08 de novembre de 2018
08.11.2018
GERARD GUMBAU · Jugador del Leganés

«Una oportunitat amb el Girona la mereixia; vaig picar molta pedra»

Tot i encara tenir aquella «espina clavada» de no haver pogut debutar al món del futbol professional del Girona, el de Campllong diu ser feliç al Leganés, el «millor club per créixer» i consolidar-se a Primera · Dissabte tornarà a Montilivi, un matx «especial» i també «important» per als seus

08.11.2018 | 00:29
«Una oportunitat amb el Girona la mereixia; vaig picar molta pedra»

Com estan els ànims d'un vestidor que fa quatre partits que no guanya?

Doncs bé. Estem confiats. Sabem que no és la millor situació, però estem del tot convençuts que això ho podem tirar endavant. Estem treballant bé i, darrerament, la dinàmica és prou bona. El treball de l'equip és el correcte.

Els ha pesat gaire la marxa d'un tècnic com Asier Garitano?

No, no. Penso que Garitano ja va fer molt i que la seva feina va ser molt bona per al club. Va venir Pellegrino i trobo que són dos entrenadors que s'assemblen bastant. La seva prioritat és el bé per al seu equip. Treballen tàcticament i van a mort amb la seva idea de joc. Intenten que cadascú aporti el màxim pel bé del col·lectiu.

Se m'ha avançat. Li anava a preguntar si Pellegrino i Garitano eren gaire diferents...

No pas gaire. La manera de treballar i d'enfocar els partits són bastant similars. Tenen una mentalitat molt clara i pensen que un jugador sol no pot guanyar els partits. Fan anar els seus equips tots a una i això ho veig positiu.

Amb Garitano va jugar prou i ara, amb el relleu a la banqueta, també està tenint minuts. Se sent important?

Sí. L'any passat va ser per a mi una mena d'aprenentatge. Era la meva primera experiència a la Primera Divisió. Ara també gaudeixo de la confiança de l'entrenador i per a mi això és molt important. Em dedico a centrar-me al màxim a aprofitar cada partit per acabar consolidant-me a la categoria.

Amb 23 anys, ja té cert bagatge a Primera. És el que volia?

Encara no estic consolidat, això m'ho donaran els anys. Crec que m'ho estic guanyant de mica en mica. I responent a la pregunta, és clar que és el que volia. Més fins i tot del que m'imaginava! Sembla fàcil arribar a Primera, però no tothom és capaç de fer-ho. Crec que estic al millor equip per créixer i agafar experiència.

Un dels factors que ajuden que el Leganés no es despengi és l'enorme igualtat d'aquesta Lliga. És bo això per al futbol?

Per descomptat, és una Lliga molt més entretinguda, on tothom pot guanyar tothom. Sí, és un avantatge per a nosaltres. Encarem cada partit com si fos l'últim, intentant sumar i sabent que sempre tenim opcions de guanyar. Així ha estat aquesta temporada; trobo que sempre hem estat vius, a cada partit, però per matisos o per falta d'encert els resultats no ens estan acompanyant del tot.

Li sorprèn tanta igualtat?

Sí, sorprèn perquè fa molt de temps que no es vivia una situació com aquesta. Però tot té la seva raó: es treballa moltíssim i tots els equips tenen futbolistes de qualitat. Això fa que s'escurcin les diferències i que a cada partit no hi hagi un vencedor ja d'entrada.

Un exemple: el Leganés va ser capaç de guanyar tot un Barça. Vostè hi era, aquell dia; com ho va viure?

Uf... Sí, vaig jugar l'últim quart d'hora. Vam ser capaços de guanyar el millor equip del món, que tenia a tots els seus bons jugadors a la gespa. L'experiència va ser espectacular i sempre ho tindré present. Va ser brutal.

I especial, suposo.

Sí, és clar. Pel meu passat blaugrana també va ser especial.

Com veu el Girona?

Bé, bé. Semblava que li costava arrencar, però s'ha plantat amb 16 punts. Són molt bons números tenint en compte com va començar. Cada cop s'està convertint en un equip més difícil de superar.

Vostè coneix Eusebio, amb qui va coincidir uns mesos al Barça B. Creu que és un bon entrenador per a aquest equip?

Per descomptat. Així ho diu la classificació. Està en una bona dinàmica, demostrant que és capaç de guanyar en un camp difícil com és Mestalla. Eusebio pot aportar matisos a un sistema que ja estava molt arrelat. Això el fa ser encara més fort, perquè el Girona disposa de més variacions tàctiques que pot dur a terme depenent de com li vagin les coses a cada partit.

A qui també coneix és a Pere Pons. Capità i també golejador ja a Primera. Què li sembla la seva evolució?

Estic superfeliç per ell. Es mereix tot el que li està passant. El dissabte el vaig felicitar perquè va marcar el seu primer gol a la Primera Divisió. Tot el que li vingui de bo serà ben merescut. Ha treballat moltíssim.

Cert, va marcar a Mestalla, com vostè fa unes jornades. És que es van posar d'acord?

Això! (riu) El que passa és que el Girona allà hi va guanyar, i a nosaltres ens van empatar als últims minuts...

El seu és un camí que li hauria agradat seguir a vostè al Girona?

Sí, és clar. Allà estaria ben a prop de casa i seria ideal. Però les circumstàncies no van ser aquestes. Tot i això vaig poder anar al millor equip del món i ara em trobo feliç i còmode al Leganés.

Li ha quedat una espina clavada de no poder debutar al futbol professional amb el Girona?

Sí, sempre et queda una espina clavada. Vaig picar molta pedra fins arribar al juvenil i al segon equip. El mínim hauria estat rebre alguna oportunitat, però no va poder ser.

S'hi veu tornant algun dia?

De moment no hi penso gaire, encara que seria especial tornar a casa.

Per especial, el matx de dissabte, no troba?

Sí, però sobretot important. Hem de trencar ja amb aquesta ratxa!

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit