Ha estat un estiu complicat per al director esportiu del Girona, Quique Cárcel. No pas per la quantitat de moviments d'entrades i sortides que hi ha hagut a la plantilla, sinó més aviat per la dificultat a l'hora de concretar els reforços per a l'equip. Les dues primeres operacions, l'execució de les opcions de compra de Muniesa i Mojica per un total aproximat d'uns 8,5 milions d'euros, van hipotecar econòmicament el club. Això va fer que depengués d'alguna venda per tenir líquid per poder realitzar noves incorporacions. El Girona va ingressar uns 2,5 milions d'euros per les vendes d'Alcaraz al Valladolid (1) i Timor al Las Palmas (1,5), però tan sols va poder concretar l'arribada de dues cares noves: Seydou Doumbia i Patrik Roberts. L'extrem anglès ha aterrat a Montilivi en qualitat de cedit, convidat pel Manchester City, com també ho han fet Aleix Garcia i Douglas Luiz, que ja eren a la plantilla la temporada passada. El davanter ivorià, de la seva banda, va fitxar a finals d'agost després de desvincular-se del Roma i l'Sporting de Lisboa, en l'enèsim intent de Cárcel per convèncer-lo. Tanmateix, almenys de moment, ni Doumbia ni Roberts estan tenint gaire protagonisme a la competició. Fins ara, Eusebio Sacristán només els ha donat 14 i 62 minuts repartits ens 2 i 4 estones, respesctivament.

Mentrestant, d'entre els jugadors que continuen de la temporada, tres són els únics que han disputat tots els minuts possibles. Yassine Bounou, Bernardo Espinosa i Juanpe Ramírez són, fins ara, els intocables per a un Eusebio que ha dipositat tota la seva confiança en ells des del primer moment. El cas de la porteria és el més clar de la plantilla. A diferència de la temporada passada, Bounou ha guanyat la partida a Gorka Iraizoz i s'ha fet amb la titularitat des del primer moment. Malgrat haver encaixat 10 gols en 7 partits, ha realitzat també intervencions de mèrit, com diumenge passat al camp de l'Osca en una rematada a boca de canó d'Ávila. Mentrestant, Iraizoz es resigna a la suplència en el seu segon any de contracte a Montilivi. La temporada passada va perdre la confiança de Pablo Machín a la vuitena jornada i ja només disputaria mitja part al Wanda Metropolitano contra l'Atlètic de Madrid per la lesió de Bounou. A l'ombra de Bounou i d'Iraizoz hi ha Suárez i Vito, dos dels tres porters del Peralada. L'asturià ja està recuperat de la doble lesió d'espatlla i és, en principi, el tercer porter del primer equip. Vito, de la seva banda, va fer la pretemporada a les ordres d'Eusebio a Manchester i va anar convocat a Vila-real per la lesió d'Iraizoz.

El ball de sistemes pel que està apostant Eusebio en aquestes primeres jornades està fent que els minuts a la línia defensiva estiguin força repartits. Dos efectius però, se salven de les rotacions i de passar per la banqueta de tant en tant. Són Juanpe i Bernardo. El canari i el colombià són els únics jugadors de camp que han gaudit de tots els minuts en joc, tant quan Eusebio ha apostat per tres centrals com quan ho ha fet per només dos. Sí que ha tocat ser més intermitent a l'onze Alcalá, el gran sacrificat quan el Girona ha jugat amb 4-3-3. Tot i això, el murcià acumula 387 minuts en 5 partits. Tenim inèdit fins ara, en gran part per culpa d'una lesió al turmell que es va fer a la pretemporada i de la qual va recaure només començar el curs, Jonás Ramalho. El basc ja està del tot recuperat però encara no ha entrat a cap convocatòria d'Eusebio. El tècnic té en el basc una opció més tant per a l'eix central com per al lateral dret. Una mica com Marc Muniesa, que enguany està participant amb més regularitat a l'equip malgrat no ser indiscutible a l'onze titular. El de Lloret s'ha adaptat bé a la posició de lateral esquerre els partits en què el Girona ha jugat amb línia de quatre al darrere (Valladolid, Madrid i Osca) i també s'ha sabut adaptar de carriler quan Eusebio ha canviat el sistema a mig partit o bé d'entrada al Camp Nou contra el Barça.

Tot i això, si no hagués estat per les lesions, la banda esquerra hauria de ser territori exclusiu d'un Johan Mojica encara inèdit per culpa d'una ruptura parcial del tendó del quàdriceps de la qual encara es recupera. El colombià està cridat a ocupar el carril o bé el lateral un cop estigui a punt. A la recàmera també hi ha Planas, també en blanc encara per culpa d'un trencament muscular. Mentrestant, entre Muniesa i Aday es reparteixen el carril esquerre, quan n'hi ha. El de Sentmenat hi va jugar contra el Betis i contra el Celta. La seva polivalència, a més a més, li permet també actuar per la banda dreta tant de lateral com de carriler. En total, Aday suma 442 minuts en 6 partits. Una de les notícies agradables de la temporada la trobem precisament a la banda dreta, on Pedro Porro ha aparegut amb força procedent del juvenil. L'extremeny acumula 5 partits fins ara, tant de lateral com de carriler.

Al mig del camp, l'home que fins ara està acumulant més minuts és Àlex Granell. El capità ha estat sempre titular, llevat de diumenge passat al camp de l'Osca. Tant d'interior com de pivot, Granell és l'únic intocable, de moment. Els seus companys a la sala de màquines han anat canviant. Un d'ells, Timor, ja no és a la plantilla perquè va ser traspassat al Las Palmas després d'haver estat titular els dos primers partits de Lliga. Pere Pons apareix i desapareix de l'onze. El gironí ha estat titular contra Madrid, Vila-real, Barça i Osca. El retorn de Douglas Luiz li ha restat minuts. El brasiler s'ha guanyat la confiança d'Eusebio i ha entrat amb molta força a l'equip. Tant és així que ha participat en les darreres 4 jornades, 3 de les quals com a titular (Celta, Betis i Osca). Douglas Luiz és a poc més d'un quart d'hora de superar la xifra de minuts que va jugar l'any passat. Un cas curiós és el d'Aleix Garcia, que ha participat en tots els partits sense haver-ne acabat cap (245 minuts). De la seva banda, Borja García també ha jugat els 7 partits, però tenint molt més protagonisme (505 minuts).

En atac, Stuani és indiscutible i només ha deixat de ser titular contra el Madrid per uns problemes físics. Rere l'uruguaià, Portu és el cinquè jugador amb més minuts de l'equip (530). El Choco Lozano (157) és el primer recanvi ofensiu a l'espera que Doumbia i Roberts agafin més protagonisme als plans d'Eusebio.