I de cop, la foscor. Tot s'apaga. És un punt d'inflexió. Com si l'abans fos un lleuger record i el després es tenyís de negre. Les lesions, en el món de l'esport, ja les tenen, aquestes coses. Sobretot si són greus. A Johan Mojica li espera ara una llarga travessa. Una barreja de sentiments. Bons quan surti el sol, i dolents quan plogui i faci fred. Un trencament en el lligament encreuat del genoll l'obliga a dir adeu a la temporada. Un reset, un punt i a part. Ha començat des de ja el seu procés de recuperació. Llarg i feixuc, però, si tot va bé, productiu i necessari. Passarà pel quiròfan i després a treballar. Mesos després ja li tocarà somriure de nou i tornar a trepitjar la gespa. Ara, el que més importa és el durant. El què passarà. El com li aniran les coses i com ho encararà. Dos futbolistes (un en actiu i l'altre ja retirat) que han patit lesions similars vestint la samarreta del Girona aprofiten per fer memòria. Recorden els seus casos a Diari de Girona i, de passada, donen quatre consells al colombià.
Un d'ells és Richy Álvarez. No cal presentació. Capità a Montilivi durant uns quants anys i tota una institució, que va veure's obligat a penjar les botes, precisament, per problemes al genoll. Fins a mitja dotzena de cops ha hagut de passar per la sala d'operacions. Un dels contratemps més greus el va patir just als primers mesos de ser a Girona. Un trencament dels lligaments lateral extern i encreuat del genoll dret, amb fissura de menisc i contusió òssia. Sona tan malament com realment era. Ho recorda com si fos ahir. «En una acció a l'annex vaig anar a pressionar en Gaizka (Saizar) i en girar se'm van quedar clavats el genoll i el turmell. El soroll el va sentir tothom. Llavors em vaig ensorrar, sabia que m'havia fet molt de mal». No era el primer cop; un temps enrere, al filial del Celta, també va patir una lesió similar al genoll. L'altre testimoni és Carles Mas. En el seu cas, també entrenant-se, es trencava el lligament encreuat i el menisc. Se li van diagnosticar entre sis i vuit mesos de baixa. «Vaig notar una trencadissa. Quan em van dir què tenia se'm va caure el món a sobre».
I sí, per a un i l'altre, al principi va ser la foscor més absoluta. «Quan et passa quelcom així, tot el que et ve al cap és negatiu. Passes diverses fases, perquè a vegades veus que no avances. Les lesions són el pitjor que pot passar als futbolistes. Has de tenir cura i no fer-te mal. I si passa, depèn molt de l'operació i recuperació», diu Richy. «És molt de temps. Els dies abans de la intervenció, i el temps que passa des que t'operen fins que tornes a entrenar-te amb normalitat. És dur», afegeix Mas.
Ara bé, tot no és negatiu. Ni de bon tros. Ells van acabar jugant de nou i estan convençuts que Mojica ho tornarà a fer. La recepta és clara, això sí. Per a Richy, «passarà per diverses fases. Ha de ser ell mateix i ser egoïsta. Plorarà, perquè a tots ens passa. Arribarà un moment en què veurà la llum. Sobretot, que s'envolti de la gent que l'estima». Ho completa Mas. «Ha de ser positiu. Si tot va bé, potser no perd la seva explositivat. Per exemple, en Canales s'ha hagut d'operar i ara va com un toro!».
Els ànims del vestidor
El Girona feia públic ahir un vídeo en què els jugadors del primer equip mostren els seus ànims cap a Johan Mojica. «És un repte que superaràs», li diu Bernardo. «Molta força», li desitja Portu. «T'he vist créixer com a futbolistas i persona i estic convençut que te'n sortiràs i ens dedicaràs algun ball», completa el capità Àlex Granell.
