Patrick Roberts va arribar cedit al Girona amb ganes de menjar-se el món. Volia competir «en una de les millors lligues» i enfrontar-se a grans equips com ho serien el Barça o el Reial Madrid. El somni de qualsevol futbolista, i més tenint l'aval del Manchester City. Ben aviat, però, va topar amb la realitat. Eusebio ja tenia el seu onze titular definit, marca de la casa. Tot i que el tècnic era nou a la banqueta blanc-i-vermella, els jugadors que meritòriament s'havien fet el seu lloc la temporada passada prevalien. Més encara tenint una dupla atacant com la d'Stuani i Portu, que implica tenir el gol gairebé assegurat. Li ha costat a l'anglès anar agafant rodatge sobre el terreny de joc, però reconeix que ha «gaudit de cada instant» al club gironí. Sobretot ara que la lesió del murcià li ha obert una via per reivindicar-se.

Roberts ha jugat 230 minuts des que Portu va haver de ser substituït per una lesió al bíceps femoral durant el partit contra el Rayo a Montilivi (2-1). Sens dubte, hi ha hagut un abans i un després respecte als 67 que havia disputat anteriorment. L'extrem, de 21 anys, vol protagonisme. Per això cada vegada que rep una pilota fa mans i mànigues per exhibir-se. I, per què no, trobar el gol. Una fixació que li ha costat alguna crítica. Ara, sembla que té els minuts que buscava. Només li falta assolir l'últim detall. «El meu objectiu és marcar. No només per mi, sinó per al bé del col·lectiu. És el que cal fer en la meva posició, a banda de les assistències, i estic treballant per oferir el millor de mi en els propers partits».

Tant ell com la resta de l'equip «estem focalitzats en el partit de diumenge contra l'Atlètic, un dels millors equips de la lliga. Entrenem de valent per oferir la millor versió de l'equip a l'afició i lluitar pels tres punts. Ens esperen duels complicats i el de diumenge serà una prova més». Difícil, però un altre test per ratificar el bon estat de forma en què es troben els homes d'Eusebio. «Ens va molt bé. Hem aconseguit 20 punts que tradueixen aquest bon moment que estem tenint, sobretot lluny de casa. Diumenge passat al camp de l'Espanyol n'és l'última prova (1-3). Només hem de continuar fent-ho bé, com fins ara, per tenir el màxim de punts possibles. Som positius i podem millorar moltes coses, ja sigui defensivament com ofensivament», va dir convençut. La lesió de Planas a Cornellà va ser la gota que fa vessar el got en un Girona que no pot acabar mai de recuperar els efectius per seguir competint amb tranquil·litat, però Roberts no semblava gaire preocupat. Per no dir gens. «Les lesions són coses que passen. Tenim un gran equip i ho portem bé».

A punt, doncs, per al partit amb l'Atlètic, la participació de l'extrem anglès sobre la gespa de Montilivi podria veure's obstaculitzada pel retorn de Portu, que ja entrena amb normalitat. La seva presència perilla, però Roberts està tranquil. «És un joc d'equip. Estaré molt content si torna Portu. Al capdavall el més important és aconseguir el màxim de punts possibles, sense importar qui juga», va assegurar. És per això que tot i que «últimament he viscut el meu moment, he gaudit de cada instant al Girona. M'agrada jugar a futbol i sempre que se'm permeti estaré feliç. Ara mateix em sento molt bé i estic preparat per a diumenge». D'aquesta experiència a la Lliga, també pot treure'n profit al fet de compartir vestidor amb Stuani. El pitxitxi i un dels referents de la Primera. «És un gran exemple. Quan jugava a Anglaterra ja el seguia i ho va fer molt bé. Trobar-me'l aquí i veure que continua al mateix nivell, o fins i tot millor, es molt bo per al Girona i per a mi», va dir Roberts sobre el seu company.