«Al Girona no se li pot escapar cap jugador gironí que despunti»

És la que pertoca per la línia de creixement que tenim. El planter ha fet un pas endavant, com el club. Això ens dona més fortalesa perquè podem créixer a nivell de recursos per intentar dur més talent, que, al final, és la clau.

Al Peralada hi ha un japonès, un coreà, un camerunès... El perfil de jugador del planter ha canviat una mica del de fa un temps?

Això ho fa el salt qualitatiu que implica intentar formar jugadors que puguin arribar al primer equip. A Primera parlem de jugadors d'unes condicions tècniques, genètiques i mentals top. No és fàcil fer el pas. Necessitem que el jugador, sigui d'on sigui, tingui aquestes qualitats.

Porro ha pujat només en un any al primer equip. Què passava perquè no en pugés cap des de l'època de Pons, Mas, Coris o Rovirola?

A mesura que el nivell del primer equip augmenta, el salt és cada cop més difícil. Es necessita rendiment immediat perquè el jugador pugui competir. Cal una línia de progrés de formar i portar talent perquè arribin als nivells que demana el primer equip. Pons, Coris, Mas i Rovirola són productes de planter històric. Tenim gironins que fa temps que hi són però necessitem complementar-los amb una tipologia de jugadors d'altres zones. Volem seleccionar el talent de fora per formar-lo aquí.

Hi ha jugadors gironins amb nivell per arribar?

El jugador gironí abans havia d'emigrar, i era captat per d'altres planters i perdia la possibilitat de ser i créixer al Girona, perquè no hi havia futbol d'elit. Ara continua estant al club. Alguns s'estan captant ara, però n'hi ha d'altres que també venen de baix que ja eren al club.

Així, si algun nano destaca al Celrà, al Banyoles o al Ripoll, acabarà al Girona?

No se'ns poden escapar. El jugador gironí no se li pot escapar, al Girona. Som a una situació geogràifca molt pròpia, molt nostre, i aquest jugador d'aquí també té sentiment identitari que fa que ajudi a fer entendre aquesta identitat de club als que venen de fora. El jugador de la zona és primordial per a nosaltres. N'hi ha i no se'ns poden escapar. Seria un error.

Amb l'equip a Primera, han tingut molts més oferiments de jugadors per venir?

La feina avui és més senzilla quant a rebre informació que quan vam arribar. Abans les trucades eren només d'anada, i ara també hi són de tornada. Comencem a competir amb planters de nivell similar i més alt que el nostre per jugadors que volem fitxar. El marge de creixement que teníem era tan gran que, amb els recursos que hem tingut, era assequible, i ho hem aconseguit. El club hi creu i ha invertit en el planter. Ara el marge cada cop és més prim. Venen dificultats per començar a competir contra planters de nivells superiors a nosaltres. Aquesta serà la propera dificultat.

Competeixen de tu a tu amb Barça i Espanyol?

Són els dos planters històrics de Catalunya, però no és només això. S'ha globalitzat tot. Pot ser Vila-real, València, Celta, Deportivo... Pel jugador català ens barallarem no només amb Barça i Espanyol, que ja ho fem, sinó amb d'altres que venen de fora a signar. Al mateix temps, ara nosaltres també anem a fora i competim amb Sevilla i d'altres. Aquí és on creixem.

L'objectiu és mantenir el Peralada i ascendir el Girona C?

És el que ens agradaria a tots. Si aconseguim aquesta estructura, en tindrem una de primer nivell. Igualable a qualsevol planter, o superior, perquè tindríem un escaló més, el segon filial. Si ho aconseguim tindrem una capacitat d'atracció i formació de primer nivell.

El C té homes experimentats com Jaume Duran o Uri Santos. La política canviarà el dia que s'assoleixi la Tercera?

La categoria és tremendament difícil, amb connotacions no només esportives que condicionen la classificació final. Entenem la idiosincràsia de la categoria en concret i intentem formar un equip competitiu d'acord amb això. El club entén que els filials han de ser formadors, i el futur passa per això. Com el Peralada. Amb jugadors joves amb capacitat per progressar. Hi pot haver un punt de veterania per ajudar, però el moment ho marcarà.

L'objectiu del Juvenil A és disputar la Copa?

Els equips formatius hi són per formar jugadors. Aquest és l'objectiu real de qualsevol planter. Volem que els jugadors progressin i millorin per poder fer un salt més. Evidentment les etapes més altes són més properes al rendiment, i si tenim més talent i els formem com volem, estarem més capacitats mentalment per competir i superar dificultat. És una equació matemàtica. Si això es dona, estarem més amunt que avall. Aquest és l'objectiu: conjugar aquests factors per sobre de si quedem primers, segons o quarts. Si ens enfoquem només a la classificació, ens perdrem segur uns valors formatius, a nivell metodològic, d'hàbits personals i culturals. Potser estarem més amunt, però perdrem possiblitats formatives del jugador, i ens estaríem equivocant.

Les oficines de l'àrea esportiva fins fa poc estaven abandonades, i ara hi ha un munt de gent treballant-hi. Hi ha molta feina al darrere.

Tinc la fortuna de dirigir tot el futbol formatiu, però no només hi sóc jo. Hi ha un equip de treball que penca moltíssim. Un seguit de professionals, els coordinadors, en Siscu, en Sergi Mora, l'equip de captació, de vídeo... Hi ha un equip de treball molt important que fa que cada cop el nostre planter estigui més professionalitzat i creixi.

A partir de quina edat es troben que la mainada els ve amb representant?

Des d'alevins (12 anys), gairebé tots. El que jo vull intentar fer entendre a l'agent és que el jugador és un projecte comú de tots: del club, de l'agent i de la família. Tots volem el mateix, que creixi i arribi. El camí està ple d'adversitats i el factor mental és clau.

Pedro Porro és el primer fruit d'aquesta filosofia?

És el més actual i el que més rebombori dona, perquè ha arribat al primer equip en molt poc temps. Hi ha més jugadors amb potencial i capacitat per arribar al primer equip. Ja veurem si ho fan a tan curt termini com en Pedro, que és quelcom excepcional. La seva capacitat mental, al marge de la resta de virtuts físiques i tècniques, és el que el fa diferent.

Va patir gaire a l'estiu per si Barça o Madrid se l'enduien?

Mai es pot estar tranquil, però el club ho estava. Sabíem que ell volia créixer al Girona. Va tenir possibilitats de sortir l'any passat, però sempre ha vist que el futbol professional passava pel Girona.

El ball de camps dels partits del C o juvenil continua. Això és un hàndicap?

Oficialment, el C i el juvenil juguen a Riudarenes però dissabte passat hi havia un problema de sembrat. La infraestructura del club encara ha de millorar per treballar millor. El club ho sap. El creixement ha estat tan ràpid que a nivell logístic és difícil atrapar-lo. Ara bé, tot i que és un problema, al final hi ha una pilota i dues porteries. Treballem amb les necessitats bàsiques i no pas amb luxes. No en volem de luxes. N0 n'hi ha d'haver per progressar, perquè les facilitats i comoditats debiliten. Necessitem infraestructures, sí, però no és cap excusa per progressar.

El diàleg amb Cárcel i Hammouch és gaire freqüent?

Una de les virtuts del club és que a la direcció esportiva hi ha una relació propera i constant. Des del primer equip es té constància de què es fa a baix i quins són els jugadors. Tots treballem en la mateixa línia, i el primer equip i el futbol base no estan separats. Potser perquè hem crescut des de la senzillesa, som una única direcció esportiva.

Van coincidir tots al planter del Barça, oi?

Sí, en etapes diferents. Tots hem gaudit a can Barça, però també tots hem viscut la part del fang. L'altra part del futbol que ens ha fet veure que el rendiment és molt més del que t'ensenyen allà. Per això tots tenim la mateixa visió del que és la construcció del futbolista. Això ens dona avantatge respecte a altres clubs.