15 de desembre de 2018
15.12.2018

«Que el Girona segueixi jugant igual no em sorprèn»

Pablo Machín afirma que "tampoc és un partit marcat en vermell per cap circumstància i l'afronta amb normalitat"

15.12.2018 | 01:10
«Que el Girona segueixi jugant igual no em sorprèn»

S'esperava que el Girona d'Eusebio mantingués el seu sistema dels tres centrals?

Pel que havia parlat amb Quique Cárcel sabia més o menys què estaven buscant i ja tenia clar que no volien trencar del tot amb allò que havia funcionat i havia tingut èxit en el passat, durant quatre temporades i mitja. Si li soc sincer no em sorprèn gaire que el Girona segueixi jugant així, igual, és una situació d'entrenador intel·ligent intentar agafar tots els aspectes bons de temporades anteriors que li puguin servir. Això fa que t'evitis molta feina. És una mostra d'intel·ligència de l'entrenador.

Qui té el sistema més treballat, vostè amb el Sevilla o Eusebio amb el Girona?

No ho sé... pel bé de tots els autèntics protagonistes i els qui decideixen els partits són els jugadors. Els entrenadors els donem unes línies i uns automatismes que els poden ajudar a fer un equip sòlid defensivament o que tingui bons arguments a l'hora d'atacar. Però els protagonistes són els jugadors. Al Girona la majoria de futbolistes porten moltes temporades aplicant aquest sistema, i hi confien. El Sevilla? Aquí ràpidament he tingut l'encert o la sort de trobar-me jugadors molt receptius des del primer moment, que m'han demostrat una intel·ligència tàctica molt gran i de seguida han agafat les idees bàsiques del sistema. A més, com que són bons futbolistes, el saben plasmar perfectament. El sistema Machín, per dir-ho d'alguna manera, que feia servir quan entrenava al Girona té ara algunes matisacions diferents tal i com l'estem plantejant al Sevilla perquè les característiques i les necessitats són unes altres.

Què té Granell per qualificar-lo en una entrevista al Diario de Sevilla com el futbolista model?

No recordo ben bé com anava la pregunta, em sembla que parlàvem d'exemples de futbolistes i per fugir dels tòpics, i per no dir ningú del Sevilla, vaig parlar d'ell. Penso que sens dubte és un exemple de futbolista. Ha aprofitat al màxim les condicions que té, una intel·ligència tàctica molt alta i també tot allò que ha de fer un professional per jugar a l'elit. Ell és futbolista no només les dues hores que està a l'entrenament, sinó que viu la seva professió les 24 hores del dia. Fruit d'això ha sigut un jugador que ha passat per moltes categories, ha rendit a totes, i ha sigut capaç d'adonar-se que el que li demanaven els entrenadors era per alguna cosa, canviant la seva fisonomia com a futbolista per poder donar un rendiment alt.

El partit contra el Girona el tenia marcat amb vermell?

Si li soc sincer no soc gaire d'aquestes coses. Sí que, com que aquí a Sevilla també hi ha d'altres membres que havien format part del cos tècnic del Girona amb mi com en Jordi Balcells o en Jordi Guerrero, a mode de curiositat quan es va fer el calendari vam anar a mirar quan jugavem contra el Madrid, el Barça, el Girona... Però tampoc és un partit marcat en vermell per cap circumstància. A nosaltres ens toca afrontar-lo amb normalitat després de la final que vam jugar dijous a Europa contra el Krasnodar.

Qui arriba millor al partit?

El Sevilla i el Girona estan fent un inici de temporada notable. El Sevilla ha sigut líder, està fent una bona campanya, però el Girona també ho està fent bé. De manera sàvia i coherent l'objectiu és consolidar el que s'estava fent la temporada passada i no passar angoixes, però aquesta consolidació ha arribat molt ràpidament i s'ha demostrat que és un equip madur, que ja té el carnet de Primera, i que disposa de la confiança per guanyar a qualsevol lloc. Els dos equips arribem en un moment de forma bo, bastant similar.

A Girona feia sovint el símil de competir pistoles contra metralladores. Aquesta vegada vostè ja no anirà amb pistola...

Ara estic en un equip que tèoricament té major facilitat per aconseguir bons futbolistes pel tema econòmic. Però la realitat és que el Girona ja al seu moment va saber fer d'aquelles pistoles, escopetes, i també es pot considerar que té alguns futbolistes que són autèntiques metralladores, tenen Stuani, el màxim golejador de la lliga, que ofereix un gran potencial i és enormement meritori.

El Sevilla insistirà per Portu al mercat d'hivern?

Sincerament, no ho sé. Encara no ens hem plantejat què ens fa falta per reforçar-nos. Tots tenim clar què vam deixar sense tancar a l'estiu en el capítol de fitxatges. Reforços segur que n'arribaran al mercat d'hivern però no sé en quina posició ni si un d'aquests reforços serà Portu.

A què atribueix la igualtat d'aquesta lliga?

A diferència del que diu molta gent, que s'ho mira des del prisma dels grans, el que s'ha de fer és donar mèrit a la resta d'equips, que els estan posant les coses molt difícils. Aquesta temporada se sumen punts contra el Barça, el Madrid i l'Atlètic i això té mèrit, pel bon treball de molts equips i entrenadors. Bons futbolistes n'hi ha a tots els clubs i si els equips estan ben treballats, els resultats arriben. A més tinc la sensació que aquesta temporada és la que hi ha més tècnics nacionals a Primera, i han sigut capaços de fer bons equips i una lliga més competitiva. Ara, segurament al final els grans seran els que ocuparan les posicions més altes.

Què troba a faltar de Girona?

Sens dubte, la família. I dins del que és la feina, és veritat que a Girona vam aconseguir tenir una altra família en l'àmbit esportiu. Aquí a Sevilla, pel poc temps que hi portem, potser encara no hem pogut crear aquest vincle, tot i que en el dia a dia, amb la gent que convivim, hem empatitzat de seguida i ens han ajudat moltíssim. Estem creant un bon ambient. Tornant a la pregunta, però, insisteixo, el que més trobo a faltar és l'afecte de la meva dona i de les meves nenes.

Amb la família a Girona, deu ser fàcil veure'l per la ciutat quan hi ha aturades de la lliga.

Sí, sempre que podem venim cap aquí, muntem el viatge els tres, en Jordi Guerrero, en Jordi Balcells i jo.

A Montilivi hi ha tornat?

No, la veritat és que no. Sí que vaig passar per allà una vegada i vaig veure que ja no hi havia el nostre estimadíssim camp annex. Ens va donar molts maldecaps, però hi havia passat molt bones estones. Segurament per aquest vincle que tinc amb Girona em va fer una barreja de pena i nostàlgia que ja no hi fos. Al final a Girona ja no era l'entrenador, també feia de psicòleg, mig jardiner, coordinador... en aquell camp annex hi havíem tingut molts debats.

Haver-se endut a Sevilla Jordi Guerrero i Jordi Balcells li ha fet les coses més fàcils?

Sí, els tres hem anat a Sevilla a treballar i ja portem molt temps junts. A més quan hi ha un parell de dies de festa organitzem els viatges per tornar a Girona i mirem de compaginar-nos perquè ens vinguin a buscar o a portar a l'aeroport. Tot plegat ens ha fet adonar que Girona era molt privilegiada quan tenia moltes rutes de Ryanair.

Quin és el major perill del Girona?

El Girona és molt perillós a tot arreu, però en particular fora de casa. Exceptuant el partit de l'altre dia a Bilbao, el Girona havia puntuat en tots els camps aquesta temporada i duia no sé quants partits sense perdre com a visitant. D'una manera o altra segueix essent aquell equip competitiu que vam ser des que vaig arribar a Girona. No saps ben bé el perquè però vam aconseguir molts punts a fora i això aquesta temporada s'ha seguit corroborant. Per no seguir amb els tòpics, i com que tothom li diria que el gran perill és Stuani, que és el pitxitxi, un autèntic killer, jo sempre dic que els partits es decideixen a les àrees i la porteria també està a un nivell excel·lent, jugui Bounou o jugui Gorka. Quan els defenses no poden aturar els atacs rivals per això hi ha els porters. Aquesta és la gran diferència, ho considero un dels grans perills del Girona, perquè segurament necessitarem més ocasions de les habituals per poder batre la seva porteria.

El Girona-Barça de Miami està ja descartat. Vostè l'havia vist com una opció real?

Això és com tot. Com a professional del futbol és millor que es jugui aquí perquè així tothom està en igualtat de condicions, més enllà que els gironins tenen el mateix dret que la resta d'aficions de veure tots els rivals al seu estadi. Ara bé, també hem de ser conscients que si nosaltres ara som uns privilegiats i podem fitxar futbolistes molt cars és perquè algú hi posa els diners. I els diners venen de les televisions i qui ho negocia és LaLliga. Si entre els acords hi ha l'obligació de jugar fora d'Espanya algun partit, o una de dos, o s'ha de complir, o no s'ha de posar als contractes. Nosaltres som els protagonistes, però també som els que menys poder de decisió tenim.

On l'aturen més pel carrer, a Sevilla o a Girona?

La cosa està bastant igualada. A Girona, ara que ja no soc l'entrenador del Girona, potser perquè em veuen menys, sembla que crido més l'atenció i la gent m'atura. Estic encantat perquè sempre són mostres d'estima i d'agraïment pels anys que he estat allà. A Sevilla l'afició és molt passional, com es pot imaginar. Com que de moment hem començat molt bé la gent està encantada i també m'atura bastant. Que duri.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook