La derrota contra l'Eibar de dissabte passat ha deixat el Girona en la quinzena posició amb 9 punts sumats en 8 jornades i un coixí de dos respecte a les posicions de descens. Una situació que no és dolenta, objectivament parlant, per a un equip amb un any i un mes a Primera Divisió d'experiència, i més si la comparem amb la de la temporada passada després de les mateixes jornades de Lliga. Tanmateix, els dubtes i, sobretot, les sensacions que va deixar l'equip contra l'Eibar fan que l'estat d'ànim de l'afició aquests dies no sigui l'òptim. D'una banda, els seguidors estan encantats amb un Stuani que transforma en or tot el que toca i que, amb 8 gols, és el pitxitxi de la Lliga. De l'altra, la nul·la reacció després del 2-3 de Sergi Enrich (m.71) en l'últim partit o els constants canvis de sistema pels quals aposta un Eusebio Sacristán i que maregen els jugadors són arguments de pes que juguen en contra. El Girona ha perdut espurna, intensitat, solidesa, fiabilitat i, segurament també, fam. Factors, tots ells, heretats dels anys a Segona Divisió A i decisius la temporada passada amb Pablo Machín a la banqueta.

Eusebio fa autocrítica i reconeix que encara no ha trobat la tecla per fer rutllar tàcticament l'equip. El tècnic de La Seca és a temps de redreçar una situació que, després de vuit partits, no és dramàtica ni alarmant i que, per a un equip com el Girona, l'objectiu del qual ha der ser únicament la permanència, no deixa de ser lògica. I és que conviure a la part mitjana-baixa estan amb dos punts d'avantatge respecte el descens a la vuitena jornada és un escenari que segurament molts haurien signat a l'estiu. Ara bé, la històrica temporada passada en què el Girona va coquetejar amb les posicions d'Europa League durant un bon grapat de jornades és una ombra allargada que pot fer més mal que bé a l'equip. «No m'agrada comparar temporades. Cada any és diferent i no té res a veure amb l'altre. El passat és passat», deia Cristhian Stuani dissabte al migdia deixant ben clar que tot el que es va aconseguir el curs anterior pel que fa a classificació no afecta per res l'actual.

Sigui com sigui, Stuani és el far que guia el Girona i l'home que, amb els seus gols, li ha donat gairebé tots els punts que té a la classificació. Amb 8 dianes, el charrúa acapara una llista de golejadors que completen Borja García i Pedro Alcalá. La resta de blanc-i-vermells estan en blanc i de ben segur que l'equip enyora els gols de Portu o Lozano, entre d'altres. El gran moment d'Stuani l'ha dut a liderar fins i tot la taula de màxims golejadors de la Lliga ( pitxitxi) per davant d'André Silva (7) i Leo Messi (6). Stuani ha començat molt fort enguany. Ja ho va fer el curs passat però no tant. A aquestes alçades, l'ex del Middlesbrough havia marcat 4 gols, que no és pas una xifra menyspreable. El Girona n'havia marcat 7 (els altres Alcalá, Portu i Juanpe) pels 10 d'enguany.

Les sensacions que va deixar l'equip dissabte passat van ser de dubte i de certa preocupació. Potser fins i tot més que la temporada passada, quan la dinàmica era molt semblant i fins i tot pitjor a l'actual. El curs passat, coincidint amb la vuitena jornada, el Girona passava pel seu pitjor moment de la temporada. Els de Machín van caure a l'estadi contra el Vila-real (1-2) i van encadenar una sèrie de 2 punts dels darrers 12 en joc. L'equip havia empatat a Leganés (0-0) i Vigo (3-3) i havia perdut contra el Barça (0-3) i els de la Plana (1-2). La ratxa de 2 de 12 punts s'ampliava negativament a 2 de 18 perquè el Girona havia perdut contra el Sevilla (0-1) i a San Mamés (2-0) davant l'Athletic en les dues jornades anteriors. Aquest any, el balanç en els sis últims partits és de 8 de 15 gràcies a les victòries contra el Celta (3-2) i Vila-real (0-1). En aquest sentit, la derrota del curs passat a Montilivi contra el Vila-real va situar Machín en un dels moments més delicats de la seva etapa a la banqueta del Girona. El discurs era de tranquil·litat però l'equip no guanyava i començava a quedar-se encallat a baix. Els 6 punts que tenien llavors els gironins (17ens) eren els mateixos que el Las Palmas (18è) i primer equip en zona de descens. Enguany, en canvi, el Girona disposa d'un coixí de dos punrs respecte el Leganés (7), primer equip que baixaria. El Rayo amb 5 i un partit menys i l'Osca (5), són els altres dos que ocupen la zona calenta.

L'aturada pels compromissos de les seleccions farà que Eusebio pugui rumiar i fer treballar l'equip durant ben bé quinze dies per tal d'arribar al duel a Anoeta contra la Reial Societat del dilluns dia 22 amb les màximes garanties. Caldrà veure però si el Girona és capaç de fer un cop d'efecte a domicili com va aconseguir la passada campanya també a la novena jornada. Aleshores va ser a Riazor, on els gironins van sumar una victòria clau i revitalitzadora per 1-2 (gols d'Aday i Portu) contra el Depotivo de la Corunya que va suposar un punt d'inflexió i l'inici de l'escalada. A partir d'aquell triomf a terres gallegues, el Girona va encadenar quatre jornades sense perdre amb dues victòries contra Reial Madrid (2-1) i Llevant (1-2) i dos empats davant Reial Societat a Montilivi (1-1) i Betis (2-2). El record de la temporada passada a Sant Sebastià no és precisament bo. El Girona hi va caure per un clar 5-0 en el primer partit dels txuri-urdin amb Imanol Alguacil a la banqueta després de la destitució d'Eusebio Sacristán.