01 de octubre de 2018
01.10.2018
Diari de Girona
Osca 11Girona

El VAR decreta empat

El Girona passa de dominar (0-1) a ser sotmès per l'Osca després de l'empat

01.10.2018 | 00:10
El VAR decreta empat

El VAR, la inspiració d´Stuani, les aturades de Bounou i la imprecisió d´un Osca accelerat. El còctel va significar l´1-1 que el Girona, més que sumar, va salvar de l´Alcoraz. Dominador durant bona part del primer temps, va acabar sotmès pel seu rival, que va voler més que no pas va poder, intentar una remuntada que es va quedar a mitges. Stuani i Melero van marcar, tots dos des del punt de penal i gràcies a la revisió del videoarbitratge.

Ho venia avisant Eusebio. Això de no tenir la pilota, de cedir la possessió al rival, no entra en els seus plans. El Girona venia de córrer al Camp Nou i de fer tres quarts del mateix, però multiplicat per dos, a casa amb el Betis. Calia canviar alguna cosa. Peces i també conceptes. La visita a Osca era l´oportunitat ideal per fer-ho. Per tornar a la seva idea inicial; la de prescindir d´un defensa i de multiplicar efectius al mig del camp. Tocava enfrontar-se al cuer. Un rival amb més coratge, velocitat i empenta que no pas ganes de tocar i tocar. Per tant, per què no tenir la iniciativa? Eusebio va prescindir de Granell, Alcalá i Pedro Porro, titulars el dijous. També apostava per jugar amb quatre defenses, cedint la batuta a homes com Douglas, Aleix i Borja García. Sumant-hi Pere Pons en tasques de destrucció. La idea era tenir la pilota i desesperar un rival que s´esperava que sortiria en tromba, necessitat pels resultats i amb ganes de sumar els seus primers punts a l´Alcoraz.

Ni un endeví ho hauria predit millor. Molt de toc, molt de moure la pilota a banda i banda del Girona. I l´Osca, funcionant a batzegades, elèctric al contracop, i punyent a l´hora d´intentar refusar els perills, buscant la velocitat però sense cap mena d´intenció de fer-se amb el monopoli del joc. El seu perill es limitava a les curses per banda d´Ávila -ell va ser el primer en xutar, només començar, però molt desviat- o en els serveis des de la cantonada. Tampoc no és que els d´Eusebio signessin l´excel·lència. A Jovanovic, ahir porter dels locals, quasi ni se´l veia. Xuts mossegats i tous de Portu i Douglas, i para de comptar.

Els més puristes, veient el panorama, segur que s´estarien estirant els cabells. Sí, molt de toc, però nul·la profunditat i menys sensació de perill. D´acord, no es passaven angúnies, perquè tan sols Ávila, amb un parell de rematades a fora, era l´únic que ho intentava per part dels de Leo Franco. Però els gironins, també era cert que, tret de moure la pilota a banda i banda, proposaven ben poc. Una acció ho va canviar tot. Va activar un i altre equip i va revolucionar el matx. Superada la mitja hora, Stuani va rebre l´esfèrica i va intentar entrar a l´àrea. Va caure davant Aguilera, que va veure targeta groga. Semblava penal, tot i que Cordero Vega va assenyalar falta en primera instància. La insistència dels gironins i, sobretot, la intervenció del VAR, va ser decisiva: era penal. L´uruguaià va agafar la responsabilitat. Bregat en mil batalles, no va deixar-se intimidar per l´Alcoraz i va batre Jovanovic amb un toc centrat i suau, tipus Panenka. Gol, el sisè del seu compte particular i un valuós 0-1.
Les urgències van activar l´Osca, que va activar-se decidit a buscar l´empat. Empès pel seu públic, va generar molta més sensació de perill en pocs minuts que no pas la que havia ofert durant el primer tram de partit. I si l´1-1 no va arribar, va ser perquè Bounou va aparèixer per salvar els mobles. Una centrada llarga va deixar Ávila, el més perillós i perseverant dels de Leo Franco, amb la pilota franca per rematar a plaer. El xut, potent, el va rebutjar el porter amb una intervenció espectacular. Se salvava el Girona, a qui el descans li venia de meravella.

Amb el marcador a favor i veient que l´Osca apretava, Eusebio va apostar per un canvi de rumb al descans. Ja havia potenciat el mig del camp; ara tocava reforçar la defensa i tornar a l´esquema dels últims dies. Per fer-ho, va asseure Borja García, un dels jugadors amb més talent de la plantilla, donant entrada a un central poderós com Alcalá. Amb un home menys a la direcció i apostant per contenir en comptes de construir, era evident que els aragonesos passarien a l´acció. Sí, el Girona va picar fins a tres córners seguits a l´inici de la represa, però el cert és que va ser l´Osca el que va proposar, tot buscant l´empat. Per intentar calmar la graderia, cada cop més desesperada amb els seus, el Cucho Hernández es va inventar una xilena acrobàtica que va marxar fora. Mentresant, Leo Franco havia cremat totes les naus, donant entrada a Ferreiro i Moi Gómez. Eusebio també movia fitxa amb un intercanvi de peces: Granell per Aleix.

L´empenta i l´evident davallada física va desnivellar la balança a favor dels de casa, que van guanyat cada cop més metres. Tant picar pedra, els servia per empatar. Curiosament, en una acció calcada a la del primer temps. Falta de Bernardo que l´àrbitre assenyalava, en primera instància, fora de l´àrea. La revisió del VAR va repetir sentència: era penal. Melero va batre Bounou, que es va llançar cap a l´altre costat. Quedaven 20 minuts i l´1-1 va propulsar encara més l´Osca. Ávila va fregar el segon en un parell d´arribades. Una va acabar a les mans de Bounou i l´altra va impactar al lateral de la xarxa, quan mig estadi ja cantava el gol. Es va trencar el partit. Anades i vingudes i sense dominador. El Choco va despertar els gironins, que tot i això tampoc van generar excessiu perill. L´empat, veient com va anar tot, ja era suficient.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit