La Copa del Rei, fins fa res, es podia definir com aquella competició que la jugaven uns quants equips i que mai la guanyava el Girona. D'acord, l'afirmació potser es manté no només aquesta temporada, sinó durant molts anys més. Però enguany, sembla que l'equip de Montilivi hi té alguna cosa més a dir que no pas abans, quan se'n desentenia més aviat que no pas tard. Perquè el rival de torn era superior o perquè centrar els esforços a la lliga era tan prioritari que no hi havia temps com per perdre en d'altres competicions. En el present, la impressió és diferent. Ja no per la històrica classificació per a vuitens, sinó perquè malgrat les nombroses dificultats (un cúmul de lesions que han minvat, i molt, a la plantilla) aquest Girona se'n va sortir amb rauxa i convencent. Si a això se li afegeix que a Montilivi hi havia més de 9.200 espectadors en un dia feiner, demostra que alguna cosa està canviant. Només calia veure què en deien els protagonistes a la zona mixta, contagiant la «il·lusió» del vestidor per una Copa en què es vol arribar «el més lluny possible». La setmana que ve toca sorteig i l'emparellament tant pot ser amb un rival de característiques semblants com ho podria ser un Leganés o un Getafe, com també un transatlàntic de la mida del Reial Madrid, Barça o Atlètic de Madrid. Res que espanti els futbolistes. Al contrari. Tenen ganes de gresca.

El dijous de la setmana vinent se celebrarà el sorteig dels vuitens de final de la Copa del Rei, una eliminatòria que no es jugarà fins al gener i en què el Girona hi treurà el cop per primera vegada des que la competició s'anomena així. Serà un sorteig lliure, sense restriccions i en què qualsevol dels participants es podrà convertir en l'escull a superar per a uns hipotètics quarts. De moment, hi ha temps per pair el que suposa haver eliminat l'Alabès i per preparar-se per al següent esglaó; sobretot perquè la plantilla està pendent de saber quan podrà anar recuperant jugadors, amb una infermeria massa plena pel gust de tothom. Contratemps que, malgrat tot, no esborra que el que s'aconseguia aquesta setmana és històric. «És per estar molt orgullosos del que el Girona està fent aquests anys. Ha estat un dia més per recordar», deia Granell. El capità deia que tant a ell com als seus companys «ens il·lusiona molt la Copa». Que sí, que «potser ens condiciona», però que per això ja hi ha el filial, que «ens dona un cop de mà». La mateixa il·lusió d'un Portu que té ben clar que «la Copa no és secundària» perquè a l'equip hi ha «moltes ganes» d'anar a per totes. «Volem que l'afició s'il·lusioni amb una altra competició que no sigui la lliga, pel que lluitarem al màxim els vuitens de final».

Ara toca esperar rival. «Sempre seria il·lusionant enfrontar-nos a un dels grans, com ara Barça, Atlètic o Reial Madrid. Seria un gran premi. Però toqui qui toqui ho donarem tot per passar ronda», afegia Portu, abans de rematar-ho: «Volem arribar el més lluny possible i creiem que ho podem fer». Granell deixava també clares les seves preferències, tot i mostrar-se més prudent i realista. «M'agradaria un rival que ens permetés ser optimistes, semblant al nostre per jugar-li de tu a tu. Ho farem sempre, però és evident que un club de gran entitat ens pot generar més dificultats. Volem seguir il·lusionant-nos i, per què no, ser a quarts». Per sortir de dubtes caldrà esperar fins la setmana vinent.