16 de octubre de 2018
16.10.2018

Muniesa, Pons i Granell: orgull gironí al Girona

El fet de ser a Primera i competir contra els millors provoca que la xifra de representants de la demarcació a la plantilla sigui la més baixa dels últims anys (3) però hi mantenen un protagonisme molt notable

16.10.2018 | 00:31
Muniesa, Pons i Granell: orgull gironí al Girona

Amb l'adeu d'Eloi Amagat aquest estiu se'n va anar un dels jugadors més importants de la història de l'entitat els últims anys. L'únic que ha tingut l'honor d'haver defensat la samarreta blanc-i-vermella a Tercera, Segona B, Segona A i Primera i que va veure com el passat 30 de juny la seva etapa al Girona arribava a la seva fi. El capità va deixar lliure el braçalet que, arran de les lesions de Richy Álvarez, havia lluït orgullós els últims anys i que durant la temporada passada va poder posar-se tan sols dues estonetes contra el Leganés i el València. El relleu estava cantat i un altre gironí de soca-rel com Àlex Granell ha agafat el seu testimoni com a primer capità, líder i portaveu del vestidor. Malgrat estar obert a alguna venda perquè oxigenés la caixa, una de les prioritats de Quique Cárcel era mantenir el bloc dels últims cursos. La continuïtat de Portu després que es trenqués el traspàs al Sevilla va deixar la plantilla quasi tal com estava el curs passat, amb només les sortides de Maffeo, Olunga i Eloi i les arribades de Roberts i Doumbia. Tot plegat ha fet que la plantilla d'enguany hagi quedat definida amb tres jugadors de la terra, un menys que la temporada passada. Els gironins del Girona 18-19 són Granell, Pons i Muniesa. Tres representants del territori que aporten la dosi d'implicació necessària al grup, fan de nexe amb la gent i llueixen refets el lema d'«Orgull Gironí» a la samarreta.

La xifra de tres gironins és la més baixa des que l'equip va tornar a la categoria de plata ara fa deu anys el 2008. L'exigència de la màxima categoria restringeix i selecciona molt més un mercat, el gironí, que tradicionalment ha tingut un paper destacat al Girona els darrers temps. Tant és així que hi ha hagut temporades en què la xifra ha superat la mitja dotzena i s'ha enfilat fins als 10 gironins com en l'any del retorn (08-09) en què Jose, Serra, Matamala, Dorca, Chechu, Xumetra, Arnal, Hèctor Simon, Jaume Duran i Serramitja van tenir protagonisme. Els debuts d'homes ascendits del filial o del juvenil, com en el cas de Serramitja el 2009, ha fet que gairebé cada temporada la nòmina s'hagi inflat una mica amb un o dos joves del planter. Això sí, llevat de Pere Pons i Juncà, ben pocs s'hi han arribat a consolidar. Si ja costava a Segona A consolidar gent de la casa, a Primera encara més. La competitivitat és màxima i són només uns pocs escollits els nanos del futbol base que poden tenir cabuda al primer equip. El perfil també és diferent. Com el cas de l'extremeny Porro, un jugador fitxat directament del planter del Rayo en edat juvenil. En aquest sentit, el curs passat van debutar Porro, Bambo Diaby i Maxi Villa, del filial. Els dos últims, hispanosenegalès nascut a Mataró i uruguaià, respectivament, ja no són al club. Montes, Paik, Soni o Suárez, cap d'ells gironí, són ara mateix els joves del Peralada més a prop de treure el nas al primer equip.

Fins aquesta temporada, la nòmina de gironins al primer equip s'ha bellugat entre els 4 i els 10 membres. En dues ocasions la plantilla ha tingut 8 futbolistes de la demarcació amb minuts entre Lliga i Copa. Va ser la temporada 09-10 amb Jose, Dorca, Matamala, Xumetra, Chechu, Hèctor Simon, Fran Pérez i Masó i també la 14-15, amb Machín a la banqueta que va comptar amb Granell, Pere Pons, Eloi Amagat, Coris, Juncà, Mas, Rovirola i Bigas. El curs passat (17-18) i la 11-12 han estat els anys amb menys gironins. El 2011 amb Agné, Jose, Dorca, Juncà i Corominas van ser la representació local de la plantilla.

Tenir jugadors de la terra no és fàcil per a cap dels equips de Primera, llevat de l'Athletic i la Reial que en fan una aposta clara. Sense anar més lluny, un club que històricament també ha tingut sempre gent de la terra com l'Eibar, enguany només té un jugador basc (Riesgo) i un de navarrès (Arbilla) a la plantilla.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook