02 de octubre de 2018
02.10.2018
Diari de Girona

Tenir la pilota o no tenir-la, aquesta és la qüestió del Girona d'Eusebio

Lluny del que diu el llibre d'estil del tècnic de La Seca, el cert és que l'equip només ha tingut la possessió al seu favor en un dels set partits que fins ara ha disputat: el 0-0 contra el Valladolid

02.10.2018 | 00:33
Tenir la pilota o no tenir-la, aquesta és la qüestió del Girona d'Eusebio

És com aquell que es fa gran i ho rebutja, que vol ser jove per sempre. Com ho havia estat fins llavors. Canviar, ara? I per què? És com tot, a la vida, que cal adaptar-se als temps que corren, créixer i transformar-se. Això és, més o menys, un símil del que li passa al Girona. Les setmanes i els mesos avancen, i viu encara amb el record del que va ser, tot i l'evident canvi que hi ha hagut. Ja no de categoria, sinó al timó. L'era Machín ja és història; agradi més o menys, el sorià dirigeix avui el Sevilla. Tocava passar pàgina i així ho va captar el club, que va apostar, després de trucar a més d'una porta, per un altre tipus d'entrenador. Perquè, no ens enganyem, a la llibreta d'estil d'Eusebio Sacristán no s'hi pot llegir ni de bon tros el mateix que a la de Machín. Són dues idees diferents d'entendre el futbol. Hi haurà conceptes calcats, d'altres que s'hi assemblen, mentre que la resta es troben a anys llum. El problema, o el dilema, arriba ara, en plena transició. El Girona continua encisat per allò que va ser, sense tenir encara molt clar què és el que vol ser a partir d'ara. Els objectius esportius estan clars i també el camí per arribar-hi: després d'un any espectacular, toca tornar a posar-se la granota de treball per salvar la categoria. El que encara no està del tot definit, o almenys així sembla de portes cap a fora, és el com. La manera de fer-ho.

S'ha venut des de Montilivi com una riquesa el fet de tenir interioritzat i après més d'un sistema de joc. Amb Machín, el 3-5-2 era innegociable i canviar-lo passava en circumstàncies excepcionals. Eusebio va aterrar al club decidit a mantenir el dibuix, aportant els seus matisos personals. Fer-hi retocs era la seva intenció. O almenys això va dir. La pretemporada va deixar clar que la intenció del de La Seca i el seu cos tècnic anava més enllà. Es passava llavors a jugar amb quatre defenses, apostant pel 4-3-3. Això era més que retocar l'esquema. La competició ha servit per posar en evidència que amb aquest entrenador es pot jugar d'una i altra manera, depenent de les circumstàncies. Ho ha defensat Eusebio; ho troba positiu. Una capacitat del seu equip per adaptar-se a qualsevol circumstància. Ara bé, el que no li fa tant el pes és no tenir la pilota. A ell, que precisament ho té subratllat en vermell en el seu llibre d'estil. Tocar i dominar era innegociable al Celta, Barça B i la Reial Societat. També ho havia de ser al Girona. Però de moment, ni rastre d'això. S'ha queixat més d'una vegada en aquest sentit. Ha lamentat cedir la iniciativa i no tenir la pilota tant com li agradaria. Amb raó. Per això, abans de viatjar a Osca, ja va avisar que el partit de l'Alcoraz seria «diferent», deixant entreveure un canvi d'esquema i de conceptes. Els 90 minuts de diumenge, precisament, serveixen per resumir tot això: els problemes d'identitat que té un equip que encara no té definit a què i com vol jugar. Al primer temps, Eusebio va reforçar el mig del camp, tornant a la defensa de quatre i oblidant el dibuix de les anteriors jornades i que tanta fama li havia donat al Girona de Machín. El resultat: la pilota va ser visitant i pràcticament no es va passar cap ensurt contra un rival que només va apretar una mica quan es va veure per sota en el marcador. Després del descans, revolució. Es recuperaven els tres centrals, prescindint d'un migcampista i fiant-ho tot a la defensa i a les ràpides transicions. Va ser llavors quan l'Osca va tenir el control. La pilota i les ocasions van ser pels locals, que van empatar i fins i tot haurien pogut capgirar el resultat.

La possessió, pel rival

Què significa tot plegat? D'un costat, i com defensen club i cos tècnic, aquest Girona domina més d'una proposta. Quelcom positiu. La riquesa de conceptes sempre beneficia al col·lectiu, que té més armes per encarar un nombre més elevat d'escenaris possibles. Per contra, sembla que Eusebio encara no hagi trobat la tecla. Perquè sol variar el dibuix. I perquè la possessió, allò que tant desitja, fuig cames ajudeu-me a cada partit que passa. L'estadística així ho confirma. Són 7 les jornades de Lliga que s'han disputat fins ara i en només una d'elles, els gironins han tingut al seu favor la possessió. Contra el Valladolid i per encetar el campionat. De poc li va servir a l'equip tenir el 60 per cent del temps la pilota als seus peus; no va poder batre al rival i el partit acabaria amb empat a res (0-0). En la mitja dotzena de partits restants, contra Osca, Betis, Barça, Celta, Vila-real i Reial Madrid sempre ha estat el rival el que ha gaudit de la possessió. El cas més flagrant, el del Camp Nou: 67 per cent pels blaugranes i només el 33 pels gironins. Això sí, el 2-2 va ser el resultat final. A l'Alcoraz, malgrat dominar a plaer i sense patir durant el primer temps, la pilota tampoc va ser, en general, pels d'Eusebio (53 per cent per l'Osca i 47 pels blanc-i-vermells).

Curiós per a un equip que dirigeix un entrenador que vol controlar els partits des del domini de l'esfèrica. I també curiós si es comparen els números actuals amb els de l'any passat. Machín era un tècnic d'idees clares. Treure'l dels tres centrals i dos carrilers era demanar massa. Joc ràpid, especular poc i anar de cara a barraca. Tot i això, conceptes que difereixen sobre el paper amb el que pretendria fer Eusebio, aquell Girona tenia més la possessió que no pas el d'ara. Només cal agafar com a referència els darrers cinc partits de l'últim campionat. Tret del matx a Las Palmas, on ja no hi havia res en joc (1-2), la pilota sempre va ser per als gironins davant l'Espanyol, València, Eibar i Getafe. Tot plegat, números i el curs que acaba de començar. Caldrà veure si Eusebio continua donant-hi voltes; si va variant o no d'esquema; si acaba renunciant a la possessió i la continua cercant. O si llança la tovallola i considera que, potser, no té els jugadors idonis per jugar al que a ell li agradaria.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit