19 de desembre de 2018
19.12.2018
Diari de Girona
Javi Salamero. Entrenador del Palamós.

«Aquest any veig el Girona entre els quatre millors de la Copa del Rei»

19.12.2018 | 00:47
«Aquest any veig el Girona entre els quatre millors de la Copa del Rei»

Com es passa de tenir el poder al Girona, al futbol professional, a entrenar a Primera Catalana i tornar a treballar de mestre?

Jo crec que el futbol t'acaba posant al teu lloc. És cert que al Girona hi vaig tenir uns bons moments, en l'etapa de director esportiu assolint l'ascens a Segona A, i, més endavant, ajudant l'equip dues vegades en situació límit per aconseguir la permanència com a entrenador. Van ser moments àlgids tant en àmbit esportiu com professional, però ara tot es posa a lloc. Personalment estic molt feliç i tranquil. El meu ordre de prioritats ha canviat. Estic molt compromès amb la feina d'entrenador al Palamós i també he encaminat la meva vida professional cap a la docència, que era una cosa que havia deixat durant set anys. Sobretot també ara gaudeixo en família i puc seguir el meu fill, cosa que no havia pogut fer pràcticament fins ara.

Per què se li va escapar l'oportunitat al futbol professional?

Segurament persones amb més capacitats que jo no arribaran mai a entrenar tres equips diferents a Segona Divisió, ni podran ser directors esportius del Girona. He sigut un privilegiat molts anys i ara em toca viure d'altres circumstàncies. No sé quin filòsof deia que «jo soc jo i les meves circumstàncies». Ara estic com un nen petit, molt il·lusionat en tot el que faig. Segueixo vinculat al futbol i ara m'apassiona la docència.

Costa passar del glamour del futbol d'elit a una vida més convencional?

Jo he passat d'anar a restaurants i que a l'hora de pagar no em cobrin a ara ser una persona més i que se'm conegui perquè soc el pare d'en Julen o soc el professor d'Educació Física. A la vida hi ha moments de tot. Durant un temps vaig tenir el moment dolç en el futbol d'elit però li puc assegurar que no ho canvio per res del que estic vivint ara. He vist la cara B del futbol. I no és tan maca com es pinta des dels mitjans de comunicació. No tot és glamur. He viscut moments de crítiques molt fortes, de rebuig, de frau, de fracassos esportius, de plors per pròpies incapacitats... Ara m'estic retrobant amb el futbol més sa, l'amateur, on la gent no juga només per diners. I també amb el meu fill, amb el futbol més ingenu, el de base. Ell té 10 anys i juga al Girona com a aleví de primer any.

Quan pren la decisió de tornar a treballar a l'escola?

No és que arribi una decisió meva, jo segueixo pensant que encara puc entrenar a Primera Divisió, no ho descarto en absolut. És més la decisió que prenen sobre mi. Que al futbol estiguis a més o menys nivell et ve imposat. Jo ara mateix no tinc cap retret al meu atzar. Ara simplement soc feliç. No sé com es pot mesurar la felicitat. Soc feliç i intento viure intensament cadascuna de les coses que em passen.

Com a revulsiu va funcionar al Girona i al Nàstic. Potser li va faltar fer una temporada sencera bona, el que no va poder culminar al Sabadell?

Ho he pensat moltes vegades. Com a revulsiu he sigut molt més efectiu que com a tècnic de temporada. Però penso que com a entrenador de tota la temporada també ho he fet bé en altres equips com a la FE Figueres, a Vilobí al juvenil de Divisió d'Honor... ara tinc ganes de fer una molt bona temporada amb el Palamós per treure'm aquest estigma que porto, que no només puc funcionar de revulsiu.

Per què no s'ha buscat la vida a l'estranger?

Vaig tenir ofertes de Grècia i de la Xina, i l'any passat podia haver anat a la Segona Divisió de França. Però sap què passa? Jo m'estimo moltíssim el meu entorn i si he pogut viure moments de privilegi ha sigut gràcies a la meva intuïció. Si la meva intuïció em fa pensar que no prenc una bona decisió, no em quedo tranquil. No és que sigui conservador, però sí que reflexiono molt bé les decisions.

N'hi parlen, els seus alumnes, de futbol? Coneixen la seva trajectòria?

Sí, i tant! Em diuen que m'han vist a la televisió o al diari... m'ho diuen de tant en tant. Però per mi té més importància el que visc amb ells en el dia a dia. Que surti als mitjans no em fa millor. Sí que encara faig servir els meus contactes per fer-los una mica més feliços. Treballo a Les Arrels, una escola de Salt, i hi ha alguns nens que estan en situació de risc. Els miro de donar alegries fent venir algun jugador a fer una xerrada, o portant-los a l'estadi gaudint del projecte La Grada Suma. Ara per ara no necessito res més.

Li sap greu que se'l recordi pel cas Calle, pels crits de «Salamero dimissió» o per l'espantada de marxar al Sabadell? Pensa que no s'ha reconegut la seva feina al Girona?

En absolut. Està molt bé que faci servir l'hemeroteca, però jo crec que no se'm recorda pel cas Calle o d'altres fiascos, se'm recorda pel que vaig aportar al Girona en dos moments delicats, aconseguint la permanència a Segona, per exemple. No amplificaré aquells que es queden amb allò dolent. Jo he fet moltes coses bé pel Girona com perquè se'm recordi per dues, tres o deu taques que pugui tenir. A més, totes aquestes històries tenen la seva justificació. Potser algun dia ho explicaré.

Va, expliqui'm el cas Calle.

Va ser una tarda bastant caòtica la del 31 d'agost de 2009. Vam anar a dinar amb els directius, era l'últim dia de mercat, i buscàvem un punta. Hi havia al mercat noms com Juanjo, Toché, Calle i el president ens va dir que fitxaria Tamudo, que dos anys abans havia sigut el màxim golejador de Primera amb l'Espanyol. Segons ell ja ho tenia parlat amb Collet. Vam estar fins les 11 de la nit esperant Tamudo. Tots començàvem a ser escèptics. Finalment a 1/4 de 12 no arriba Tamudo i surt la possibilitat de Calle. Jo vaig dir que no ens quedava temps, però l'operació va tirar endavant. El futbolista va desvincular-se del Nàstic abans de les 12. Si en aquell moment haguéssim anat a dormir, l'endemà l'hauríem pogut fitxar sense cap problema com a jugador a l'atur. El representant ens va dir que ho faríem des de Canàries, que no hi hauria cap problema, i vam decidir presentar els papers. Podia colar com que el jugador era allà. Des d'un hotel de Canàries es va enviar la documentació a la Lliga, els papers van arribar a les 00.20 i per a ells va ser una operació fora de termini. Com que el jugador constava que tenia contracte amb el Girona abans de les 00.00, ja no se'l considerava a l'atur, i per tant aquella documentació era vàlida però fora de termini. Vaig sortir de Montilivi a la una de la matinada i a les vuit del matí ja era a Madrid, a La Lliga, per lluitar per Calle, sense sort. En aquell moment es va dir que era el fitxatge més car del Girona, però no era cert. Mentida. Nosaltres només vam presentar el contracte del jugador, però no vam fer-ho amb el contracte privat dels drets de formació, ara tot està molt més regulat. Calle només va poder lluitar pel contracte laboral. Ens va costar el que val ara un futbolista de Segona B mitja temporada.

Què sent veient ara Rubi a Primera Divisió amb l'Espanyol?

A Rubi li desitjo tota la sort. Em va ajudar molt al seu moment al Girona. Haig de dir que aquella temporada 2011/12 estava pràcticament oblidat, fent vídeos, i no va començar a comptar per les decisions tècniques fins que va estar amb mi perquè abans era segon d'Uribe, però no el va tractar gaire bé.

Què representa el Girona per a Javi Salamero?

És gran part de la meva vida esportiva. Mai m'he identificat tant amb un club. Actualment soc accionista, soci i abonat i intento no perdre'm cap partit des de la meva localitat del gol sud, on vaig amb el meu fill i la meva filla.

Amb el Sabadell es va enfrontar al primer equip. Diumenge jugarà contra el Girona C.

Pel Palamós no hi ha res a perdre. Tenim opcions de complicar el dia al líder. Coneixem la ratxa insultant que porten de resultats, però ara per ara penso que estem millorant molt. La pacificació que ha arribat al club ens ha ajudat molt. El Palamós ha canviat 180 graus per bé. Ara veig ordre, estabilitat, tranquil·litat, i estic agraït a Patxi Otamendi perquè m'ha defensat molt i aquest és un projecte que no era el seu. Tinc la sensació que tots remem en la mateixa direcció. Tornant al partit de diumenge, em retrobaré amb jugadors que vaig fitxar per al primer equip del Girona com Jaume Duran i Uri.

El Palamós és un bon club per fer un projecte a mitjà termini que el porti més amunt?

He viscut els millors moments del Vilobí, del Figueres, del Girona i del Llagostera. Ara em toca estar a Palamós. Per què no? El Palamós té el suficient potencial pel que fa a massa social, notes que és seguit. Vaig a la benzinera a Palamós i em parlen del futbol, vol dir que la gent hi està identificada. Estem engegant un projecte que ves a saber on acaba. Pitjor d'on estem no podem estar.

Quines diferències veu entre el Girona d'Eusebio i el de Pablo Machín?

Són tècnics amb estils diferents per un mateix patró. Els dos busquen un bon tracte de pilota, potser Eusebio, massa. La diferència que veig entre un i l'altre diria que és de valentia. Eusebio és molt valent. Fer que un nen de 19 anys com Pedro Porro s'hagi consolidat a Primera Divisió té molt mèrit. I no li cauen els anells si creu que ha de treure de l'onze Pere Pons o Granell. Jo veig un pèl més valent Eusebio que Machín. Machín ens ho ha donat tot, i en alguns moment el veia força conservador. No el culpo, perquè segurament això va ajudar a treure resultats. Per a Eusebio era un any molt difícil i l'està traient amb bona nota. No se li pot demanar més, la llàstima són ara aquestes dues derrotes seguides.

La plantilla és curta. Què fitxaria al mercat d'hivern?

Jo no tocaria gaire res. A l'estiu també hi havia impaciència per fitxar, es van tancar poques incorporacions, i l'equip ha firmat un altíssim nivell. Per què ho hauríem de canviar ara? Ara per ara penso que fitxar alguns complements podria estar bé. És clar que si Granell ha de jugar per banda vol dir que tens alguna mancança als carrils i tenir algun element més seria positiu.

Hi ha Stuanidependència?

Sí, tota. Però és lògic. Si aquest futbolista l'any passat va acabar entre els màxims golejadors amb 21, i aquest any torna a ser entre els millors, com vol que no hi hagi Stuanidependència? Tant de bo que aquesta dependència d'Stuani duri molts anys.

La Lliga està més igualada que mai. La permanència serà més cara que altres anys?

Jo de la permanència n'estic convençut. Fent números de cuer el Girona seguiria a Primera Divisió. S'ha de trepitjar de peus a terra i no fer volar coloms. Li diré que aquesta temporada veig el Girona entre els quatre millors de la Copa, tant de bo pogués arribar a la final. La Copa és una competició nova per al club, molt atractiva, i ja s'ha arribat a una eliminatòria de vuitens que mai s'havia disputat fins ara. S'ha de viure la Copa molt intensament. L'Espanyol, l'Alabès, el Saragossa al seu moment, són equips que es colen a la final de Copa perquè els grans a més de la Lliga també afronten les competicions europees. Per què no pensar que el Girona pot arribar ara a la final?

Això podria ser una distracció per a la Lliga.

Sí, però insisteixo, el Girona fent-ho molt malament, se salva, amb els punts que ja té. Per tant, cal estar tranquils, mirar d'estirar el fil de la Copa tant com es pugui, i segur que a la Lliga ja es guanyaran partits. No hi ha motiu per desconfiar.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Notícies relacionades