Valery ja ha debutat a Primera, aquesta temporada, amb només 19 anys. L'escalenc ha passat del juvenil a la Lliga de les Estrelles i apunta com un dels principals candidats a continuar representant l'orgull gironí al primer equip del Girona. De moment, amb Valery encara amb fitxa del Peralada, són Àlex Granell, Pere Pons i Marc Muniesa els tres futbolistes de la província que formen part de la primera plantilla. Asseguren que poder jugar a l'elit amb l'equip de casa és «un valor afegit» i estan convençuts que encara hi podria haver més jugadors de la demarcació a l'equip. De fet, sovint s'estrenen fent possibles alineacions d'un Girona de Primera amb 11 integrants locals. Ara que la Lliga s'atura per Nadal, Granell, Pons i Muniesa parlen al Diari de Girona sobre què és l'orgull gironí, com viuen el seu paper dins l'equip i quins reptes els esperen per a l'any que ve. I el seu optimisme i ambició són totals. Malgrat que l'equip sembla encallat els últims partits (2 punts de 12), estan segurs de la permanència i del llarg recorregut que encara té el projecte.
L'Orgull gironí
«Sempre la gent de casa ho sent més, ho viu més. En Pere i l'Àlex fa més anys que jo que són aquí i se'ls veu entregats al club. Això és molt maco. Jo m'hi estic enganxant, amb ells. A vegades ho parlem. Ens agradaria que hi hagués més jugadors gironins i, de fet, sovint fem mig en broma alineacions possibles a Primera amb futbolistes de la demarcació. A més a més a l'aficionat li agrada veure a l'equip gent de casa».
«L'orgull gironí és un valor afegit. Poder jugar a Primera amb l'equip de la teva ciutat, allà on t'has format, no té preu, és una manera d'estimar encara més el projecte i poca gent ho pot dir. Per força els teus sentiments cap al club són majors. Com més jugadors de la terra amb sentiment gironi i català hi hagi a la plantilla, millor, perquè serà gent que no hi estarà de pas i voldran deixar empremta al club».
«Nosaltres, amb l'Àlex, portem més anys al Girona, hi hem passat mals moments, hi hem tingut decepcions, i tot això ens ha enfortit. Jo també penso que l'orgull gironí és fer partícip la gent de fora del club i de la ciutat... La gent està bé aquí i s'hi vol quedar. Ensenyar-los els nostres valors i l'entorn de Girona també ajuda que la resta de futbolistes estiguin a gust a casa nostra.
«La gent està a gust aquí, per l'entorn que tenim, per la manera de treballar, pel vestidor que troben. Hem intentat impregnar els nostres companys d'esperit positiu. El vestidor del Girona està format per molt bona gent i tots els que arriben s'afegeixen a la dinàmica. L'entorn el descobreixen al seu ritme però nosaltres els convidem a descobrir llocs de la província, que els encanten. Tenen una pau que és dificil trobar a d'altres llocs. Aquí tenim mar, muntanya, un entorn privilegiat. Per això molts pensen en Girona per al futur de les seves famílies.
«Els llocs de costa agraden molt, Lloret i Platja d'Aro, però també les cales de Begur, per exemple. I després hi ha també el tema gastronòmic. D'altra banda jo he tingut la sort de jugar a fora i el que tenim a Girona no es pot explicar. Ho tenim tot. Per això gent com Stuani, Bernardo i Bounou, per exemple, admeten que estan tan bé aquí. Per a nosaltres és perfecte, perquè a més estem a casa, amb la família al costat. Tot això dona significat a la bona vida que hi ha aquí. A més és clau el bon rotllo que hi ha al vestidor. A la Premier i al Barça hi ha més egos, la gent segurament mira més per si mateixa. Aquí tots tenim els nostres objectius personals però al vestidor es respira tranquil·litat i bon rotllo. I això que tenim dins l'equip es demostra al camp. Durant els anys a Segona Divisió aquesta unitat ja es visualitzava, i ara a Primera, també.
La permanència
«Ens agradaria no patir. Estem fent bons partits i tenim un bon coixí. Ara, mai se sap. Jo penso que estem en bona dinàmica. Vam perdre dos partits seguits a Bilbao i Sevilla, però tornarem a trobar el nostre millor nivell, ara encara tenim diversos jugadors lesionats. Jo crec que ens salvarem sense patir, almenys l'objectiu nostre és aquest. Encara que enganxéssim una ratxa molt bona de resultats ens equivocaríem si canviessim d'objectiu. Jugadors i cos tècnic anem a una per assolir la permanència».
«L'aficionat ha de tenir clar que el més normal seria patir, i patir molt. La gran sort és que no estem patint i que, de moment, tot va sobre rodes. La gent ho ha de valorar això. El normal seria estar veient les orelles del llop per pressupost i entitat. L'any passat vam assolir la permanència amb relativa comoditat i de moment anem en aquesta línia. Això sí, aquest any serà més cara, necessitarem més punts. Per la manera com competim, estic segur que seguirem la línia del curs passat i que ens salvarem».
«Estem molt ben acostumats. La temporada passada ens vam salvar a falta de set o vuit partits i des de feia setmanes la permanència era virtual. Potser això fa pensar a la gent que aquest curs podem lluitar per més coses. A vegades contra qui penses que pots guanyar sobradament no ho fas. A tots ens costa guanyar aquest curs. Nosaltres sabem on estan els nostres límits i defectes i el que hem de fer és treballar per seguir en la bona línia.
Més gironins a l'equip?
«Penso que tres jugadors de casa, per a un Girona de Primera, està bé. Ara està pujant en Valery, i gent com en Carles Planas i l'Aday o l'Aleix són pràcticament d'aquí, també. La riquesa del futbol base català és bona i la del Girona també.
S'estan fent les coses bé. El club sap qui ha de fitxar i que la gent de casa dona un plus més. Segur que en Valery seguirà donant moltes alegries a l'afició».
«L'error seria que desaparegués del Girona aquesta filosofia de tenir jugadors gironins i catalans. És un sentiment que no es pot explicar. Molts jugadors gironins han demostrat el seu talent i podrien estar perfectament aquí. Per talent n'hi ha, i n'hi podria haver més a la plantilla».
«Molts jugadors, potser abans quan a Primera només hi havia el Barça i l'Espanyol, es veien obligats a marxar de Girona per arribar a l'elit. Ara aquí es treballa molt bé la base i els nanos es poden quedar a casa, hi ha opcions de debutar a Primera amb el Girona. Estic d'acord amb l'Àlex i en Pere però tampoc hem de ser tancats i hem d'anar a buscar a fora allò que no trobem a casa per ser competitius».
Un projecte de futur
«A Girona hi ha totes les facilitats. Conec molts entrenadors de la base i cada cop el club competeix amb els més grans. Al primer equip això el beneficia».
«Ara per ara encara no podem competir amb el Barça i l'Espanyol per història però estem creant massa social i un futbol base potent. El Girona, i més amb el gegant que té al darrere, el Manchester City, és un club en creixement. No som capaços encara de veure el final d'aquest projecte».
«Jo he crescut al Girona des de la base. I abans, quan era petit, el Barça i l'Espanyol sempre ens guanaven fàcilment i l'objectiu només podia ser arribar com a molt a tercers. Em sembla que només vaig guanyar un cop el Barça, de juvenil. Ara ha canviat. El futbol base del Girona aposta fort. Quan jo era a baix hi havia molt pocs recursos i els tècnics estaven menys formats. Ara el club hi aposta molt. Els entrenadors tenen molts estudis, molts coneixements, i aquest esforç també servirà per consolidar el projecte del primer equip, que té un gran futur».
