L'adeu de Pablo Machín aquest estiu podia haver suposat un trauma per a qualsevol club. El Girona es trobava en un escenari on ho podia espifiar-la a l'hora de triar el relleu del tècnic que havia dut l'equip a Primera i l'hi havia mantingut sent protagonista destacat de l'etapa més gloriosa de la història del club. Quique Cárcel va enraonar amb diversos entrenadors abans de decidir-se per Eusebio Sacristán. Home de club, amant del bon tracte amb la pilota i de tarannà afable i proper, va convèncer de seguida el màxim responsable esportiu. El tècnic castellà havia estat destituït uns mesos enrere a la Reial Societat i arribava disposat a «adaptar-se, amb els seus matisos» al sistema franquícia del club. A més a més, un altre dels punts forts del de La Seca que va fer més fàcil la decisió de Cárcel va ser que no li tremola el pols a l'hora de mirar el planter i donar oportunitats als joves. Amb l'estrena de Paik dimecres a la Copa del Rei contra l'Atlètic de Madrid, el tècnic ja ha fet debutar quatre jugadors aquesta temporada amb el primer equip amb només cinc mesos de competició (Montes, Valery, Andzouana i el coreà). Un ritme altíssim segurament forçat també per l'allau de lesions que ha sofert la plantilla però que també reforça la política d'aposta pel futbol base que ha marcat el club.
Tenir el Peralada a Segona B és un factor determinant a l'hora de mirar avall i veure una bona base d'on treure'n brots. Tenir una plantilla tan curta i les lesions de llarga durada de Mojica i Aday han fet que primer Porro, que ha debutat aquest curs a la Lliga, i últimament Valery Fernández, s'hagin consolidat en dinàmica del primer equip. Un escaló per sota hi són la resta de jugadors del filial que treballen normalment amb el Girona. Èric Montes, Andzouana, Soni -que ja va debutar el curs passat amb Machín i enguany també ha tingut minuts- i ara Paik s'entrenen sovint, si no cada dia, a les ordres d'Eusebio. Les oportunitats els han arribat a la Copa i, de fet, Montes i Andzouana van ser protagonistes en l'eliminatòria contra l'Alabès. El manresà va fer el gol de l'empat en l'afegit mentre que el congolès va ser titular en els dos partits de carriler. A Mendizorrotza va debutar-hi Valery i Soni també va tenir minuts. El de l'Escala és fins ara el que més continuïtat ha tingut i ja acumula, entre Lliga i Copa, un total de 374 minuts amb actuacions convincents com a carriler per la banda esquerra.
Els fitxatges
Fins ara, Porro, que ja va debutar el curs passat amb Machín, i els jugadors del Peralada han respost a la perfecció. Ara bé, la temporada és molt llarga i caldrà veure com responen de cames i, sobretot, de cap, si les coses van mal dades. I més si el club no se'n surt a l'hora de reforçar la plantilla abans no es tenqui el mercat d'hivern. Eusebio ja va deixar la porta oberta a confiar en el jovent dimecres després de l'empat contra l'Atlètic si «finalment no trobem res que millori el que tenim».
Deu debutants a Vigo
Haver arribat al primer equip del Valladolid procedent de les categories inferiors i haver viscut també de primera mà com Johan Cruyff nodria el Barça de Milla, Amor, Guardiola, Ferrer o Sergi Barjuan, entre d'altres, de ben segur que va servir a Eusebio per creure en el poder de la joventut. Les ganes dels nanos sovint passa per davant de qualsevol internacionalitat de qualsevol contrastat -Valery contra el colombià Arias dimecres n'és un exemple. Eusebio té ben interioritzada aquesta màxima i des dels inicis de la seva carrera com a primer entrenador que la posa en pràctica. Després de deixar Can Barça on va ser ajudant de Frank Rijkaard, el Celta va ser la seva primera estació. Hi va aterrar al març del 2009 i s'hi va estar fins al final de la temporada 2009-10. Una mica més d'un exercici en què ja va demostrar que sempre té un ull posat a la base. Tant és així que a Vigo va fer debutar fins a 10 futbolistes. Alguns van tenir continuïtat i van quedar-se al primer equip com Joselu Mato, Túñez, Yoel, Álex López i Hugo Mallo, ara capità, d'altres, com Oriol Riera, també han fet carrera, mentre que Candela, Mateo Míguez o Víctor Vázquez no van triomfar. El cas d'Hugo Mallo és el més significatiu. El lateral va debutar el 2009 i deu anys després és un dels jugadors més importants del Celta. El pal de paller del conjunt gallec és, sens dubte, Iago Aspas. Al de Moaña no el va fer debutar pas Eusebio però sí que va ser el tècnic que li va donar continuïtat perquè creixés com a futbolista.
Vuit estrenes amb la Reial
Finalitzada la seva vinculació amb el Celta, Eusebio va tornar a Can Barça per fer-se càrrec e la banqueta del filial a Segona A. Amb el Barça B va treballar amb un piló de joves jugadors que o van arribar al primer equip o s'han fet un lloc al futbol europeu. A més a més, va ser l'encarregat de fer pujar del juvenil i fer debutar a Segona A jugadors com ara Deulofeu, Grimaldo, Rafinha, Adama Traoré, Samper, Sanabria, Sandro Ramírez o Munir, entre molts altres.
Del Barça va passar a la Reial Societat, un altre club amb una forta cultura de planter. A Sant Sebastià, Eusebio també va mirar el Sanse (filial) tot sovint per completar convocatòries i suplir lesionats. Així, en la temporada sencera (16-17) i les dues mitges (15-16 i 17-18) en què va dirigir la Reial va donar l'alternativa a Héctor Hernández, Bautista, Zubeldia, Odriozola, Rodrigues, Guridi, Guevara i Gorosabel. Vuit debutants dels quals un ja ha fet el salt al Reial Madrid (Odriozola) i cinc (Zubeldia, Rodrigues, Bautista, Guridi i Gorosabel) són jugadors del primer equip txuri-urdin. Guevara continua a cavall del filial i el B mentre que Héctor Hernández juga al Tenerife.
