Estava clar que el partit d'ahir a l'estadi de l'Alcoraz no seria gens fàcil. A Primera Divisió no hi ha cap adversari assequible i menys quan el partit el juguen com a locals. Ahir l'Osca va sumar el seu primer punt davant la seva afició i ho va fer davant un Girona al que li va mancar continuïtat en el joc. No va ser un bon partit dels gironins, que tot i avançar-se en el marcador a la segona part no van tenir la capacitat de gestionar el resultat favorable.
DEFENSA DE QUATRE.
La primera novetat a l'alineació que va presentar l'entrenador del Girona va ser la modificació del sistema de joc. En els partits davant el Vila-real, Celta de Vigo, Barça i Betis, la idea d'Eusebio va ser de tornar al dibuix tàctic de la temporada passada. La sensació és que l'entrenador va apostar per un equip de perfil més defensiu quan va veure que els seus adversaris podien ser millors en el control de la pilota i la possessió. Ahir el plantejament va ser diferent: conscient que el seu equip era l'encarregat de portar més el pes del partit i esperant un Osca més replegat en camp propi, el tècnic va deixar un central a la banqueta per jugar amb un futbolista més al mig camp. D'inici, a la zona de creació van jugar Pere Pons, Douglas Luiz, Borja Garcia i Aleix Garcia, mentre que les referències d'atac eren Portu i Cristhian Stuani.
FALTA DE RITME.
L'acumulació de partits i el poc temps de descans entre el partit de dijous a Montilivi i el d'ahir al matí a Aragó va propiciar un desgast evident a uns futbolistes que van acabar el matx esgotats. Al Girona li va mancar ritme de joc, en moltes ocasions la pilota circulava de la zona d'inici a la de finalització de manera massa ràpida i sense donar importància a la creació. Sobre la gespa hi havia jugadors per poder-la tenir, per combinar en curt i moure l'adversari d'un costat a l'altre. Borja Garcia no va participar en el joc d'atac i quan ho feia no estava encertat en la passada; Aleix Garcia no acabava de trobar la posició ideal, mentre que Pere Pons corria sense poder intervenir massa. El pivot defensiu situat per davant dels centrals va tornar a ser Douglas Luiz. El brasiler té qualitat quan disposa d'espai per poder pensar però juga massa lluny dels davanters i no aporta passades de mèrit.
MASSA ENRERE A LA REPRESA. Amb el resultat favorable des del primer temps, Eusebio Sacristán va aprofitar el descans per modificar el sistema de joc. L'entrenador va prioritzar el treball defensiu en lloc d'anar a pressionar més amunt per intentar fer el segon. Pedro Alcalá va substituir un desaparegut Borja Garcia, l'equip va organitzar-se amb els tres centrals al darrere, dos carrilers que pensaven més a defensar que no a donar profunditat a bandes, un doble pivot, dos jugadors d'enllaç i un davanter centre. L'equip es tornava a situar amb l'esquema habitual dels últims partits. Amb un Girona que defensava molt a prop de la porteria de Yassine Bounou, l'Osca portava la batuta del partit. A poc a poc els locals agafaven més responsabilitat i amb jugades aïllades aconseguien córners, faltes laterals i centrades cap a l'àrea visitant. Era el moment en què als gironins els calia tornar a fer un pas endavant, no perdre la pilota amb tanta facilitat, no jugar de manera tan directa i atacar per condicionar el joc del seu rival. Quan es defensa tanta estona sempre pot aparèixer la possibilitat d'una jugada de perill. En una pilota centrada a l'àrea va arribar la jugada del penal que situava l'empat en el marcador.
ELS GOLS MOLT SIMILARS
Curiosament, els dos gols que vam veure ahir a l'Alcoraz es van desenvolupar de la mateixa manera. En el gol del Girona, l'àrbitre primer va assenyalar falta favorable als visitants a fora l'àrea però, un cop comprovada la posició d'Stuani mitjançant les imatges del VAR, la falta es va convertir en penal. De la mateixa manera es va resoldre el gol de l'Osca, una falta innecessària de Bernardo Espinosa a la frontal de l'àrea la va xiular el col·legiat del partit també fora l'àrea; seguidament, la rectificació des de la sala d'imatges va servir perquè s'assenyalés una altre vegada penal. La jugada de l'empat va ser una llàstima. Quan semblava difícil que els locals poguessin aconseguir fer gol, el central del Girona Bernardo va anar a lluitar una pilota dividida en una zona de risc. L'adversari no tenia el control de la pilota, en el millor dels casos hauria quedat d'esquena a porteria i amb molts defensors dins l'àrea; la jugada no comportava cap perill per als gironins.
DOS PUNTS EN TRES PARTITS
La setmana ha estat molt dura: en vuit dies el Girona ha jugat contra el Barça, partit sempre de màxima dificultat; a casa contra un Betis que juga un futbol de possessió fantàstic; i al camp de l'Osca. A priori el partit on semblava que els jugadors d'Eusebio Sacristán podien aconseguir els tres punts era el d'ahir a terres aragoneses. El problema és que el desgast de dijous va ser molt alt i per guanyar partits s'ha d'estar fresc, tant en l'aspecte físic com en el mental. A curt termini, l'objectiu és el de sempre: tot passa per anar sumant punts amb la idea d'arribar al més aviat possible a aconseguir la salvació. L'equip blanc-i-vermell disposa de marge de millora. Encara cal veure el rendiment que poden donar jugadors com l'extrem anglès Patrick Roberts o el davanter ivorià Seydou Doumbia, que han tingut fins ara poc protagonisme. Eusebio encara té marge de millora per fer créixer l'equip i les victòries tornaran a arribar.
