Un Girona ambiciós va treure un empat al camp més complicat de la Lliga. Davant un Barça que va dominar tot i jugar una hora amb un jugador menys, l'equip d'Eusebio Sacristán va remuntar un marcador advers, va ser valent en els canvis però va defensar massa estona contra un equip que volia guanyar. Els dos equips van competir bé, van mostrar les seves armes i van aprofitar els seus moments. Al final la victòria podia caure a favor de qualsevol dels dos conjunts, els locals tenen molta qualitat i són un equip preparat per guanyar cada setmana, els visitants van aguantar les embranzides, van lluitar molt i es van endur un punt per a la història.

Modificacions al mig camp. Eusebio va mantenir l'esquema dels tres centrals, dos carrilers amb Aday Benítez a la dreta i Marc Muniesa a l'esquerra, un mig camp format per tres jugadors que estaven molt junts i amb Portu i Stuani a la davantera. Al mig camp era on calia estar més ben posicionats, la possessió era blaugrana i el ritme del partit també, la col·locació de Pere Pons a l'eix acompanyat per Àlex Granell i Aleix Garcia servia per reduir espais, realitzar una bona pressió i evitar la connexió cap a Leo Messi, si es tallen línies de passada cap al futbolista argentí aquest apareix menys en el joc.

Amb igualtat numèrica el joc del Barça obligava el Girona a jugar molt enrere, Sergio Busquets donava equilibri defensiu, portava el ritme i s'encarregava d'estar sempre ben ubicat tàcticament. L'acompanyaven Arturo Vidal i Arthur Melo, que van deixar a la banqueta dos jugadors de molt nivell que al final van saltar a la gespa per buscar capgirar el marcador, Ivan Rakitic i Philippe Coutinho.

L'objectiu del Girona per atacar es basava en una idea molt clara, calia buscar Stuani per descarregar el joc, sortir del darrere i aconseguir l'associació amb Portu que amb velocitat corria a l'espai lliure.

Messi ho fa fàcil, Stuani fa el doblet. El Barça tenia la pilota i la movia a molta velocitat prop de l'àrea de Bounou, acostumats a jugar quasi sempre dins el camp de l'adversari els futbolistes d'Ernesto Valverde combinaven en curt, buscaven els canvis d'orientació per la incorporació de Semedo i Alba, s'associaven per dintre i no perdien la pilota.

Quan Messi entrava en joc arribava el perill, la primera jugada individual li va servir per vorejar la frontal de l'àrea superant la defensa gironina i xutar a l'esquerra de Yassine Bounou i la segona la va aprofitar per obrir el marcador, un tir ajustat a un sol contacte suposava el primer gol.

Després va situar-se més enrere per assistir els seus companys, la seva visió de joc li permet moure l'equip, parar el partit, canviar el ritme i ordenar les posicions. Qui torna a estar a un nivell impressionant és el davanter uruguaià del Girona, decisiu en les accions ofensives va tornar a marcar. En el primer gol va controlar bé dins l'àrea i en un sol contacte va superar Piqué, va acomodar-se per buscar la posició ideal i amb la dreta va xutar superant la sortida de Ter Stegen. A la segona part va seguir una jugada de Portu per xutar amb molta potència i bona direcció en una acció que avançava els gironins.

Un empat que reforça el grup. El punt aconseguit al Camp Nou és una injecció de moral per al Girona. L'equip va saber jugar i remuntar un marcador advers, ho va fer amb un jugador més que el seu adversari però la gesta era molt complicada. Els gironins no es van desorganitzar i van plantar cara a tot un campió. Però això no té aturador. Dijous el Betis arriba a Montilivi.