Quan a principis de juliol Domènec Torrent li va comentar la possibilitat de fitxar pel New York City, Eloi Amagat va comentar al seu agent que deixés de buscar coses i que s'hi tirés de cap. No volia sentir a parlar de lligues «exòtiques» ni de cap altra proposta que no fos la de la franquícia citizen dels Estats Units. Va ser un «sí» a primera vista, només demorat pel tema del visat, que va allargar uns dies el seu fitxatge. El seu aterratge al New York City li permetia continuar jugant a fubol, tenir protagonisme al terreny de joc i, de passada, mantenir un peu al City Football Group, propietari del club americà i copropietari del Girona. «Era un plus mantenir-me al grup. Va ser un punt a favor per decidir-me», reconeix. Quatre mesos després, Eloi Amagat ha posat, de moment, punt final a la seva etapa als Estats Units. L'eliminació del New York City dels play-off pel títol a mans d'Atlanta United, del Tata Martino, ha fet acabar l'aventura del gironí als Estats Units una mica abans del previst. Fa ben poc que és a casa i encara arrossega una mica de jet-lag mentre no para de saludar gent pel carrer i respondre whatsapps a totes hores. «És Girona, ja se sap», diu refet de retrobar-se amb amics i coneguts. Han estat quatre mesos d'allò més intensos a Nova York en què se li ha obert un món nou i ha viscut experiències úniques i «molt positives».

Esportivament «segur que podria haver anat millor» ja que la seva participació s'ha reduït a 9 partits -amb expulsió inclosa el dia del debut- però la vivència li ha estat cent per cent enriquidora i productiva. Des de conèixer i compartir vestidor amb una persona «humil i propera» com David Villa fins a veure partits dels Knicks al Maddison Square Garden o anar a un de futbol americà dels Yankees contra els Red Sox. No s'ha acabat Nova York perquè la ciutat és un autèntic monstre que «no te l'acabes» però de turisme n'ha fet un piló ja hagi estat amb els viatges de l'equip arreu del país o bé amb la parella, família i amics quan l'han visitat al seu pis de Nova Jersey, que ha estat molt sovint. «He fet de tot. Tenia clar que venia a jugar a futbol però volia aprofitar-ho al màxim perquè no sabia quan duraria l'experiència», reconeix. Ahir, va voler acostar-se a Caldes de Malavella per saludar i retrobar-se amb els seus antics companys de vestidor del Girona. No van faltar-hi les abraçades i el somriure no se li va esborrar de la boca en cap moment a un Eloi que és i serà per sempre part de la història del club.

Una de les «sorpreses més gratificants» que s'ha endut Eloi de la seva estada al New York City ha estat David Villa. «Coneixent-lo he entès per què ha pogut guanyar tot el que ha guanyat i ha estat tants anys al màxim nivell», diu Eloi, que revela que l'asturià «em va rebre el primer dia que vaig arribar, em va donar el seu número i em va dir que li truqués quan necessités res». Per a Eloi, si una paraula defineix Villa és la «senzillesa». «No puc dir que hem fet amistat però sí una bona relació que mantindrem». L'experiència nord-americana també li ha servit per mantenir viu el cuc i per tenir clar que, ara que a finals de desembre se li acaba el contracte, té ganes de continuar jugant i no pensa en la retirada. «No en tinc cap dubte». Al seu contracte hi ha una opció per renovar una temporada més i malgrat que, en principi l'entrenador Domènec Torrent va comunicar-li que li agradaria que continués, sembla complicat que així sigui. «El club em va comunicar que volien rejovenir força l'equip i també que tenen limitacions pel que fa a estrangers. Ja veurem què passa els propers dies», explica un Eloi Amagat que, un cop tastada l'aventura ara ja «res» l'espanta. El cos encara no li demana entrar o ocupar algun altre càrrec vinculat al futbol sinó que vol continuar calçant-se les botes. «Ni vaig perdre les ganes d'entrenar a l'estiu ni les he perdut ara. No ho sento. Em sento bé físicament i també mentalment», diu Eloi. El fet de compartir vestidor amb Villa i que l'entrenador fos Torrent no l'ha ajudat a l'hora de perfeccionar l'anglès. «L'he millorat força i la gent m'ho deia, però el fet que hi hagués tant de llatí no ajudava. La primera setmana ja vaig començar classes. Entenc que és molt important adaptar-se per a la gent de fora».

L'excapità del Girona ha tastat el soccer i ha pogut comprovar de primera mà que la idea generalitzada que diu que el nivell del futbol als Estats Units és baix és «molt equivocada». «El nivell és molt alt. La lliga està creixent molt i són molt poderosos econòmicament», detalla. A més a més, Eloi recorda que el soccer està començant a calar a la mainada. «Encara és lluny del futbol americà, l'NBA o el beisbol, però els va al darrere i va creixent molt de pressa». En aquest sentit, Eloi també ha seguit la polèmica generada per la intenció de la La Lliga de traslladar el Girona-Barça a Miami. «Després de viure allà mesos, puc entendre que els clubs i La Lliga vulguin dur partits allà perquè es prenen l'esport com un espectacle. Hi ha un pre i post partit que fan que tot sigui molt atractiu i tingui molta repercussió», explica. Eloi, tanmateix, entén l'afició del Girona. «Hi empatitzo. El Girona és novell al futbol d'elit màxima i entenc que es vulguin veure aquests partits tan especials als quals la gent no està avesada a Montilivi. Ara bé, coneixent qui dirigeix el club, deu haver estat quelcom molt meditat perquè mai han volgut perjudicar el soci sinó afavorir que el Girona sigui a la primera plana arreu del món. El soci necessita que se li expliqui que el club hi guanyarà i en sortirà beneficiat», va subratllar el migcampista gironí.