Victòria de prestigi i de nivell la que va aconseguir el Girona a Mestalla. Està clar que els valencians no estan en el seu millor moment del campionat però els tres punts aconseguits pels gironins tenen un mèrit increïble. El partit es presentava complicadíssim, el València encara no havia guanyat al seu estadi, els visitants es presentaven amb un reguitzell de baixes i sobretot mancats de recursos ofensius. Sense la presència dels atacants més decisius de l'equip, Cristhian Stuani, Portu i Lozano, les possibilitats de marcar quedaven reduïdes en accions d'estratègia o en atacs aïllats. La victòria reforça molt un grup que va tenir la capacitat de patir per defensar durant més de mitja hora un resultat favorable en un camp on encara no havia guanyat ningú.

Un onze probable. Eusebio va tenir pocs problemes per decidir l'onze inicial, amb només dos jugadors de camp del primer equip a la banqueta, Pedro Alcalá i Àlex Granell, l'equip titular era previsible. Tot i les baixes l'esquema de joc no va variar, la defensa la formaven tres centrals a l'eix; Jonas Ramalho, Bernardo Espinosa i Marc Muniesa, als carrils repetia Pedro Porro a la dreta mentre que Carles Planas se situava a l'esquerra.

Al centre del camp la parella de pivots la formaven Pere Pons i Aleix Garcia, mentre que Borja Garcia estava d'enllaç per poder assistir Seydou Dumbia i Patrick Roberts. Els futbolistes menys habituals van respondre molt bé rendint a un nivell alt, l'equip va estar molt concentrat i es va mantenir tot el partit sense cometre errades.

Prioritzar el treball defensiu. Les dificultats per poder crear accions d'atac quedaven molt reduïdes, per tant la prioritat era defensar molt bé la porteria.

El treball defensiu i les ajudes col·lectives agafaven molta importància ja que mantenir la porteria a zero era el principal objectiu. El Girona va competir molt bé en el primer temps, l'equip se sentia còmode amb pilota i creava més perill quan podia acabar jugades elaborades a partir d'atacs posicionals. Borja García apareixia entre línies, Pere Pons i Aleix Garcia no estaven gaire pressionats i Pedro Porro podia incorporar-se més per la banda dreta que no Carles Planes a l'esquerra.

Els problemes sorgien quan Kondogbia o Coquelin recollien les segones jugades, el doble pivot dels gironins estava molt pendent d'ajudar els centrals i tallar les línies de passada interiors.

En atac Doumbia va estar actiu en jugades aïllades tot i que no trobava ocasions per poder connectar amb Patrick Roberts. El partit es posava de cara per al davanter anglès, ja que a mesura que avançava el matx les oportunitats de contracop havien de facilitar atacs favorables al seu estil de joc. Roberts va participar poc del joc, ja que tant ell com Doumbia estaven lluny dels seus companys. Al final del primer temps va ser quan els locals van pressionar més, el Girona va patir ja que els d'Eusebio replegaven dins l'àrea situant-se amb cinc defenses i tres migcampistes, les segones jugades eren per als locals i aquests tenien l'oportunitat de generar més atacs.

Bounou va estar segur sota pals i segurament va realitzar la millor aturada des que és el porter del Girona. Rodrigo va recollir una pilota amb el cap que la va rematar molt bé, l'execució del davanter va ser perfecta ja que va impactar l'esfèrica fent-la botar just davant del porter, l'aturada era molt difícil però la mà de Yassine Bounou va ser decisiva. L'inici del segon temps va ser decisiu pel desenllaç del partit. Les ordres de Marcelino García Toral al descans passaven per obligar el seu equip a sortir pressionant més amunt. Durant el primer temps el València va deixar sortir el seu adversari i només el pressionava a la zona central.

L'avantatge per als gironins va arribar quan en una recuperació de Patrick Roberts va arribar el gol de la victòria.

Bona lectura d'Eusebio. L'entrenador del Girona va estar molt encerat en el plantejament del partit. Coneixedor de les baixes que tenia no va fer modificacions en l'esquema que més rendiment li està donant i va situar els jugadors que tenia disponibles en la posició on els podia treure més rendiment.

A la segona part i amb el resultat favorable va intervenir de manera correcta, l'entrada de Pedro Alcalà servia per reforçar l'eix de la defensa i així guanyar les accions de joc aeri.

El substituït va ser un Seydou Doumbia que ja estava molt cansat i la variant ofensiva passava per situar Borja García en punta per col·locar Patrick Roberts a l'esquerra per ajudar Carles Planas i avançar Pedro Porro a la dreta per col·laborar en defensa amb Jonas Ramalho, que passava a jugar de carrilet. La modificació va sortir perfecta al tècnic, ja que l'equip va guanyar en seguretat, es va tancar molt bé l'eix de la defensa i no va passar problemes a les bandes.

El partit de Pere Pons. El de Sant Martí Vell va ser un dels millors jugadors del Girona sobre la gespa en un matx on tothom va rendir a un nivell màxim. Yassine Bounou va ser determinant en dues o tres aturades, Roberts en la recuperació de la jugada del gol, els centrals en el treball defensiu refusant les pilotes centrades a la part final però Pere Pons va fer un partit excel·lent.

El gironí va recórrer més de dotze quilòmetres, va ajudar molt en defensa quan s'ajuntava amb els centrals, juntament amb Aleix Garcia eren els encarregats de tallar les línies de passada interiors, sortia a pressionar el posseïdor rival avançant la seva posició, va dificultar el joc a Kondogbia i a Coquelen, es va buidar físicament i va arribar a l'àrea adversària per poder marcar el seu primer gol com a jugador de Primera Divisió.

Pons va fer el partit perfecte, amb el seu treball va omplir el centre del camp i es va sacrificar molt en benefici del grup. Els tres punts signifiquen un pas important per a l'equip, dues victòries consecutives allunyen els gironins de la zona baixa i reforcen molt un grup que a mesura que torni a recuperar els lesionats pot millorar molt.