Com li va per Sevilla?

Molt bé. Estic ben content. Per com va l´equip i per com m´han tractat, club i vestidor, des del primer dia.

El Betis és un club diferent?

Sí. Aquí, la gent viu el futbol d´una altra manera. Potser no amb tanta passió com ho fan els aficionats d´altres clubs, com pot ser el cas de l´Espanyol. El camp sempre està ple, vaig pel carrer i la gent em coneix...

És com s´esperava?

Me n´havien parlat bastant i hi venia avisat. Ara, fins que no ho vius que no ho entens. La gent fa molt seu el Betis. Es viu més del normal. Ets molt dolent quan perds i el millor quan guanyes.

Ja ha tingut l´oportunitat de viure un derbi sevillà. Com li va quedar el cos?

És impressionant. Una experiència molt xula. A més, jugant a casa i tenint la sort de guanyar el partit. El comparo amb el derbi de Barcelona i aquell és molt més desigual. Aquí ho viuen amb moltíssima passió i l´ambient era brutal.

Li va molestar que es parlés tant de la seva polèmica acció amb Roque Mesa?

No, tampoc li vaig donar gaire importància. Vam guanyar, que és el que volíem, i després vam gaudir per haver-ho aconseguit.

Sevilla s´està omplint de gironins. Ja no per vostè, sinó també per Jordi Guerrero i Jordi Balcells. Els coneix? Hi ha coincidit?

I tant, que els conec. En Jordi Balcells, per exemple, va ser el meu entrenador a l´infantil B del Girona! Hi tinc molt bona relació i xerrem sovint.

Fa temps que tenia clar que el seu destí era sí o sí el Betis?

El que tenia clar és que la meva etapa a l´Espanyol havia acabat. No comptaven amb mi i llavors vaig escoltar propostes. La del Betis era molt bona; la d´un club que està creixent. Vaig apostar i ja puc dir que vaig triar la millor opció.

La seva sortida de l´Espanyol va ser un pèl delicada...

Hi va haver gent que no va entendre per què marxava. D´altres sí que ho van fer. No me´n penedeixo gens, de com vaig fer les coses. Podria haver marxat sense dir res, però vaig preferir dir i fer el que sentia en aquell moment. La gent mereixia una explicació i així ho vaig entendre.

Malgrat tot, li deu molt a l´Espanyol?

Evidentment! Si jugo a Primera és gràcies a l´Espanyol. Hi he viscut coses meravelloses. Una cosa no treu l´altra. Una mala planificació en un moment determinat no canviarà totes les temporades que vaig viure allà ni l´estima que sento pel club. Hi tinc amics encara, tant jugadors com treballadors.

Salvant les distàncies, també deu alguna cosa al Girona?

Sí, clar. És un altre club important a la meva vida. Vaig estar un parell d´anys al Sant Gregori i llavors vaig anar al Girona, on vaig començar a créixer com a futbolista. Hi vaig estar menys temps que a l´Espanyol i ho sento diferent, però també el tinc molt present.

Vostè de petit era del Girona?

Ostres, llavors era difícil... En aquell moment no estava competint per estar amunt, sinó intentant no baixar a Tercera Divisió.

El de demà a Montilivi serà un partit especial?

Sí, és clar. La meva família sempre ha fet vida a Girona, una ciutat especial per a mi. És bonic tornar allà on has crescut.

Uns mesos enrere, el Girona el va intentar fitxar?

Sí que va existir aquesta possibilitat, tot i que no sé del cert si es podria haver fet o no. Quan vaig escollir el Betis, ja no vaig voler escoltar cap proposta més.

Li sorprèn el rendiment del Girona o ja no?

Ja no sorprèn! Ve de fer un gran any i aquest l´està començant fins i tot millor. És un equip molt ben treballat, que fa temps que sap a què juga. Ho feia amb Machín i ara amb Eusebio, un bon entrenador. Fa uns anys ningú s´imaginaria que el Girona seria capaç d´empatar al Camp Nou i l´altre dia gairebé hi guanya! Juga com un equip, des de Bounou fins a Stuani.

Parlant del 2-2 contra el Barça. Quin sentiment li desperta un resultat així al vestidor del Betis?

El que sabíem, ja no d´ara, és que serà molt complicat puntuar a Montilivi. Si volem guanyar-hi haurem de fer molt bé les coses. Si no, ens costarà molt.

Anomenava abans Stuani. Vostè hi va coincidir a l´Espa­nyol. Què me´n diu d´ell?

Que el voldria tenir sempre al meu equip. Es trenca la cara pel col·lectiu, lluita totes les pilotes i ara té una gran efectivitat de cara a porta. Me n´alegro molt per ell. Tant de bo no tingui el seu millor dia contra nosaltres.

El voldria tenir sempre al seu equip però ara li tocarà enfrontar-s´hi...

Sí, un perill més! No pas l´únic, perquè el Girona també té Portu o Borja García. És un equip amb molts jugadors que poden marcar la diferència. Ells han fet una cosa molt bona, que és agafar futbolistes amb menys nom que han acabat demostrant que poden ser importants també a Primera.

Va formar part de la primera llista de Luis Enrique com a seleccionador espanyol. Content?

Molt, molt. Que et cridi la selecció sempre és únic, diferent. Qualsevol futbolista ho somia alguna vegada. Vaig passar una setmana molt maca. Però no hi penso ni li dono més importància. Em centro a guanyar-me el lloc al Betis. Si l´oportunitat apareix de nou, perfecte. I si no, a seguir treballant.

Què li sembla el VAR?

És com tot en això del futbol. Està imposat i no se n´ha de parlar més. Tothom pensarà que quan et va a favor és una meravella, i quan et va en contra, una merda. Crec que hi és per ajudar.

El Girona i el Barça, o potser d´altres equips en el futur, podrien jugar un partit de Lliga als Estats Units. Hi està a favor?

Si els clubs hi estan d´acord... Encara que tampoc sé molt bé com està tot gestionat i tinc poca cosa a dir. Els jugadors es van reunir amb l´AFE i van arribar a una sèrie de conclusions. El que sí que tinc clar és que una part afectada és l´afició. A la gent de Girona segur que li fa més il·lusió veure com el seu equip s´enfronta al Barça a Montilivi que no pas jugar a Miami. S´han de tenir en compte aquestes coses. Decisions així poden perjudicar els clubs i també les persones.