11 de octubre de 2018
11.10.2018
QUIQUE CÁRCEL · Director esportiu del Girona FC

«El Girona es va fent gran però encara anem molt condicionats pel límit salarial»

A mitjans de juny, quan va arrencar el Mundial, ja va advertir que seria un estiu dur i que caldria tenir «paciència» · El temps li va donar la raó, finalment va poder retenir la plantilla del curs passat i afegir-hi Doumbia i Roberts · Diu que l´economia els condiciona i que la lliga del Girona no és cap altra que la de lluitar per la permanència

11.10.2018 | 00:44
«El Girona es va fent gran però encara anem molt condicionats pel límit salarial»

Està satisfet amb el joc de l´equip?

Estic content perquè hem fet un canvi de timó, amb l´arribada d´Eusebio per Machín, i no s´ha produït cap canvi dràstic. El Girona juga amb un perfil de joc similar al d´abans, cadascun amb els seus matisos, i era el que volia. L´equip segueix competint. Dels vuit partits que portem, els dos que hem guanyat els hauríem pogut empatar o perdre, però de la mateixa manera els que hem perdut o hem empatat, els hauríem pogut guanyar. Això em fa pensar que l´equip competeix en una categoria molt exigent. El patró continua essent el d´un equip capaç de jugar de tu a tu i que vol guanyar els partits. Això em dona tranquil·litat, tot i l´angoixa que també tinc per jugar en una lliga tant difícil, on el 80% dels pressupostos superen el nostre. Hem de conviure amb aquesta situació de risc perquè si no ens equivocarem.

A què juga el Girona d´Eusebio? Quines diferències hi veu amb el de Machín?

Hi ha un diferència: teníem un sistema de joc que hem utilitzat molts anys. Durant l´etapa de Pablo Machín teníem molt clar que el Girona jugava d´aquella forma. Ara hi ha un entrenador que intenta aprofitar i replantejar com podem millorar el rendiment d´aquella proposta en moments del partit. És enriquidor no jugar sempre de la mateixa manera i que poguem tenir recursos per diferents moments del partit o mecanismes que plantegi el rival. Jugar amb diversos sistemes enriqueix i l´equip competeix igual amb l´un o l´altre. Els canvis a vegades fan por, però hem de deixar treballar al cos tècnic.

M´està dient que l´equip encara està buscant el seu sistema?

Els dubtes són positius, són el que fa que la gent pensi en el que s´està fent i vegi en què es pot millorar. Que hi hagi aquests canvis de passar de defensa de quatre a cinc pot crear dubtes, però ho veig com una cosa positiva. Estem intentant adequar el rendiment i millorar-lo, hi ha peces que poden jugar millor d´una manera que de l´altre... al final el que s´està buscant és el bé pel joc de l´equip.

L´angoixa l´igualtat que hi ha, fins ara, a la Lliga?

La temporada passada vaig estar inquiet tot l´any i aquesta vegada tampoc serà diferent. Vam començar amb optimisme els partits contra l´Atlètic i el Màlaga, i després van venir uns moments de dubtes, o de realisme, fins que vam fer 9 punts seguits contra Deportivo, Madrid i Llevant. A partir d´allà, s´hi va tornar a creure i vam veure que podíem competir. Que hi haguéssin tres equips que anaven perdent punts i es quedaven encallats a baix ens va donar un punt de tranquil·litat. Aquesta temporada hem arrencat millor, tenim més punts, creiem més en nosaltres, hem crescut, és el nostre segon any a Primera, competim en els partits, però veus que tothom puntua. Qualsevol guanya qualsevol i, si entres en algun sotrac de resultats, et poden venir de nou els dubtes. Hem de conviure amb això i buscar que els resultats ens facin respirar més tranquils. A la plantilla i al cos tècnic hi ha convenciment de tirar-ho endavant, però a dia d´avui la nostra lliga és aquesta.

Per què van marxar Alcaraz i Timor?

Són dos futbolistes que jo no volia que marxessin. Va ser una situació que va venir així. Quan faig l´equip Timor és un jugador important, surt de titular els dos primers partits, i el míster n´està content. Alcaraz venia de fer un pas a Segona per estar a la plantilla del Girona a Primera. Què va passar? Hi ha moltes coses que es podrien explicar però al final cadascú pensa en els seus interessos. Jo els volia a la plantilla per guanyar-se el lloc, ells o dubtaven de la seva titularitat o de si tindrien minuts, i d´altres equips els feien veure que allà tindrien més opcions de ser importants. Com a director esportiu, no puc tenir gent aquí que no se sent a gust o que creu que les coses li anirien millor en un altre lloc. Dit això, també soc dels que creu que les millores de contracte han de venir després d´un rendiment molt òptim. Jo vaig valorar tot això i vaig creure que era potser millor que marxessin si tenien dubtes. A més van venir dos clubs amb diners, que ens anaven molt bé perquè no en teníem, i vam optar per vendre´ls.

El sorprèn el rendiment d´Alcaraz al Valladolid?

No, per res. Pot aportar un gran rendiment. Potser al Girona no tindria el protagonisme que té al Valladolid, perquè aquí tenim jugadors com Granell o Pere Pons, que han donat molt a l´equip i que havien rendit molt bé el curs anterior. Segurament en Rubén no hagués tingut protagonisme des del minut 1, però és un jugador que pot aportar molt futbol, gols i mentalitat.

Douglas juga per imposició del Manchester City?

El dia que vingui algú aquí i se li imposi que jugui per decret, jo no seré el director esportiu. És injust fer aquesta valoració. L´any passat Douglas va ser titular un partit de trenta-vuit. Aquest curs tenim un Patrick Roberts que, de moment, no està jugant. No m´agrada aquest tipus de pregunta perquè fa la sensació que hi ha uns tercers que estan donant missatges que les coses s´han de fer d´una manera o de l´altre. I això és injust. És veritat que cada vegada que hem de portar un jugador cedit hem de valorar que siguin futbolistes que poden ser importants, i aquesta és la meva feina. Douglas, si l´he portat, és perquè crec que pot ser important a l´equip i perquè pot rendir.

Està satisfet del rendiment que ha donat fins ara?

Sí. Douglas ha jugat ja, em sembla, quatre partits de titular, alguns de molt bons, i mostrant una gran personalitat. I no és fàcil, perquè ve d´un any molt dificultós, i a vegades es genera un ambient que no li és senzill.

Ho diu per la gent?

Bé, hi ha un rum-rum que penso que no ajuda. Ell mentalment està demostrant que és fort i que és un jugador preparat per competir a l´elit. Té personalitat. Està superant molt bé les adversitats.

De cares noves, només han arribat les de Doumbia i Roberts. Vostè és el primer sorprès per l´escassedat de fitxatges?

No, jo ja ho tenia clar. Vaig dir que seria un estiu llarg i que depeníem molt de les vendes. Jo sé els pressupostos que movem i la gent no és conscient d´això, només aspira a noms, que passin coses, que vinguin cares per il·lusionar. Al final ho puc entendre, però el que s´ha de valorar és el que és té. La gent s´ha de replantejar això. Poder tenir els mateixos jugadors de la temporada passada, amb el rendiment que havien tingut i com s´havien revaloritzat, era la meva gran aspiració. El meu gran dubte era saber si podríem mantenir l´equip. Pel que fa als fitxatges, tenia molt clar que les peces que marxaven eren dues o tres, Eloi, Olunga, Maffeo. Tenia el petit dubte de si firmar algú al carril dret i, per diferents qüestions, la compra de Mojica, que el sistema de joc pogués canviar. No vam anar a buscar un lateral dret des del minut 1, i va aparèixer Pedro Porro. I jo soc dels que diu que s´ha de confiar en el futbol base i que ho hem de demostrar. De moment, Porro ha fet el pas endavant. Els noms que han arribat donen molta competència a l´equip. Doumbia no ha de demostrar res, i Patrick Roberts tampoc. Ha jugat Champions, ve del Celtic i té talent. Amb ells donem competitivitat a la plantilla. Jo hauria volgut que fos més gran, però si l´economia no t´ho permet...

Estava tot supeditat a la venda de Portu?

Vam estar treballant molt tot l´estiu perquè creia que una venda ens hauria anat bé. Però tirant enrere havia d´arribar al juliol, i no al límit de tancar-se el mercat. Jo sempre he dit que vendre un futbolista era bo per al club per començar a moure peces, sacsejar una mica la plantilla. El mercat anava passant i, si bé molts clubs feien apropaments per diversos jugadors, cap et feia pensar que anessin gaire seriosament. Si les ofertes haguéssin arribat en moments normals ens haguéssim replantejat coses.

Quan va tenir clar que ja era gairebé inviable traspassar algú si no era pagant la clàusula? Quan va començar la Lliga?

El Girona té nou punts i està amb dubtes perquè els de baix estan a set i apreten. Però hem de veure que els tres primers partits vam estar molt perjudicats perquè l´estat anímic de diversos jugadors no era l´adequat. El rendiment amb què s´ha trobat el cos tècnic ha sigut difícil, perquè durant tot l´estiu hi havia quatre o cinc jugadors que no tenien la certesa de quedar-se aquí al 100%.

De qui parla? Portu, Stuani, Juanpe...

Portu, Stuani, Juanpe, Timor, Alcaraz ja havia sortit; Mojica també ha tingut molts rumors... Hi havia aquella sensació de no saber exactament què passaria amb el seu futur. Llavors juguem contra el Valladolid, fem un bon partit, però a nivell mental no estem tranquils. Contra el Madrid seguim igual i a Vila-real hi anem sense Portu, i Timor acaba marxant. No és fàcil gestionar això. Cal molt més rigor. Tu no pots anar a firmar qui vulguis i, a més, t´estant tocant jugadors mentre la lliga ja ha començat. Això s´ha de replantejar. Penso que ho hem superat bé. La victòria de Vila-real ens va donar molta vida. L´equip està en un punt de creixement, de canvi, ens hem fet més grans, però hem de tenir el realisme que tot és molt complicat. Realment necessitem estar amb els cinc sentits posats per treure punts.

Estant parlant amb Stuani per una millora de contracte?

Stuani mereix un reconeixement. Però a partir d´aquí tenim uns recursos econòmics i els hem de saber administrar. Si el Girona fos un club que pogués moure els diners amb més facilitat, de tot això no n´estaríem parlant i tot seria fantàstic. El reconeixement cap a Stuani és total. El que va fer la temporada passada va ser increïble i el que ha protagonitzat aquest inici de curs és brutal, espectacular. Però la nostra realitat és la nostra realitat. Ell ho entén, i nosaltres també l´entenem a ell. El que volem és trobar una solució, una entesa, perquè aquesta convivència continuï donant èxit. Estem intentant que tothom estigui content entenent el context de cadascun.

Portu també pot veure revisat, de nou, el contracte?

Portu és un jugador que ens va donar molt, que hem pogut vendre i a qui hem de reconèixer la seva feina. Aquesta temporada està fent una tasca molt bona, més enllà que sigui més o menys eficaç de cara al gol. Transmet sensacions bones, positives, és un nano que ho dona tot i s´entrega al màxim.

Bounou i Ramalho acaben contracte l´estiu que ve. Els volen renovar?

Són casos diferents. Amb Bounou hem parlat molt, volem que continuï, i hi seguim negociant. No és un tema que pugui dir que s´està tancant, tampoc ho sé, però vull ser optimista. Estem negociant. Amb Ramalho, hi hem parlat. És un jugador que ens ha donat molt les temporades anteriors, i ara hem de valorar el seu rendiment. Ha tingut la mala sort de patir dues lesions seguides de turmell aquest estiu que no li han permès estar a disposició. Ara ja sembla que està recuperat i ens plantejarem el seu cas en els propers mesos.

Què el va desgastar més a l´estiu, la sortida de Machín o el neguit de si venia o no Portu?

El neguit va ser al principi i al final, en aquestes dues situacions. Al principi va ser desgastant haver de prendre la decisió de qui havia d´agafar el timó, perquè no és fàcil haver tingut un entrenador amb un sistema molt peculiar i uns jugadors buscats per aquell sistema i trobar-li relleu. Allò va ser un repte per mi. Era una decisió complicada. He volgut buscar una persona que s´adequï a les necessitats del club, al projecte, i que jo pugui creure en ell. Va ser un moment d´estrès, però també de repte. I el final de l´estiu també va ser molt difícil. Molt humà, molt personal, de mirar d´entendre les persones. No va ser un final ni fàcil ni agradable.

Hi ha límit salarial suficient per si al mercat d´hivern cal fer algun retoc a la plantilla?

Anem molt condicionats pel límit salarial. El club creix, es va fent gran, però els límits són els límits. Estem en uns 36 milions, però aquí hi intervenen moltes variables. Podríem parlar-ne molta estona. Si necessitem fer moviments els haurem de fer de manera racional, perquè econòmicament estem com estem. A dia d´avui hi ha molta competència a la plantilla, hi ha gent que ens aportarà molt i que encara ha tingut molt protagonisme. És clar que això és futbol i mai saps què pot passar.

Es reconeix a «Six Dreams», la docusèrie sobre el món del futbol d´Amazon Prime?

M´hi reconec perquè soc jo el que hi surt. Jo soc aquí per prendre decisions. La gent em pot conèixer al dia a dia i veure una cara més dolça, i a la sèrie potser n´hi apareix una de més dura. El que la gent no té són els contextos. Se´m veu en moments molt determinats, però l´espectador no té el context i per això ningú sap el perquè d´aquelles xerrades ni el perquè d´aquelles reaccions. Jo soc com soc. Hi ha també una part humana que surt, que m´agrada, que mostra la meva forma de ser. Sincerament, no m´agrada veure´m, de fet encara em falta l´últim capítol. A mi m´agrada més passar desapercebut i no sortir gaire. Em vaig posar dins d´una història en què sembla que en alguns moments estigui muntant una mica de xou, i jo no soc així. Reconec que ha sigut una experiència. Dono gràcies a Déu de poder viure tot això. Potser la gent treu conclusions que no m´agraden, què hi farem. M´ha afectat més que en moments ocasionals hagi pogut fer un comentari esporàdic d´un jugador dient que alguna cosa no m´agrada que no pas una bronca al metge o un tu a tu amb Machín, perquè allò sí que era real, és la meva feina.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook