El 30 d'agost de 2008, sobre la gespa de Balaídos, en la gran tarda de Jaume Duran, el Girona va tornar al futbol professional, d'on des d'aleshores no s'ha mogut, amb set gironins: Jose, Serra, Arnal, Matamala, Dorca i Duran van ser titulars, mentre que Jordi Xumetra va sortir a la segona part. La presència de futbolistes de la casa ha sigut des d'aleshores una constant que no s'ha perdut mai. Nou anys més tard, el 18 d'agost de 2017, en l'històrica estrena a Primera Divisió, la nòmina de jugadors de la demarcació també va ser notable: tres. Els mateixos Àlex Granell, Pere Pons i Marc Muniesa que aquest curs continuen a l'equip. En l'empat a dos contra l'Atlètic a l'estadi van ser titulars, mentre que Eloi Amagat, que també era a la plantilla, no va anar convocat. Eloi va marxar l'estiu passat al New York City, acabada la seva etapa a Montilivi, i ara està a l'espera de trobar un nou equip per seguir la seva trajectòria professional.
Eusebio ha seguit comptant amb els gironins aquesta temporada. Fins i tot ha admès que Pere Pons l'estava sorprenent i li ha acabat donant una titularitat i un protagonisme que a l'inici del campionat semblava que perdria en detriment d'altres futbolistes com Douglas Luiz o Aleix Garcia. En les 17 jornades de Lliga que s'han disputat, la tripleta gironina ha jugat junta, des de l'onze inicial, contra el Reial Madrid (1-4) i al Camp Nou davant del Barça (2-2). Contra el Valladolid, el Vila-real, l'Osca, el València, el Leganés i l'Espanyol, els tres van tenir minuts, ja fos sortint de titulars o apareguent des de la banqueta. I els dies amb menys presència gironina han sigut contra el Betis (només va jugar Granell) i el Rayo (Pons va ser l'únic amb minuts) a casa, i al camp de la Reial Societat (el migcampista de Sant Martí Vell va tornar a ser l'únic gironí amb protagonisme). En aquests dos últims casos, Granell estava lesionat i Muniesa no es va moure de la banqueta.
Ara és precisament el central de Lloret qui s'ha perdut els últims partits per lesió. Muniesa no juga des de la victòria al camp de l'Espanyol (1-3), quan va sortir a la mitja hora de joc per suplir el lesionat Carles Planas. Davant l'allau de baixes al carril esquerre, ell era la solució d'emergència. Però una setmana més tard, la vigília de la visita de l'Atlètic, es va saber que patia una lesió al soli de la cama dreta. No va jugar ni contra els matalassers ni en cap dels altres partits que restaven d'aquest any, Athletic, Sevilla i Getafe. Ara espera estar a punt per la visita al Llevant el dia 4 de gener. Muniesa tenia previst marxar aquest dies de vacances però ha decidit quedar-se a Girona per acabar de posar-se a punt i poder estar a disposició d'Eusebio després de l'aturada de Nadal.
Pere Pons, amb 1.154 minuts en 14 partits (s'ha perdut els duels contra Celta, Betis i Eibar), és de moment el futbolista gironí que més protagonisme està tenint aquesta temporada. La derrota a Montilivi contra els bascos (2-3) va marcar un abans i un després tant per a l'equip com per al paper del migcampista de Sant Martí Vell. Aquell dia Eusebio va decidir que per norma apostaria pel clàssic sistema dels tres centrals i els dos carrilers que el Girona havia estat usant les últimes temporades amb Pablo Machín, enterrant els intents de passar al més clàssic 4-4-2. També, a partir d'aquella desfeta, va situar Pere Pons al mig del camp i no l'ha mogut més. El gironí va ser titular en la següent jornada al camp de la Reial Societat i des d'aleshores no s'ha mogut de l'equip.
«Estic descobrint en aquest últim tram el potencial d'en Pere. No és que el desconegués però no coneixia en profunditat el seu potencial i el que suposa per a l'equip i l'important que és. Un nano que treballa de principi fins al final, que té una mentalitat molt bona perquè lluita cada pilota, va a cada disputa, té una fe en cada jugada que és impressionant, és molt intel·ligent tàcticament, es mou molt bé pel camp i interpreta molt bé on l'equip necessita la seva ajuda», deia Eusebio a Mestalla, al final del partit contra el València, que va acabar amb victòria del Girona precisament gràcies a un gol de Pons, sobre l'actuació del seu jugador i el canvi de criteri que havia tingut a l'hora de donar-li protagonisme.
Per darrere de Pons hi apareixen Àlex Granell, amb 948 minuts en 15 partits (es va perdre els partits contra Rayo i R. Societat per lesió) i Marc Muniesa, amb 705 minuts en 10 partits després d'haver estat de baixa per la lesió al soli contra Atlètic, Athletic, Sevilla i Getafe i no haver-se mogut de la banqueta davant Betis, Rayo i Reial Societat.
