Canvia la vida quan es passa a ser membre de ple dret d'un equip de Primera?

Sí, és clar que et canvia la vida. Però això és el de menys, qui no ha de canviar ets tu, personalment. Has de seguir sent qui ets. A la vida has de ser humil, sempre. És clar que m'ha canviat la vida, però soc el mateix noi humil de sempre.

I en què canvia?

Canvia l'exigència i la pressió que tindràs, la concentració que has de posar en tot... Ara soc un futbolista professional en una plantilla de Primera i, evidentment, això no té res a veure amb el futbol base. Aquí es juga a un altre ritme i tot té molta més transcendència.

Què valora més, el debut a Primera, o quedar-se al primer equip definitivament?

La meva data marcada és des que el Girona em va donar una oportunitat aquí, a la pretemporada. A l'estiu ho vaig donar tot i aquell esforç ha acabat tenint recompensa. El debut a Primera i el complir tant ràpidament els 10 partits per pujar definitivament al primer equip, la veritat, és que no m'ho podia imaginar. Com dic sempre, la feina del dia a dia té recompensa, però haig de seguir treballant per tornar aquesta confiança que em donen aquí.

Tot ha anat més ràpid del que s'esperava?

Sí, la veritat és que sí. Ho parlava a casa l'altre dia, tot just fa un any estava jugant amb el Girona juvenil en camps de la Divisió d'Honor i ara m'estic passejant per estadis de Primera! Tot ha passat molt ràpid, però això no m'ha de fer perdre la concentració que sempre he tingut.

Quin preu paga un noi de 19 anys per arribar a l'elit?

El preu és molt alt, encara que no ho sembli, perquè tot i ser molt jove, estant al màxim nivell, tens la mateixa pressió que qualsevol. He hagut de fer molts esforços per arribar fins aquí. El meu avi matern, que és com un segon pare per a mi, ha estat des que era petit allà pum, pum, pum, amb el futbol, i ha sigut partícip de tots els esforços que he hagut de fer. Marxar de Don Benito als 14 anys per anar-me'n a viure sol a Madrid, quan vaig fitxar pel Rayo, per exemple, no va ser gens fàcil.

Què en queda d'aquell Pedro Porro que va arribar l'estiu de 2017 al Girona juvenil?

Soc el mateix de sempre, amb la mateixa ambició, les mateixes ganes d'entrenar i les mateixes ganes de jugar. I això no canviarà mai.

L'impressiona tenir una clàusula de 50 milions d'euros?

Aquestes coses les deixo al meu representant, la veritat és que no les vull ni saber.

Es veu al Girona fins al 2023?

Sí, ara per ara no tinc res més al cap que no sigui el Girona. Tinc contracte fins al 2023, estic molt content aquí, la gent em tracta súper bé. Tothom sap que per a un xaval com jo no és fàcil passar del juvenil a Primera, i per això rebo suport de tot arreu. Toco de peus a terra, no és difícil fer-ho. Per arribar al màxim nivell has de fer-ho així i, com li he dit abans, tenir molta humilitat.

A l'estiu es veia jugant amb el Peralada?

Sí, sí, per suposat. Jo havia parlat amb el meu representant que faria la pretemporada amb el primer equip i que després jugaria a Segona B amb el Peralada i que, quan calgués, em cridarien de dalt. Però hi van haver una sèrie de situacions, Aday estava sancionat el dia del debut contra el Valladolid, i em va arribar l'oportunitat ja el primer dia que començava la Lliga. Després n'han vingut nou més i he pujat definitivament al primer equip.

Què li diu que a Primera aquesta temporada només hi hagin jugat una desena de jugadors de menys de 20 anys?

Em demostra que la meva situació és un privilegi per a mi i la meva família. Estic molt agraït al Girona des del primer dia que vaig arribar aquí. He escoltat tots els consells que m'han donat i per a mi és un privilegi estar, amb 19 anys, al primer equip del Girona, aprenent al costat de grandíssims futbolistes i agafant tot allò que em diuen per millorar.

Vostè ha fet gols tota la vida. Els troba a faltar, ara, de carriler?

A mi m'agrada molt fer gols! Ara estic en una posició nova i també haig d'estar molt pendent dels aspectes defensius, que són els que més em costen en aquest inici de temporada. Però per això treballo dia a dia. La concentració i la mentalitat hi és, i noto que cada dia vaig millorant. Sí, em fa falta el golet, però segur que arribarà.

En quin partit ha patit més i en quin ha gaudit més?

Potser li diria que el que més vaig patir va ser el primer de tots, el del meu debut contra el Valladolid, perquè allò era un altre ritme, m'estrenava... tot i que vaig fer, penso, un bon partit. El millor? Potser em quedaria amb el de Vila-real, perquè en l'aspecte defensiu estàvem molt ben agrupats i em va fer sentir més còmode.

Hi havia algun estadi on hagués somiat jugar?

No, no, la veritat és que no. Per a mi ja és un luxe poder anar a qualsevol camp de Primera, no en tenia cap d'idealitzat.

A qui es confessa?

Als meus pares. La família és molt important per a mi. Aquest any m'han vingut a acompanyar aquí a Girona, viuen amb mi, i també tinc al costat el meu germà i el meu oncle. El meu pare es va demanar una excedència de la feina i li van donar, i per això pot estar al meu costat, amb la resta de la família, en aquests moments. A Don Benito hi ha el meu avi.

El seu germà també juga?

Té 12 anys i està per altres coses, li agrada el futbol però no hi juga. Aquest està amb el seu mòbil, els cascos de música... Ell és més de menjar que de jugar a futbol (riu).

El gran canvi de la seva vida va ser deixar Don Benito per anar-se'n a Madrid?

Sí, sobretot el primer me'n volia tornar, vaig passar-ho molt malament, m'enyorava. Però aquestes coses també et fan més fort i al final t'hi acostumes. Tampoc és fàcil per a un nano de 14 anys deixar Don Benito i anar-se'n a la ciutat més poblada d'Espanya. Visc millor a Girona, això sí.

Aquest estiu va dir que «no» al Madrid?

Hi havia rumors que em volien, però jo mai en vaig parlar amb el meu representant. Havia decidit venir aquí a Girona pel projecte que m'havien ofert, i no hi havia cap motiu per fer-me enrere. En tot cas, el que m'ha passat aquí em dona la raó, he tingut l'oportunitat que buscava.

Li ha sabut greu no anar convocat amb Espanya sub-21 en aquesta aturada de seleccions?

No, no, què va. Ells manen i jo em limito a seguir treballant. Quan em cridin, evidentment, estaré molt content. Per a mi seria un somni jugar amb la selecció. Podríem dir que vestir La Roja és un dels meus reptes de futur.

Qui li va regalar la primera pilota?

Ostres, aquí m'ha agafat! Diria que va ser el meu avi, compartit amb la meva mare.

Per què és tant important el seu avi?

El meu avi ho és tot a la meva vida, des de petit que m'ha dut als partits, plovent, fent fred o fent calor. Li estic eternament agraït i orgullós de tot el que ha fet per mi. Aquesta setmana aprofitant l'aturada de la Lliga aniré a Don Benito, tinc ganes de veure'l. És un pilar fonamental de la meva vida. Va ser a Montilivi el dia del Rayo, o sigui que ja he fet realitat el seu somni, que em veiés jugar en directe a Primera.

Per què futbolista?

Des de petit que els esports, tots, se m'han donat molt bé. El que passa és que jo era de pilota, pilota i pilota. A la meva mare la tenia fastiguejada perquè ho destrossava tot. Vaig jugar quatre anys a futbol sala i tot seguit em vaig passar al futbol 11 al Gimnástico Don Benito. Em va cridar la selecció extremenya, després va venir el Rayo... i fins aquí.

En quin moment va pensar que es podia dedicar professionalment al futbol?

Des que em va cridar la selecció de Madrid, quan estava al Rayo. Quan ets petit jugues per jugar, perquè t'ho passes bé, i no hi penses en aquestes coses. Però quan em va convocar la selecció de Madrid tot va ser diferent. Allò em va fer veure que el futbol era una cosa realment important a la meva vida i que si m'ho currava podria tenir una oportunitat.

A què s'hauria dedicat si no hagués sigut futbolista?

La veritat, no ho sé. No m'ho he plantejat.

Quin és el millor consell futbolístic que li han donat?

És del meu avi: «En el futbol has de tenir vista curta, passes curtes i mala llet». M'ho diu des de ben petitet.

Com es Pedro Porro fora del futbol?

Soc un nano tranquil, m'agrada fer bromes, sortir a fer una volta, anar al cine... M'agrada passejar pel carrer i tenir contacte amb la gent, per a mi és un orgull. Aquí es viu molt tranquil, ningú t'atabala, però si se'm dirigeix algú a mi no tinc cap problema per parlar-hi. Ara també m'he posat a estudiar per treure'm el carnet de conduir, estic amb la teòrica.

Què li ha donat l'afició del Girona?

Des del primer dia que he notat el seu suport. Saben que és dur pujar a Primera des del juvenil. Esperem que aquest sigui un gran any i que ens segueixin donant suport. Quan surto del vestidor a la gespa de Montilivi encara se'm posen els pèls de punta.

La Lliga està molt igualada... però el camí cap a la permanència està ben traçat?

Nosaltres estem molt tranquils. Els partits els afrontem com ens demana el míster, competint, competint i competint, i d'aquesta manera els resultats arriben, no pot ser de cap altra manera. Seguirem competint per il·lusionar la gent i assolir els objectius marcats. Com deia abans, tant de bo poguem brindar a l'afició un any il·lusionant.