Endollat com ho està Cristhian Stuani, amb uns números estratosfèrics que el converteixen en un dels màxims anotadors del campionat i en un home capaç de marcar el 45 per cent dels gols que suma el Girona, ara li toca activar-se a la seva parella de ball. Un Portu amb qui la temporada passada van erigir-se en una dupla letal, tot un corcó per a les defenses visitants. Futbolista que, per un o altre motiu, ha perdut pistonada. L'espera l'equip i també l'afició. Recuperar la seva millor versió és un dels objectius. Seu, a títol individual. Però també del cos tècnic, que el consideren com una peça imprescindible perquè rutlli tot l'engranatge. Una nova oportunitat perquè arribin els gols es presenta avui, contra un Eibar al que Portu mai ha guanyat ni tampoc marcat. D'al·licients per reivindicar-se en té per triar i remenar.

Han passat més d'un parell de mesos des que el de Beniel, en plena pretemporada, deia tenir «el gol entre cella i cella». Conscient que feia temps que no veia porteria, ell mateix s'animava a treballar de valent per recuperar l'olfacte. De moment, res de res. Pel mig, un estiu mogut que, en major o menor mesura, segur que l'ha afectat. En l'aspecte anímic, perquè de físic continua com sempre. Ràpid, intens i explosiu. Ho va demostrar en els amistosos de juliol i agost, com també ha fet a la Lliga. L'interès del Sevilla, magnificat a la màxima potència, i un fitxatge que es va acabar truncant a darrera hora, han marcat aquest inici de curs per a un Portu que no rendeix com ho feia en l'última temporada. Sí, pressiona, apreta i mossega com de costum. Però no desborda, ni assisteix. Ni tampoc marca. Ell, que venia de reivindicar-se a Primera amb una targeta de presentació bestial, amb 11 dianes i 5 assistències de gol. De moment, res de res en els 533 minuts que col·lecciona fins ara. Ha aparegut en tots els partits, però se l'ha vist més preocupat per desempallegar-se dels marcatges angoixants com el que li va fer Sidnei, del Betis, que jugant amb la mateixa facilitat i rendint com ho havia fet en l'última temporada.

Del seu darrer gol ja en fa més de 7 mesos. Per ser exactes, 221 dies. El 27 de febrer, contra el Celta a Montilivi en una nit freda entre setmana, Portu culminava una brillant acció d'estratègia per fer l'última diana que se li recorda amb la samarreta del Girona. Oficial, com a mínim, perquè a l'estiu sí que ha vist porteria. Per exemple, a casa davant el Tottenham, en el Trofeu Costa Brava. Aquell dia, oferia la seva millor versió. L'objectiu és recuperar-la i poder-ne gaudir.

Tot i això, tampoc cal encendre totes les alarmes. Portu, des que milita en una categoria del futbol professional, ha marcat gols. Ara bé, ha trigat més o menys en fer-los. Sense anar més lluny, l'any passat a Primera, no es va estrenar fins a la setena jornada, al camp del Celta (3-3). I sí, el de demà amb l'Eibar a casa és el setè matx d'aquest curs. Un bon motiu per tornar a veure porteria. Més va trigar en el seu primer curs amb l'Albacete, a Segona. Aquell cop no es va viure el primer dels sis gols que va signar Portu fins al novè partit del campionat. Va ser al camp del Mirandés, on el seu equip acabaria perdent (3-2). Amb els manxecs, el curs següent, tornaria a estrenar-se a Anduva. En aquest cas era la cinquena jornada. Molt més ràpid va inaugurar el seu caseller particular amb el Girona. També a la categoria d'argent, va marcar al segon partit, a Montilivi davant l'Elx (3-1). En aquell primer exercici en clau blanc-i-vermella va acabar amb 8 gols. En van ser 11 el curs passat. El tercer de moment està sense registres en aquest aspecte. Té temps per davant. Tard o d'hora, la millor versió de Portu arribarà.