28 de octubre de 2018
28.10.2018
Diari de Girona

Portu torna a marcar per trencar amb vuit mesos de sequera

28.10.2018 | 02:49
L´àrbitre s´interessa per l´estat de Portu, que va abandonar el terreny de joc lesionat.

I de cop, l´alliberació. Treure´s un pes de sobre, una llosa que l´acompanyava des de feia massa temps. Portu no era el Portu que tothom coneixia. Per les lesions que fossin, però al murcià les coses no li estaven sortint com tothom esperava. Ell, el primer. A Girona s´havia destapat com un treballador incansable; com un autèntic corcó per a la defensa de torn. També com a golejador. 8 a Segona i 11 l´any passat a Primera. Cartell suficient per despertar l´interès d´uns quants equips. El fitxatge frustrat al Sevilla, quan ell tenia coll avall que marxaria. I que les coses no comencessin com tenia previst. Motius que van anar minant la moral d´un jugador que havia entrat en una mena de depressió. No perquè no jugués bé, ni perquè arrossegués els peus pels camps. Sinó perquè les coses no li sortien. O Piqué li treia el gol des del damunt de la ratlla, o Sidnei li amargava la nit. Necessitava un partit com el d´ahir. O almenys, una primera meitat així. Ell i l´equip. Es va treure de sobre, d´una tacada, tota l´ansietat i els mals que el podien haver acompanyat fins ara. Dos gols i una excel·lent actuació, que només la va poder ensorrar una inoportuna lesió que fa pinta que el tindrà més d´una setmana allunyat dels terrenys de joc.
«Estic convençut que així li desapareixerà l´ansietat i a partir d´ara, potser ens trobarem el millor Portu», deia Eusebio Sacristán en roda de premsa. Pot ser. Primer caldrà veure si s´haurà d´estar gaire temps sense jugar. El cas és que, quan torni, ho farà reforçat mentalment. S´ha tret un pes de sobre i d´això no n´hi ha cap dubte. Just ahir feia vuit mesos de l´últim gol seu a la Lliga. L´havia fet un 27 de febrer, també a Montilivi i contra el Celta de Vigo. Aquella era la seva onzena diana de la temporada, amb gairebé tota la segona volta del campionat per davant. Però la ratxa se li va acabar de cop i volta. Normal que a l´estiu, a mitja pretemporada, assumís que tenia «el gol entre cella i cella», i que tornar a veure porta es convertís en un dels seus objectius prioritaris. Ho va fer, per exemple, contra el Tottenham en el Trofeu Costa Brava. Però va ser començar de nou la competició oficial que la punteria va desaparèixer de nou.
El no marcar, la marxa al Sevilla que finalment no es va tancar i un munt de circumstàncies van anar agafant cada cop més pes a la seva motxilla. Fins ahir. Portu va tornar a ser el Portu de sempre. Seva va ser la recuperació que va originar l´acció del penal sobre Lozano. Ell mateix va agafar la responsabilitat. «Hem decidit que fos ell l´encarregat, perquè tenia la maduresa i personalitat per assumir aquest rol. A més, el podia beneficiar a nivell psicològic», explicava Eusebio. El 2-0, amb un remat col·locat, va arrodonir la seva actuació. La llàstima, la lesió. En un contracop al segon temps va notar una punxada. Ell mateix va demanar el canvi, conscient que s´havia trencat.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook