S'imaginen que el Girona guanya al Camp Nou? Per convicció, dinàmica i il·lusió, no serà. Perquè els homes d'Eusebio Sacristán, que torna al jardí que el va veure triomfar, han demostrat mil i una vegades que són capaços de tot. També d'aprendre, com han repetit durant tota la setmana posant com a mostra l'excessiu càstig rebut en la seva primera visita a l'estadi blaugrana, ara fa set mesos. Aquella nit, el Girona va ser valent i ho va pagar car. No hi havia pràcticament res a perdre i sí molt a guanyar, ja que l'objectiu de la permanència estava a tocar i l'atreviment va ser un premi que la plantilla s'havia guanyat sobre el terreny de joc. Volien comprovar si tenien la capacitat de competir contra tot un Barça mirant-lo als ulls. El 6-1 va dir que no, que encara no estan preparats.

Qui sap si aquesta nit serà diferent, perquè els gironins tornen a viatjar sense urgències. No només ho indica el fet d'haver guanyat el Vila-real (0-1) i al Celta (3-2) de manera consecutiva. El que més tranquil·litza és el com i aquest assegura que Eusebio ha aconseguit que la transició a la banqueta estigui sent dolça i sense cap trauma que faci trontollar un projecte que continua fent una pinta exquisida. Forts al darrere -Bounou ha deixat la porteria a zero en la meitat dels partits jugats- i contundents al davant -Stuani fa dos partits que veu porteria-, el Girona s'agafa al seu esquelet per ser cada dia més gran. El pas del 4-3-3 al 3-5-2 ha fet recuperar la versió més recognoscible d'un col·lectiu ple de noms propis.

Des de l'entrada d'Alcalá, un tros de central, a l'eix de la defensa, a la passió que transmet Aday al carril esquerre. Ell, que ha plorat pel club en els moments més complicats de l'època més gloriosa, veu com cada dia que passa és més imprescindible. No només fa més d'extrem que no de lateral, sinó que permet que Borja faci de Borja, que no és poc. El madrileny, creatiu com els artistes que només surten molt de tant en tant, és una de les claus a les quals s'agafa Eusebio per fer del partit d'avui una data que l'afició de Montilivi recordi tota la vida amb el major dels seus somriures.

L'interrogant més gran és el de qui ocuparà la posició de pivot defensiu. Timor -l'únic que ha repetit-, Pere Pons i Douglas hi han jugat en aquest inici. Aleix Garcia també vol dir-hi la seva. Tenint en compte que entrem en una setmana de tres partits, tots tindran el seu moment. Al Camp Nou, el brasiler sembla que podria tornar a lluir galons després de la seva bona imatge contra el Celta. Pel que pugui ser, Granell no se separarà del seu costat, especialment quan toqui destruir.

Al davant, una altra cosa que no sigui veure Portu i Stuani deixarà tothom amb la boca oberta. Amb Doumbia reclamant minuts i el Choco fora de la convocatòria, la parella de luxe del Girona és aquella que els més petits reciten de memòria. El murcià ja va ser capaç de fer posar les mans al cap a tots els gironins l'any passat. Només havien passat dos minuts i, tot solet, posava el 0-1 al marcador. Va ser un miratge, d'acord. Però va ser el miratge més bonic de tots. Stuani, que no va participar de la desfeta, vol aprofitar que Ernesto Valverde podria fer rotacions al darrere per marcar per tercera vegada consecutiva. Si algú és capaç de fer-ho, no és cap altre que ell.

Si el Barça rumia a fer rotacions a l'eix defensiu -Lenglet podria treure el lloc a Umtiti o Piqué-, el que sembla clar és que mantindrà el 4-3-3 i el seu trident ofensiu. Si l'any passat el derbi va ser testimoni de la primera vegada que Coutinho, Dembelé, Messi i Luis Suárez jugaven junts, avui es podria repetir l'escena. Al mig del camp, Arthur -recuperat de les molèsties- o Arturo Vidal podrien ser titulars en detriment de Sergio Busquets o Rakitic. Faci una cosa o l'altra, el nivell del Barça de Valverde és indiscutible. Però aquest Girona ja ha demostrat que li va la marxa i que, com més gran sigui el repte, millor respon. Així ha estat en els últims 10 anys, quan tampoc era favorit per estabilitzar-se a Segona i va acabar pujant a Primera després de rebre quatre patacades que haurien fet desistir a qualsevol. El millor Girona de la història vol seguir mostrant l'orgull gironí al món i el Camp Nou és un magnífic aparador.

L'inici, que ja supera el del curs passat -7 de 12-, convida a les alegries i a saber que avui no passa res si es perd, però que passarà de tot si els tres punts tornen a Montilivi. Que gaudeixin, surtin a jugar amb el cor, es buidin i es deixin l'ànima. I que tinguin sort, que farà molta falta en un escenari com aquell.