Manuel Martín Vences, el tècnic amb el qual el Girona va acomiadar Vista Alegre la temporada 1969-70 i va estrenar Montilivi la 1970-71, va morir ahir a Palma de Mallorca als 85 anys. Martín Vences va estar tres temporades al club, fins al 1972, sense aconseguir l'anhelat ascens a Segona. Va ser substituït per Vicent Sasot. Originari de Càceres, com a jugador havia defensat les samarretes de l'Alacant i el Cacereño a Segona. I com a entrenador va disposar d'una dilatada trajectòria professional que el va fer passar, també, per les banquetes d'equips com el Maó, de 1965 a 1967; l'Atlètic Balears en dues etapes, de 1966 a 1969 i de 1982 a 1988; el Rayo Vallecano, de 1972 a 1973; el Nàstic de Tarragona, de 1974 a 1976; el Poblense, de 1976 a 1977, o l'Sporting Mahonés, de 1978 a 1979, entre molts altres.

A més es va convertir en director de l'escola d'entrenadors de la Federació Balear entre els anys 1992 a 2004, per finalitzar la seva carrera vinculada amb el futbol el 2006, com a director esportiu de l'Atlètic Balears. Se li atribueix l'aposta per potenciar el futbol de formació, sent molt reconegut per molts tècnics balears. Els que el coneixien el defineixen com un «malalt del futbol», un home «dur, recte i exigent, molt honrat i amic dels seus amics». El Girona va fer ahir a la tarda un tuit de condol per la mort del seu exentrenador. També ho van fer, entre d'altres, la Federació de Penyes i la Penya Immortal, a banda de l'Atlètic Balears, on havia desenvolupat tant el càrrec de tècnic com el de director esportiu i on va tancar la seva etapa professional.

Tres anys al Girona

En el seu primer any al Girona, Martín Vences va tenir a la plantilla jugadors com Santi Carrasco, Diego, Isidre Sala, Morchón, Riera, Beltran, Vivolas i Pla, entre d'altres. L'equip, en el seu comiat de Vista Alegre, va ser tercer a Tercera Divisió.

El curs següent, inaugurat Montilivi, el Girona va disputar la promoció d'ascens a Segona però va caure contra el Vila-real (1-2 a l'estadi i 2-0 en la tornada). En el seu darrer curs va ser vuitè, i va acabar marxant mentre l'eufòria per la inauguració del nou estadi s'anava esbrevant entre l'afició.