Torna la Lliga i arriba el moment de tornar a competir, avui davant una Reial Societat que encara no està al seu millor moment. El Girona disposa d'una nova oportunitat per poder retrobar-se amb la victòria. L'equip ha tingut dues setmanes de descans a nivell competitiu i ha d'estar preparat per poder lluitar en un matx en què la pressió hauria de ser pels donostiarres ja que encara no han guanyat davant la seva afició.

A la recerca d'un partit complert. Eusebio ha pogut treballar tranquil amb els seus jugadors, l'absència de partits ha servit per poder repassar i corregir conceptes tàctics que han de suposar una millora en el joc de l'equip. Els gironins han de ser un equip més fiable com a bloc defensiu, no poden encaixar gols amb tanta facilitat alhora que han d'aconseguir condicionar més el joc proposat pels adversaris. Tretze gols rebuts en vuit partits de lliga és molt, actualment el quart equip més golejat del campionat. L'equip ha d'augmentar la intensitat defensiva, l'agressivitat i la concentració, l'objectiu passa per tornar a deixar la porteria a zero, tal i com va passar en la victòria aconseguida a l'estadi de la Ceràmica contra el Vila-Real. Una zona on no s'ha consolidat cap jugador en aquestes alçades de campionat és al centre del camp, Pere Pons ha jugat de forma intermitent, com Aleix Garcia. Douglas Luiz sembla que ha guanyat protagonisme mentre que Àlex Granell serà baixa degut a uns problemes musculars. En atac, Portu ha de recuperar l'olfacte golejador, fet que alliberaria una mica el pitxitxi Cristhian Stuani de la responsabilitat del gol, també serà interessant comprovar si el tècnic gironí aposta per altres recursos ofensius donant més minuts a Patrick Roberts o Seydou Dumbia. Per poder aconseguir els tres punts serà necessari fer un partit perfecte, treballar com a bloc en totes les zones, decidir bé els moments on cal pressionar per recuperar la pilota i replegar per reduir espais a la frontal de l'àrea, buscar efectivitat en les accions de finalització i saber patir davant un conjunt que farà el mateix per poder guanyar.

La baixa de Johan Mojica. Aquesta setmana van arribar molt males noticies des de la infermeria de Montilivi. La greu lesió de Mojica feia saltar totes les alarmes al vestuari. El trencament de lligaments en el genoll esquerra del futbolista deixarà el carriler colombià sense poder jugar ni un minut aquesta temporada. L'aposta del club per quedar-se el jugador en propietat va ser clara, ja que Mojica va rendir en un bon nivell l'any del debut a Primera Divisió i va realitzar un bon mundial a Rússia. Sens dubte que la baixa del carriler esquerra és molt important, es tracta d'un futbolista de molt recorregut, que té arribada des del darrere i omple la seva banda donant una sortida per a aquesta zona generant accions d'atac i bones centrades. Mojica és un jugador ideal per poder jugar amb el sistema de tres centrals, pot complir en tasques defensives en el moment d'ajuntar-se i replegar, i també té molta capacitat de desplegament ofensiu quan busca amplitud i profunditat a banda. Fins ara s'han repartit el lateral esquerra Marc Muniesa i Aday Benítez, el primer és més lateral que carriler ja que no s'incorpora tant a l'atac i té menys recorregut, mentre que el segon pot ser necessari per banda dreta.

Una Reial irregular. Sense jugar amb un onze fix, el tècnic de la Reial Societat ha repartit minuts en totes les línies. A la porteria va començar jugant l'argentí Geronimo Rulli però ara sota pals podem veure-hi el veterà Miquel Àngel Moyà. La línia de quatre la composen normalment Joseba Zaldua com a lateral dret i Kevin Rodrigues a l'esquerra, a l'eix de la defensa com a centrals poden jugar Aritz Elustondo i Raúl Navas o també l'exjugador de l'espanyol Héctor Moreno. Al mig camp segurament jugarà la tripleta que formen Asier Illarramendi, Rubén Pardo i Igor Zubeldia, tots ells futbolistes sorgits del planter amb molta experiència i que es compenetren molt bé per aportar molt treball a la zona de creació i recuperació del joc. Un dels jugadors més desequilibrants que podrem veure sobre la gespa serà Mikel Oyarzabal, el basc aporta verticalitat, genera joc en accions de qualitat individual, és un bon assistent alhora que també té la capacitat d'arribar des de la banda, és un futbolista molt complert ja que també aporta gols durant el campionat. En punta tornarà William José, el brasiler és el màxim golejador amb tres gols, la temporada passada en va aconseguir vint-i-un, futbolista corpulent, amb molta presència dins l'àrea adversària, fort, físic i potent, és un bon rematador que aconsegueix trobar amb facilitat la posició ideal dins l'àrea rival per poder fer gol.

El repte d'Asier Garitano. L'entrenador basc es va fer un nom en el futbol espanyol com a entrenador del Leganés, va iniciar la seva etapa a l'equip madrileny a segona divisió B per portar-lo cap a la categoria de plata en la seva primera temporada. El juny del 2016 va ascendir amb el conjunt madrileny per primera vegada a la seva història a primera divisió. Es tracta d'un entrenador format des de baix i que a base de treball s'està consolidant a la Lliga. El seu plantejament es basa en buscar el treball col·lectiu de tot el grup, li agrada tenir sempre l'equip ordenat i jugar amb la defensa avançada per estar preparat per poder pressionar la sortida del joc del seu adversari. Tot i que a Leganés utilitzava habitualment el sistema de joc 4-2-3-1, a Sant Sebastià s'està decantant més pel 4-3-3. Caldrà veure si contra el Girona continuarà amb el seu dibuix habitual o bé buscarà alguna altre variant en el joc. Avui el Girona es trobarà amb un equip que l'obligarà a realitzar un treball exigent en tots els aspectes, els bascos venen de guanyar al camp de l'Athletic Club mentre que els gironins porten quatre jornades sense conèixer la victòria.