El que fa encara més èpic tot el que està aconseguint el Girona aquesta temporada és el cúmul de desgràcies que ha de suportar, setmana rere setmana. I superar. Ja no parlem de diferències de pressupost amb d'altres clubs; ni tampoc de la qualitat de la plantilla en comparació amb d'altres. Sinó els obstacles que Eusebio i els seus han de fer front cada dos per tres. Perquè això de patir lesions s'ha convertit en una rutina. Nefasta, però al cap i a la fi, rutina. Tant és així, que en els últims dos mesos fins a una dotzena de futbolistes han patit algun contratemps físic. Alguns de lleus, però d'altres que els costaran la temporada. L'últim en caure ha estat Patrick Roberts. L'anglès no va aguantar ni 20 minuts al damunt de la gespa en el duel de Copa contra l'Alabès. En un esprint va notar que alguna cosa fallava a la cuixa i es va deixar caure a terra amb evidents signes de dolor. Una història que s'ha repetit massa cops darrerament i amb el mateix equip com a protagonista.

Roberts haurà de seguir el mateix procediment que la resta de companys que han anat entrant a la infermeria al llarg de les darreres setmanes. És avui quan li faran proves. Si no hi ha res sorprenent, fa pinta de lesió muscular i caldrà veure si hi ha ruptura. Si és així, és difícil que a l'atacant se'l vegi en algun dels tres partits de lliga que queden per jugar-se aquest any: Athletic, Sevilla i Getafe. Un contratemps que es quedaria en una simple anècdota si no fos perquè Montilivi no ha fet altra cosa que encadenar lesions. Des de mitjan octubre fins ara ja són dotze els futbolistes que han caigut: Mojica, Iraizoz, Granell, Stuani, Portu, Juanpe, Aday, Douglas Luiz, Carles Planas, Muniesa, Bounou i el propi Roberts. D'aquests, n'hi ha alguns que ja s'han recuperat i estan en condicions de jugar, com és el cas d'Iraizoz, Granell, Stuani, Portu, Juanpe i Douglas. La resta estan fora de combat. Sobretot Mojica i Aday. Aquests dos són els únics de l'extensa llista que no han patit cap problema muscular. Els altres, sí. Per tant, o hi ha molta mala sort, o alguna cosa falla.

La plantilla no hi està d'acord, almenys amb aquesta última possibilitat. «És anecdòtic, un factor incontrolable. Estem tenint mala sort perquè el treball diari de tothom és excel·lent però no ens acompanya la fortuna», deia Granell del tema. També n'opinava Portu: «La Primera és molt exigent i som un equip que sempre donem el cent per cent, tant als entrenaments com als partits. El preparador físic i el cos tècnic són excel·lents. Si ens lesionem, no és culpa de ningú ni cal canviar res. Coses que passen».