Posats a somiar, no hi ha res millor que fer-ho quan les coses van bé. I per al Girona d'Eusebio Sacristán, la temporada està sent escandalosament positiva. Ni l'allau de baixes ha pogut amb el caràcter d'una plantilla que se sent forta sota la protecció d'un escut que s'impulsa cada vegada que juga un partit a la Primera Divisió. Després de 13 jornades, i en plena vigília del partit que demà enfrontarà els gironins contra l'Atlètic de Madrid, els blanc-i-vermells viuen còmodament en la setena posició amb 20 punts, tres més que l'any passat a aquestes altures, sota les ordres de Pablo Machín. Si fins aquí ja és un escàndol, la dada es fa més gran quan la mirada s'amplia: el Girona està empatat amb el Reial Madrid, sisè i en zona d'Europa League; és a un punt de l'Espanyol, a qui va derrotar 1-3 el diumenge passat; és a tres punts de l'Alabès, en la zona que dona accés a la Lliga de Campions; és a quatre punts de l'Atlètic de Simeone, que serà un si guanya diumenge; és a cinc punts del Barça, amb qui va empatar a dos al Camp Nou; i és a sis punts del lideratge, ocupat pel Sevilla de Pablo Machín, amb qui encara s'ha de veure les cares. És impossible treure conclusions negatives.
Eusebio, que es va decantar pel dibuix dels tres centrals quan els dubtes començaven a aparèixer, no sap què és perdre des d'aquella decisió. De fet, el Girona és l'equip que més punts ha sumat en les darreres cinc jornades, on ha lligat 11 dels últims 15 punts en joc gràcies a les victòries contra el Rayo Vallecano (2-1), el València (0-1) i l'Espanyol (1-3), i als empats davant la Reial Societat i el Leganés (0-0). Aquesta és la millor ratxa gironina a l'elit, igualant la sèrie de cinc partits sense perdre del curs passat. Si diumenge no surt derrotat, el Girona escriurà una nova pàgina gloriosa en el seu registre de rècords particulars, que, d'aquí a molts anys, li serviran per treure pit.
L'escenari, impensable a principis de temporada, fa que a Montilivi hagi aparegut una nova pregunta entre la massa social de l'entitat: On està el límit? El cert és que pocs s'atreveixen a pronosticar-ho però el que és indubtable és que el Girona desitja trobar la resposta, aferrat a la il·lusió i al convenciment que tot és possible. Aquest vestidor ho sap millor que qualsevol altre. Per això, el repte que es presenta durant aquest mes de desembre exigeix intentar superar el registre numèric establert abans de Nadal de l'any passat, quan l'equip de Machín va marxar de vacances amb 23 punts a la butxaca. Avui dia, Eusebio en té 20 i gaudeix de quatre oportunitats per superar una marca de club que permetrà ampliar la motxilla de felicitat a cotes elevadíssimes.
L'Atlètic, per començar
La primera cita arriba demà mateix, contra el primer rival de la curta però preciosa història del Girona a Primera: l'Atlètic de Simeone, un conjunt que no sap què és guanyar els gironins. Tampoc coneix la derrota, perquè els dos duels del curs passat van acabar amb empat. A Montilivi, la ciutat va esmicolar tots els decibels la nit de la primera vegada, amb aquell 2-2 orquestrat per un grup gairebé inconscient i segellat per Stuani, que va marcar els dos primers gols d'aquest conte de fades. Avui, l'uruguaià en suma 31. Si aquell primer capítol va ser fascinant, el mèrit s'accentua a la segona volta, quan l'equip ja havia deixat de ser una fantàstica sorpresa per convertir-se en una meravellosa realitat. Un gol de Portu al tram final va emmudir el Wanda Metropolitano (1-1). No hi ha res com ser valent.
Dimecres, el Girona obre un petit parèntisi de la competició domèstica per intentar trencar una altra marca i plantar-se als vuitens de final de la Copa del Rei, un fet que a la ciutat ni es recorda perquè de l'última vegada només queden lleugers records en blanc i negre. Era la temporada 1948-49, imaginin si fa temps. Per igualar la fita, els blanc-i-vermells hauran de fer valer el 2-2 aconseguit de manera èpica a Mendizorrotza, davant l'Alabès, gràcies a un gol d'Èric Montes al minut 96.
Represa la competició, el Girona tornarà a l'escenari del seu primer desplaçament de la seva història a la Primera Divisió. Concretament, a San Mamés contra l'Athletic, el rival que marca la línia vermella amb nou punts menys que els gironins. L'any passat, el Girona va perdre 2-0, però no arribava al partit amb vuit mesos d'imbatibilitat a camp contrari. Els d'Eusebio són l'únic equip que no ha caigut derrotat lluny de la seva afició, i han estat capaços de derrotar el Vila-real i el València (0-1) o l'Espanyol (1-3), o empatar al Camp Nou (2-2). En aquest període de temps, iniciat el 8 d'abril, han sumat cinc victòries i quatre empats en nou desplaçaments. Com a mínim, s'han guanyat que tothom els respecti.
Retrobament amb Machín
Si els gironins surten vius de Bilbao, el pròxim dilluns 10 de desembre, acabaran la setmana amb les emocions a flor de pell, perquè el diumenge 16 es retrobaran amb l'entrenador que els va salvar del foc de la Segona B el 2014 i els va portar a l'elit el 2017. Pablo Machín i el seu Sevilla, que llueixen el dorsal número 1 a aquestes altures de campionat, rebran el Girona en el segon partit consecutiu dels blanc-i-vermells lluny de Montilivi. Només Sergio Rico i la mala sort -Aday va fallar un penal amb empat a 0-, van impedir que l'any passat el Girona puntués en la seva visita al Ramón Sánchez Pizjuán. Tots dos equips lluitaven per una de les places que donaven accés a l'Europa League. La setena posició seria finalment per als sevillans, que han disputat i superat aquest estiu les rondes prèvies que li han donat pas a la segona competició europea quant a clubs, mentre que el Girona es conformava i celebrava una desena posició brillant. Si els gironins són capaços d'arribar al 2019 amb la ratxa a domicili vigent, qualsevol homenatge serà petit.
Per acabar l'any natural, el Getafe visitarà Montilivi, en l'última oportunitat dels d'Eusebio per -si tot ha anat malament- igualar els 23 punts amb què van acabar el 2017. Cada cop més forts davant la seva afició, havent sumat els quatre dels últims sis punts en joc, però encara massa irregulars per donar la dinàmica per bona, aspiren a tancar l'any amb una rialla. Tot el que fan queda enregistrat a l'àlbum de records que s'omple setmana rere setmana. I encara la volen fer més grossa.
