Se'n pot dir baixar del burro o bé admetre que no ha reeixit en l'intent d'inculcar les idees pròpies amb què va aterrar al Girona. Tanmateix, el que vol Eusebio Sacristán des del primer dia és que l'equip sumi punts i guanyi partits. Per aquest motiu, després d'unes quantes anades i vingudes amb el sistema tàctic i de veure que els seus homes no acabaven d'agafar el truc «als matisos» que volia aplicar al 3-5-2 clàssic de Pablo Machín, va decidir desistir i apostar definitivament per l'esquema dels últims anys. La derrota contra l'Eibar a Montilivi (2-3) de fa quatre jornades en què l'equip va semblar perdut i un pèl marejat va ser la gota que va fer vessar el vas. Un punt d'inflexió per al Girona, que, des de llavors i ja amb un 3-5-2 clar i definit, ha estat capaç d'empatar a Sant Sebastià (0-0), vèncer el Rayo (2-1) i sumar els tres punts a Mestalla (0-1). Resultats, tots ells positius, que confirmen la dinàmica de l'equip amb l'esquema tradicional. I és que de les 7 jornades en què el Girona ha fet servir el 3-5-2 o 5-3-2, depèn de com es miri, l'equip només ha encaixat una derrota (0-1, Betis), ha empatat contra el Barça al Camp Nou (2-2) i Reial Societat (0-0) i ha guanyat Vila-real (0-1), Celta (3-2), Rayo (2-1) i València (0-1). En canvi, amb el 4-3-3 d'entrada, el balanç dels gironins és de dos empats contra el Valladolid (0-0) i l'Osca (1-1) i dues derrotes contra Reial Madrid (1-4) i Eibar (2-3).

Lluny de l'afirmació que en alguna ocasió havia arribat a pronunciar que el sistema era «innegociable», Eusebio va aterrar a Montilivi predisposat a conèixer l'esquema que tan bé havia funcionat al Girona els darrers anys de la mà de Pablo Machín. «En el futbol, més enllà del sistema d'inici, el que compta són les fases del joc. La idea és adaptar-me a la situació del Girona i aportar-hi els meus matisos», va dir el dia de la seva presentació. Amb aquesta idea, la d'introduir variants al 3-5-2 inicial, va treballar durant tota la pretemporada, tant a Manchester com en els amistosos a Reus, Sabadell i contra el Tottenham. Tanmateix, la manca de resultats a la Lliga en les dues primeres jornades i la convulsa nit del 31 d'agost abans de jugar a Vila-real, en què Portu va caure de la llista i Timor va fitxar pel Las Palmas, va fer que el tècnic decidís protegir-se i donar seguretat a uns jugadors que es mouen com peix a l'aigua en el 3-5-2. El triomf a Vila-real el va seguir la victòria contra el Celta i l'empat al Camp Nou, sempre jugant de la manera clàssica. «És una riquesa poder dominar els dos sistemes i poder-los fer servir depenent del rival», deia després de guanyar a Vila-real.

Eusebio no tornaria a canviar de sistema fins a la visita a Osca en un partit en què, amb 0-1, a la mitja part va decidir passar del 4-3-3 al 3-5-2 i va acabar amb 1-1. La jornada següent contra l'Eibar ho va tornar a intentar amb el 4-3-3 però no va sortir bé (2-3) i va obrir els ulls. A Anoeta (0-0) va sortir bé i des de llavors no ha tornat a canviar-lo. «No hem de deixar de banda que en alguns moments podrem variar la proposta, però consolidar aquesta idea donarà més seguretat als jugadors», assegurava després de puntuar a Sant Sebastià i haver-se decidit pel 3-5-2.