La temporada passada ho va intentar una pila de cops. No hi va haver maneres. Unes vegades va ser el porter rival, d'altres el pal i en alguna ocasió fins i tot l'àrbitre, invalidant l'acció, va impedir que Bernardo Espinosa s'estrenés com a golejador amb la samarreta del Girona. El central colombià va haver d'esperar-se a diumenge, en el seu 54è partit amb el conjunt gironí, per celebrar el seu primer gol. Una rematada de cap poderosa i ben dirigida que va botar abans d'entrar i va fer que David Soria, que poc abans n'hi havia salvat una altra de claríssima, no pogués aturar-la. Una diana d'una gran trascendència ja que va servir per sumar un punt contra el Getafe i tallar la ratxa de dues derrotes consecutives. De passada, l'empat contra els madrilenys també permet al conjunt d'Eusebio Sacristán anar-se'n de vacances -tornen a la feina el dia 30- amb un coixí de 7 punts d'avantatge respecte al descens.

Va ser una petició de Pablo Machín, i Quique Cárcel no va dubtar a pagar traspàs al Middlesbrough per incorporar-lo. El sorià el coneixia bé d'haver-lo patit quan jugava a l'Sporting i el volia perquè fos el líder de la defensa del Girona en l'estrena a Primera. Amb Machín va ser indiscutible el curs passat i, enguany, amb Eusebio continua sent el líder de la rereguarda. Tant és així que Bernardo és l'únic jugador de la plantilla que ha disputat tots els minuts possibles a la Lliga amb l'entrenador de la Seca. Juntament amb el colombià, a l'eix central des del curs passat hi han jugat Juanpe, Ramalho, Muniesa i Alcalá i, en alguna ocasió, la temporada passada, Timor. Tanmateix, Bernardo ha estat el més indiscutible de tots. En part perquè no s'ha lesionat tant com Juanpe, que ha patit un parell de problemes físics, però també perquè ha comptat sempre amb la confiança dels tècnics. «Soc molt feliç i estic molt satisfet. La continuïtat és el que desitja qualsevol futbolista. A més a més, permet créixer. Estic molt content de celebrar l'any nou així i tant de bo la continuïtat duri moltíssim», assegura Bernardo. Amb regularitat a la màxima categoria, als seus 29 anys, el defensa format al planter del Sevilla i que té contracte amb el girona fins al 2021, viu possiblement el millor moment de la seva carrera. En aquest sentit, Bernardo és un dels pocs jugadors que ha disputat tots els minuts possibles. Damián Suárez i David Soria (Getafe), Laguardia (Alabès) o Piqué i Ter Stegen (Barça) són alguns dels pocs que ho han aconseguit.

L'estratègia dona fruits

El colombià es va estrenar com a golejador divendres després de rematar de cap una precisa centrada d'Àlex Granell amb la cama esquerra. Una virtut, les accions d'estratègia, molt explotada durant l'època Machín i a la qual, ara, amb Eusebio, el Girona també està traient petroli. En aquest sentit, el de divendres va ser el quart gol que aconsegueix el conjunt gironí en aquest tipus de jugades. «El cos tècnic i els jugadors dediquem força temps a practicar i estudiar aquestes jugades», revelava Bernardo, que reconeixia que en la rematada que li va salvar Soria «ja estava celebrant el gol». Els altres gols en accions de pissarra van ser de Pedro Alcalá contra el Celta de Vigo a Montilivi, de Cristhian Stuani en la derrota contra l'Eibar també a l'estadi i de l'uruguaià a Cornellà-El Prat en el triomf davant l'Espanyol.