L'adeu de Machín va provocar una mena d'efecte dominó. Les peces van anar caient a mesura que passaven els dies, posant una mica de llum a un tema força enterbolit, que havia obert un munt d'interrogants. La marxa de l'entrenador cap a Sevilla deixava a l'aire la contiuïtat del cos tècnic. No va anar-se'n sol, el sorià. Va voler encarar l'aventura al Pizjuán amb gent de la seva confiança, amb qui havia triomfat a Montilivi. A part de l'analista Carlos Martínez, dos gironins es van sumar al projecte: Jordi Guerrero i Jordi Balcells.

Guerrero ha estat i encara és la mà dreta de Machín. L'arbucienc va aterrar al Girona a finals del 2013. Va deixar el Palamós per convertir-se en el segon de Javi López, cridat per rellevar el destituït Ricardo Rodríguez. No va durar gaire. La història ja tothom la coneix; va arribar Machín, tot sol, i allà va conèixer Guerrero. La seva amistat encara perdura i, des de llavors, són inseparables. A l'hora de planificar entrenaments, d'elaborar accions d'estratègia, d'analitzar rivals... Allà hi és per donar un cop de mà on sigui necessari. Van celebrar junts permanències i un històric ascens, van plorar plegats les desfetes amb Lugo i Osasuna. Ara, vibren i també pateixen al Sevilla. On també hi és Jordi Balcells. El lloretenc va passar-se 13 anys al Girona, fent d'entrenador i consolidant-se com a preparador físic de la primera plantilla. Feia tan bé la seva feina que Machín no s'ho va pensar dues vegades i el va convèncer perquè l'acompanyés. És una peça imprescindible per al sorià. A l'hora de posar a to la plantilla, però també per traslladar la filosofia i la idea de joc del tècnic als seus futbolistes.