El Girona afronta el partit d'avui a València amb baixes molt importants dins l'esquema de joc d'Eusebio Sacristán però ho fa en una fase del campionat en què els locals no estan travessant pel seu millor moment. L'equip entrenat per Marcelino García Toral presenta uns números bastant incompresibles. Situat a la part mitja baixa de la classificació, només ha aconseguit una victòria en deu partits de Lliga, tot i que ha encaixat una sola derrota; va ser contra l'Espanyol en la segona jornada. Es tracta d'un equip que porta vuit jornades sense perdre però que ha empatat vuit dels deu partits disputats. A nivell ofensiu els valencians també tenen molts problemes ja que amb només set gols a favor s'han convertit en el segon equip menys anotador del campionat. El partit es preveu igualat i tal com estan els dos equips a nivell atacant qui aconsegueixi avançar-se en el marcador tindrà molta feina feta.

Un València que juga la Champions. La temporada passada l'equip de Marcelino va realitzar un campionat excel·lent, va quedar primer de l' altra Lliga situant-se per darrere de Barça, Reial Madrid i Atlètic de Madrid aconseguint plaça per disputar enguany la Lliga de Campions. Els valencians estan jugant les tres competicions de forma molt seguida i sense descans acumulen diverses setmanes competint cada tres dies. Pels locals el partit és molt important ja que encara no han aconseguit guanyar davant la seva afició, fet estrany per un conjunt que normalment és molt fort al seu estadi. Avui estaran concentrats en el matx tot i que també tindran en ment el decisiu partit de dimecres que ve contra el Young Boys suís, partit clau que necessiten guanyar per seguir vius a la competició europea.

Un equip sense gol. Tot i disposar d'una plantilla amb molts futbolistes de perfil ofensiu i d'un tècnic al que li agrada arribar amb molts jugadors a la zona de finalització, el València està mostrant un dèficit alarmant a la zona de finalització. Fins ara cap jugador ha marcat més d'un gol en un conjunt que hauria de tornar a lluitar per les places altes. El brasiler Neto s'ha consolidat sota pals; l'ex del Juventus ja va ser decisiu en el seu primer any i sens dubte torna a ser titular sota pals. Domina el joc aeri, té molta alçada, és àgil i amb experiència. El 4-4-2 que utilitza Marcelino Garcia Toral està format per una línia defensiva de quatre futbolistes. A la dreta com a laterals poden jugar el portuguès Ruben Vezo o l'italià Cristiano Piccini. Al lateral esquerre jugarà el futbolista format al futbol base José Luis Gayà. A l'eix central la parella formada pel brasiler Gabriel Paulista i l'argentí Ezequiel Garay han jugat la majoria de partits. Són dos centrals que defensen millor replegats que no amb espais. L'habitual és que el mig del camp sigui per la parella formada per Dani Parejo i el francès Geoffrey Kondogbia. Però Parejo, que és un fix en les alineacions i un jugador molt complert en varis aspectes (treball físic, bona posició tàctica i bon criteri en la creació i en el llançament de faltes) ha estat descartat. La banda dreta de l'atac l'ocuparà Carlos Soler mentre que a l'esquerra amb Gonçalo Guedes que s'acaba de recuperar d'una lesió d'inici sortirà Francis Coquelin. El desequilibri ofensiu vindrà en les accions de banda. El València busca sempre la superioritat numèrica amb la incorporació dels laterals i la qualitat individual dels seus jugadors. Pedro Porro s'haurà d'implicar molt en les tasques defensives ja que les arribades des del darrere de Gayà poden posar en moltes dificultats a la defensa gironina. En aquest sentit el jove carriler necessitarà moltes ajudes a la seva zona. A la davantera Rodrigo té el lloc assegurat. El golejador encara no s'ha destapat i amb només un gol està molt lluny encara dels números tan brillants de la temporada passada oen què amb setze dianes va convertir-se en una de les revelacions de l'equip. Amb la sortida del club de l'italià Simone Zaza acompanyarà a Rodrigo un altre davanter que pot ser belga Michy Batshuayi, Kevin Gameiro o ja el recuperat Santi Mina.

Justos però competitius Sense Portu ni Cristhian Stuani les opcions d'atac del Girona queden limitades. És clar que els dos futbolistes són bàsics per poder preparar les accions a la zona de finalització. Tenen arribada i juguen bé quan se situen junts sobre la gespa. L'uruguaià és el futbolista de referència, màxim golejador des que l'equip el va fitxar i futbolista imprescindible ja que ha estat decisiu en quasi bé tots les partits que ha disputat. Portu havia recuperat la confiança després de mesos sense poder marcar; els dos gols que va aconseguir dissabte passat contra el Rayo Vallecano li donaven ales per tornar a ser el jugador al que estem acostumats a veure. Arriba el moment en què altres futbolistes han d'aprofitar les seves oportunitats. Patrick Roberts ha de demostrar que pot jugar més minuts. És un jugador que aporta desequilibri, ràpid en conducció i molt vertical, amb el seu joc pot aprofitar els espais que apareixen en accions de contracop. El Choco Lozano, tot i que està sancionat, ha de passar d'aparèixer de forma intermitent a ser un futbolista més determinant, ara que hi ha baixes l'equip el necessita i ha d'esforçar-se per tenir continuïtat en el joc i ser més decisiu prop de l'àrea adversària. El dubte està en el nivell que pot oferir Seydou Doumbia, el davanter ha jugat en comptades ocasions i fins ara no ha pogut aportar molt a nivell ofensiu. A Sant Sebastià va participar molt poc i dimecres passat a Vitòria tampoc va connectar molt amb la resta de companys. El treball col·lectiu tornarà a ser bàsic. Primer tocarà defensar en bloc i intentar mantenir la porteria a zero davant un adversari que fins ara està renyit amb el gol i després serà necessari potenciar el joc d'atac generant ocasions suficients per marcar. Un dels objectius passa per transmetre pressió a un rival que no pot deixar escapar més punts a casa.