Seria injust, i possiblement també cruel, assenyalar amb el dit cap a la porteria ara que els resultats no acompanyen. A vegades, sol funcionar. Però si el Girona d'Eusebio no acaba de rutllar del tot, difícilment sigui perquè Yassine Bounou no està sempre encertat. És cert que el marroquí, i en conjunt tot l'equip, encaixa gols. Massa sovint, segurament. O més del que li agradaria al cos tècnic, vestidor i també a l'afició. Aquest és un dels factors que expliquen que siguin quatre les jornades que s'enllacen sense poder guanyar, i que el descens s'hagi acostat a només dos punts quan el coixí havia estat més ampli tampoc fa pas massa temps. Crida l'atenció el munt de paral·lelismes que aquesta arrencada de curs manté amb el de la temporada anterior. Sí, ara hi ha més punts a la butxaca, però el balanç és bastant similar. I aquí és on entra el tema de la porteria. Bounou ha rebut 13 gols en 8 partits. Surt a més d'un gol encaixat per jornada.
Aquest és, precisament, l'idèntic bagatge que presentava Gorka Iraizoz ara fa just un any. El navarrès, el primer fitxatge mediàtic després d'aterrar a l'elit, va ser l'escollit per Pablo Machín per iniciar el campionat. Després de 8 jornades, el seu caseller de gols en contra ascendia fins als 13. En aquell moment, el tècnic sorià, ara al Sevilla, va creure convenient que el millor era fer un canvi a la porteria. Al novè partit, a l'estadi de Riazor, Iraizoz s'ho va mirar des de la banqueta i Bounou va ser l'encarregat de viure des de la gespa la victòria dels seus per 1-2. Mai més el marroquí tornaria a perdre aquest estatus. Només va cedir el seu lloc 45 minuts al Wanda Metropolitano i per culpa d'una lesió.
L'adeu de Machín i l'arribada d'Eusebio, a més de l'estiu que hi ha hagut pel mig, no ha provocat cap canvi en aquesta posició. Ni altes ni baixes a la porteria. A l'hora de jugar, tampoc res de nou. Bounou s'ha mantingut a l'onze, mentre que Iraizoz fa temps que ha assumit quin és el seu rol. Entrenar, ser suplent i esperar una oportunitat que no li acaba d'arribar. Tots dos van encaixar els mateixos gols, però és que també van aguantar el zero en dues ocasions. El navarrès va fer-ho a casa amb el Màlaga (1-0) i a Leganés (0-0). El marroquí, a Montilivi davant el Valladolid (0-0) i al camp del Vila-real (0-1). Més coincidències, impossible.
Ara bé, Eusebio no és Machín. No vol dir que el de La Seca hagi de tenir el mateix criteri, ni que prengui idèntica decisió que el seu antecessor. Té temps per davant el tècnic per pensar. Per rumiar què ha de fer perquè el seu equip trobi la tecla i tornin les victòries. Amb l'aturada per seleccions, no hi ha Lliga aquest cap de setmana. No serà fins el dilluns 22 d'aquest mes, que el Girona tornarà a l'acció. A Anoeta, estadi de la Reial Societat. Llavors es veurà per quin sistema aposta, quines peces fa jugar. I si ha tocat o no la porteria. Precisament en el mateix camp on la temporada passada els gironins van encaixar la golejada més àmplia a la Primera Divisió: 5-0.
