El passat 8 d'abril, a Anoeta, el Girona va fer un petit pas enrere en la seva lluita inesperada per entrar en posicions de Lliga Europa. La Reial Societat, amb un guió gairebé perfecte, va passar per sobre dels homes de Pablo Machín, el dia que Imanol Aguacil debutava a casa després de la destitució, precisament, d'Eusebio. El 5-0 no deixava lloc als dubtes. Però el més important no va ser això, sinó que aquella tarda els gironins van assolir una permanència matemàtica que feia un mes que era virtual. Era la jornada 31 i, tot i això, els jugadors van marxar capcots d'Anoeta. Des d'aquella tarda que no ha tornat a perdre el Girona lluny de Montilivi.
Si dilluns els 3-2 contra el Celta trencava una dinàmica negativa de set partits al costat de l'afició, la sèrie de bons resultats a camp contrari encara no s'ha aturat: tres victòries i un empat d'ençà del desplaçament a Sant Sebastià. Tots ells, amb un mateix denominador comú: Cristhian Stuani. Els triomfs han estat de prestigi, com l'1-2 a Mendizorrotza contra l'Alabès amb un onze ple de jugadors menys habituals que van vèncer gràcies als gols d'Aleix Garcia i Stuani. Novament l'uruguaià va ser decisiu forçant un penal a Getafe (1-1) que va permetre equilibrar la diana inicial d'Amath. A la darrera jornada del campionat i ja sense punts en joc, el Girona va confirmar la seva desena posició i Stuani va acabar la Lliga com la va començar, fent un doblet que segellaria l'1-2 contra un Las Palmas ja descendit.
Després de disputar les dues primeres jornades a Montilivi, tal com va passar durant l'estrena a l'elit, el Girona es va desplaçar a Vila-real amb el serial de Portu sobre la taula i sense cap victòria a la butxaca. El resultat? Un nou gol de Stuani, la primera de les dues victòries que acumulen els d'Eusebio i la continuïtat del murcià assegurada. D'això se'n diu aprofitar els 90 minuts.
Un dels registres que pot igualar el Girona en la seva visita al Camp Nou és el de victòries consecutives a Primera Divisió. Durant el curs passat, i en dues ocasions, els blanc-i-vermells van assolir dues sèries de tres. La primera va servir per rellançar l'equip després d'un inici bo però mancat de resultats. A la victòria clau a Riazor (1-2) va seguir-li la mare de les remuntades contra el Madrid (2-1) i un triomf d'equip gran davant el Llevant (1-2).
Ja a la segona volta, i amb l'equip llançat, el 6-1 patit al Camp Nou va ser el preludi d'una reacció que va estar a punt de superar la ratxa de triomfs a l'elit. Un gol de Portu va batre el Celta (1-0), Stuani i Lozano van fer caure el Vila-real (0-2, el dia de la permanència virtual) i el Deportivo va ser el regal de l'últim aniversari de Machín a Montilivi (2-0).
Eusebio, que amb set punts ha superat l'arrencada de Machín -el sorià va trigar vuit jornades a passar dels sis punts als nou-, posarà a prova dos registres més en la visita d'avui al Camp Nou: saber si serà capaç de mantenir-se invicte i esbrinar si aconseguirà igualar la millor ratxa històrica a Primera.
