16 dies sense futbol es poden fer molt llargs. Eterns. Si no, que li ho preguntin al vestidor del Girona, que fa més de dues setmanes que espera, amb moltes ganes, poder tornar a jugar per treure's l'espina que porta clavada des de fa temps. Acumula quatre jornades sense guanyar i l'últim compromís el va tancar amb un cruel 2-3 amb l'Eibar a Montilivi. L'espera, més llarga del que és habitual per culpa de l'aturada per seleccions, s'ha vist fins i tot agreujada per la inesperada i dolorosa lesió de Johan Mojica. Baixa rellevant, la d'un home cridat a ser important i que fins ara havia estat inèdit per culpa d'un contratemps físic que va patir el mes d'agost. La ratxa no és bona i el descens està massa a prop com per posar-se a jugar ara amb foc. L'equip d'Eusebio necessita guanyar ja; almenys puntuar, per no furgar encara més en una ferida que, de moment, encara té cura. És aviat per encendre les alarmes, encara que la cita d'aquesta nit (21.00 hores/GOL) a l'estadi d'Anoeta servirà per calibrar l'estat físic i anímic d'un equip que ha anat de més a menys en les darreres jornades. No queda ni rastre d'aquell heroïc empat al Camp Nou, o del triomf lluitat i suat amb el Celta a casa. Dos punts dels últims dotze, que fan que al vestidor no li quedi altra opció que posar-se la granota de treball i serrar avui ben fort les dents. Al davant, una Reial Societat ben irregular, que carbura a les mil meravelles a fora, però que punxa estrepitosament a casa. Saber quina versió apareixerà avui és una veritable incògnita.

Sigui quina sigui l'actitud i predisposició dels de casa, als gironins no els queda cap altra sortida que sortir a mossegar. Ser el Girona de sempre, el de les grans ocasions. Per això, sembla que Eusebio recuperarà l'estil i el dibuix que fins ara més resultats li ha donat. Amb quatre defenses i mirant de tenir la pilota, els resultats no han acabat d'arribar. Retrocedir en el temps i apostar per la idea que va inculcar Pablo Machín i que tants èxits ha donat a l'equip s'intueix com el camí escollit. Ara bé, si no s'hi posen ganes ni més coses que el rival, malament rai. Viatjava ahir la plantilla amb 19 convocats, tot pendent de l'estat físic d'un Pedro Porro que s'ha passat tota la setmana tocat i exercitant-se a mig gas. No sembla que l'extremeny, però, hagi de caure a última hora. Jugarà, perquè tampoc hi ha gaires més opcions a la dreta. Tampoc a l'esquerra. No hi és Mojica; sí hi apareix Planas, encara que sense rodatge ni la vocació ofensiva d'un Aday que sembla que serà titular. Al mig, Eusebio té tots els seus centrals per triar i remenar. Podria apostar pels centímetres i l'envergadura, amb Alcalá, Bernardo i Juanpe. També hi té Muniesa i el fins ara inèdit Ramalho, recuperat d'una lesió.

Al mig, baixa important. La d'un Àlex Granell que havia participat en els vuit partits anteriors, però que li tocarà descansar per culpa d'uns problemes musculars. Pere Pons, habitual lluny de Montilivi, podria reforçar una posició en què pot aparèixer de nou Douglas Luiz. Un xic més endavant hi posarà la clarividència Borja García, intermitent aquesta temporada. A dalt no sembla que hi hagi d'haver sorpreses. Portu i un Stuani que, tot i el periple amb la seva selecció, ha descansat i serà titular. Els seus gols són massa importants com per deixar-lo a la banqueta. A la banqueta no hi serà Gorka; el seu lloc l'ocuparà Suárez.

També té baixes la Reial Societat, encara que Garitano podrà comptar amb Willian José, un perill a dalt. Adnan Januzaj, Joseba Zaldua, Mikel Merino, Merquelanz i el sancionat Theo Hernández estan descartats. El curs passat, i en el mateix escenari, el resultat va ser d'escàndol: 5-0. Tocarà avui venjar-se?