Repassar en calent la història d'aquestes temporades a la Lliga de Futbol Professional és sempre complicat però la tranquil·litat d'uns quants minuts havent acabat el partit de Mestalla em porta al convenciment que en les 9 temporades viscudes a Segona, més les dues últimes a Primera, mai no havíem vist una actuació d'un porter del Girona com la que va oferir ahir Yassine Bounou.
M'apareixen a la memòria dels moments selectius alguns partits excel·lents d'Isaac Becerra en els seus anys com a porter del Girona, però cap de la magnitut del que vam poder veure ahir a l'actual titular sota els pals. Bounou va ser lloat després del partit per Eusebio Sacristán, per Marcelino García Toral i també pel golejador de la tarda, Pere Pons. La frase de tots tres és pràcticament unànime: «Bounou ha donat els tres punts al Girona».
No n'hi havia per a menys. El marroquí va posar tres mans a la primera part en tres pilotes de gol dels locals i en va repetir tres més al segon temps. Buscar-ne alguna d'especial enmig d'aquesta dotzena es fa fins i tot difícil, tot i que n'hi ha un parell arran de terra que semblen més que complicades i també n'hi ha una al final de la primera part que podia haver canviat el signe de partit. I, per descomptat, la que posa ja en l'afegit del partit al llançament de falta de Guedes.
El d'ahir amb Bounou no és flor d'un dia. El porter ja va anar creixent la temporada passada i aquest any ja havia donat alguns punts al seu equip en actuacions anteriors. És clar que mai amb l'espectacle i l'exhibició mostrada a Mestalla. Caldrà que guardem bé les imatges d'aquest partit perquè serà recordat per molts anys. El porter va escriure aquest capítol de la història amb el tarannà que el caracteritza: un somriure a la cara, intuïció en les accions i molta fiabilitat.
