Quan a finals de juliol, aquest estiu més tard del que és habitual, La Lliga feia públics els horaris de Primera Divisió corresponents a la temporada 2018/2019, l'aficionat del Girona veia com al seu equip li tocava afrontar una autèntica muntanya només començar. Tret del Valladolid, un nouvingut a la categoria que sobre el paper no té el renom ni tampoc el potencial econòmic i esportiu d'altres clubs, els primers rivals del curs eren per tenir-los, i molt, en compte. Bàsicament, perquè així d'una tacada, tocava enfrontar-se a transatlàntics com ho són Barça i Reial Madrid, a banda de veure's les cares amb Celta o Vila-real, conjunts que solen aspirar a la part alta de la classificació i que de tant en tant treuen el cap per Europa. Rivals d'aquells que, com diria Pablo Machín, utilitzen metralladores en comptes de pistoles. Malgrat tot, el tret de sortida dels gironins és dels que fan patxoca. Un inici dubitatiu ha quedat enterrat amb una reacció de llibre, multiplicant els números d'ara fa un curs i signant així la millor arrencada a Primera de la història del club. Els d'Eusebio Sacristán són sisens per mèrits propis, amb un balanç de 8 punts de 15 possibles, gràcies a dues victòries, els mateixos empats i només una desfeta.

És, de tots els equips de Primera, l'únic que s'ha hagut d'enfrontar a Barça i Reial Madrid en les cinc primeres jornades del campionat. A cap dels dos ha guanyat, però el punt de diumenge passat al Camp Nou (2-2) ha estat celebrat com si d'una victòria es tractés. Contra els blancs, això sí, va patir l'única relliscada que fins ara comptabilitza al seu caseller: un dolorós 1-4 a Montilivi. La resta, un 0-0 amb el Valladolid a l'estadi i els valuosos triomfs a Vila-real (0-1) i a casa amb el Celta (3-2).

De moment, i quan fa un mes que la competició va alçar el seu teló, encara hi ha equips que no s'han creuat en el camí dels dos màxims favorits al títol final. Conjunts com el Llevant, Atlètic de Madrid, Vila-real, Eibar, Betis, Celta, València, Rayo Vallecano i Sevilla encara no s'han enfrontat ni a blaugranes ni madridistes. Sí que han jugat contra el Barça l'Osca, Alabès, Valladolid i Reial Societat; de la seva banda, al Reial Madrid se l'han trobat el Getafe, Leganés, Athletic i Espanyol. Només el Girona, de moment, s'ha topat amb un i altre.

Una situació que es tornarà a produir a la segona volta. Cosa habitual als darrers anys, però que podia no passar en aquest ja que, per primer cop, el calendari de la Lliga és asimètric. Un cop el torneig superi el seu equador, els blanc-i-vermells s'enfrontaran al Barça ben aviat. A la segona jornada de la segona part del calendari, toca derbi. Encara queda saber si el matx s'acabarà jugant a Montilivi o a Miami, un tema que porta cua des de fa temps i que ha confirmat les fortes desavinences entre La Lliga i la Reial Federació Espanyola de Futbol; o el que és el mateix, entre Javier Tebas i Luis Rubiales. Tres partits més tard, a mitjan febrer, el rival serà el Reial Madrid. Aquest cop, al sempre difícil Santiago Bernabéu.