només va jugar els 120 minuts del partit contra el Sampdòria italià, sinó que va ser ell qui va provocar la falta, a la pròrroga, que aprofitaria Ronald Koeman per marcar l'1-0.
Jugant més de 30 partits per curs durant les cinc primeres temporades, la seva participació va anar perdent pistonada; no va aparèixer tant en els seus dos darrers anys al club. L'estiu del 1995, quan el Dream Team ja era història i l'equip vivia una profunda renovació, va abandonar el Camp Nou per fitxar pel Celta de Vigo. Ja tenia 30 anys; encara en duraria uns quants més a la gespa. No va ser fins al 2002, quan en tenia 37, que va decidir deixar-ho córrer. Amb el Valladolid, l'equip de la seva terra; a Primera, la categoria que mai havia abandonat. Un punt i a part, perquè el futbol encara és una part important de la seva vida.
El salt a les banquetes
De les primeres coses que va fer Eusebio un cop penjades les botes, va ser dedicar-se a estudiar per treure's el carnet d'entrenador. Ho va aconseguir. La seva primera aventura no va ser en solitari. Des del 2003 fins al 2008 va formar part del cos tècnic del Barça, convertint-se en un dels col·laboradors més propers de l'holandès Frank Rijkaard. Uns inicis complicats, per acabar vivint una altra gran etapa; més breu que la que ell va protagonitzar com a futbolista, però també plena d'èxits i amb futbolistes al camp com Ronaldinho, Xavi, Eto'o o Puyol, entre d'altres. Aquests anys es van saldar amb una Lliga de Campions, dues Lligues i també un parell de Supercopes d'Espanya.
Ja ell sol i després de dirigir el Celta durant dos anys a Segona, el Barça va tornar a creuar-se en el seu camí. Aquest cop, la missió era la d'entrenar el filial, també instal·lat a la categoria de plata. Hi va aterrar el 2011 per viure-hi experiències de tots colors. Amb ell a la banqueta, el Barça B va escriure la millor temporada de la seva història, amb un tercer lloc que a qualsevol altre equip que no fos un filial li hauria donat l'opció de jugar el play-off d'ascens a Primera. Aquell curs, el 13/14, va tenir a les seves ordres jugadors com Sergi Samper, Carles Planas, Denis Suárez, Sandro Ramírez, Adama Traoré i Munir el-Haddadi, entre molts altres. Va fer 66 punts i només el van superar l'Eibar i el Deportivo de la Corunya, que acabarien pujant. El mes de febrer del 2015 i després d'una clara derrota al camp del Saragossa (4-0), Eusebio va ser destituït. Era, de moment, el seu punt i final al seu pas pel Barça. Un club on ha brillat com a futbolista, del que ha dirigit el filial i on fins i tot ha format part del cos tècnic del primer equip. Aquest diumenge, amb el Girona, li tocarà enfrontar-se al seu passat. A un equip que només ha pogut guanyar un cop. Va ser entrenant la Reial Societat, a Anoeta: 1-0 l'abril del 2016 gràcies a un gol d'Oyarzabal.
