L'ascens a Primera, la victòria contra el Madrid, l'empat al Camp Nou i ahir. El Girona va escriure un altre capítol d'or en aquest llibre tan bonic que fa uns anys va començar. A l'equip li faltava una nit màgica en una eliminatòria de Copa del Rei i ahir, contra tot pronòstic, va arribar. El Girona es va carregar l'Atlètic després d'igualar a tres gols en un partit esbojarrat, farcit d'alternatives, emoció a dojo, el VAR a tutti pleni i que la punta de la bota de Doumbia va decidir.

Una dolça aparició. Un gol miraculós, ja sense Stuani al camp, i quan entre Correa i Griezmann (m.83) havien capgirat l'1-2 de l'uruguaià (m.58). A la primera part, Valery s'havia doctorat amb un gran gol que igualava el de Kalinic. L'empat a tres final classifica el Girona pels quarts de final de la Copa esparrecant el sostre històric del club a la competició. Una fita sense precedents que quedarà per sempre en el record dels aficionats gironins, que ahir van acabar-se les ungles des del sofà.

El Girona arribava al Metropolitano disposat a fer-la grossa. Un dia era un dia i l'oportunitat única davant la qual es trobava l'equip va fer que Eusebio no fes tantes rotacions com a l'anada. Hi havia premi i calia deixar-s'hi la pell per aconseguir-lo. Sancionat a la Lliga, Stuani era la carta intimidatòria d'un Girona que sortia d'entrada amb un equip molt titular. Al davant un Atlètic, que ahir sí que va rotar més i va començar amb Griezmann i Rodrigo a la banqueta. L'1-1 de Montilivi ho deixava tot obert amb un mínim avantatge pels locals. Marcar era obligatori per al Girona per intentar somiar amb una fita mai assolida fins ara. Tot i això, no calia tenir pressa perquè un gol es pot marcar en qualsevol moment. Ara bé, tampoc feia falta sortir al tram-tram com van fer els gironins. Els d'Eusebio van regalar la pilota a un Atlètic que, ben aviat, va començar a buscar les pessigolles a Bernardo amb pilotes a la seva esquena. A la tercera va trobar el premi quan Kalinic va guanyar-lo per cames, després d'una assistència de Godín, i va batre Iraizoz amb un xut sec i centrat a sobrebot.

Les coses començaven malament però rebre un gol no havia de suposar cap drama. Més preocupant sí que era la superioritat en la possessió dels matalassers. El Girona havia sortit cohibit al Metropolitano i estava pagant la seva timidesa. Ara bé, aquest Girona és un animal terriblement competitiu que sap patir i sobreviure en situacions límit. I així va ser com els d'Eusebio van equilibrar l'eliminatòria en el primer xut a porteria. Va ser Valery, que va rebre una pilota al vèrtex de l'àrea, la va parar amb el pit i va engaltar una rematada amb la dreta que va batre Adán. Un golàs de l'escalenc que el va celebrar com es mereixia amb els pocs aficionats gironins desplaçats a Marid. El Girona havia clavat la primera que havia tingut i això havia trastocat els plans d'un Atlètic que ho havia de pair. Un mal retall d'Stuani i un xut un xic alt de Lozano van ser dos avisos més que el Girona, tard, però havia fet acte de presència al partit. Això sí, encara abans de la mitja part, Iraizoz va desviar una passada de la mort d'Arias, incorporat a l'atac.

El gol feia que s'arribés a la mitja part amb tot equilibrat. S'obria un nou escenari de 45 minuts en què el Girona necessitava un segon gol per superar l'eliminatòria. La represa va començar amb més pilota pels d'Eusebio però un ensurt dels grossos a la porteria d'Iraizoz. Va ser arran d'un xut ras de Correa des de fora l'àrea que el navarrès es va empassar però que finalment va poder corregir gràcies a l'ajuda del pal. Tot i l'espant, el Girona començava a carburar. Granell i Aleix Garcia podia aixecar el cop i connectar amb els homes de dalt. Tant és així que els d'Eusebio glaçarien el Metropolitano amb una acció d'estratègia marca de la casa on Stuani va rematar de cap a gol un servei de falta mil·limètrica d'Aleix Garcia.

.

l.

El Girona tenia el bitllet a les mans però restaven massa minuts. Simeone, que no ho veia clar, va decidir fer entrar al camp la seva estrella, Griezmann. Ja amb el francès al camp, el setge de l'Atlètic s'incrementaria. Als locals els feien falta dos gols i en trobarien un, amb un pèl de fortuna, quan Correa va aprofitar-se d'una manca d'entesa entre Muniesa i Bernardo per plantar-se sol davant Iraizoz i batre'l amb facilitat. El 2-2 continuava sent bo però l'Atlètic, conscient que no podia permetre's el luxe de quedar eliminat, havia premut el botó de setge màxim. Els matalassers embotellarien el Girona a l'àrea i Correa, en una rematada escorada va veure com entre Iraizoz i el travesser evitaven el tercer. La pilota sí que entraria en una acció d'Arias, invalidada per fora de joc per l'assistent i ratificada pel VAR.

El Girona treia aigua com podia. La resistència s'acabaria a set minuts pel final quan Correa es va inventar una passada de cullera a Griezmann que el francès va endreçar. Un gran gol que culminava la remuntada i semblava posar punt i final al somni. No seria així perquè el Girona no havia dit l'última paraula. Sense Stuani al camp, en un ràpid contracop, Por­ro va centrar enrere perquè Borja García, amb l'ajuda de la punta de la bota de Doumbia, superés Adán amb un xut ras i col·locat que feia desbordar l'eufòria entre els gironins. L'afegit seria un patiment màxim que faria encara més dolç el xiulet final de Mateu Lahoz. El Girona s'havia carregat l'Atlètic

ATLÈTIC DE MADRID: Adán; Arias, Giménez, Godín, Juanfran, Koke (Griezmann, min. 61), Saúl (Rodri, min. 54), Thomas, Lemar, Correa i Kalinic.

GIRONA: Iraizoz, Pedro Porro, Ramalho, Bernardo, Muniesa, Valery, Douglas Luiz, Granell (Pere Pons, min. 72), Aleix Garcia, 'Choco' Lozano (Doumbia, min. 67) i Stuani (Borja García, min. 82)

GOLS: 1-0, Kalinic (min. 12); 1-1, Valery (min. 37); 1-2, Stuani (min. 58); 2-2, Correa (min. 65); 3-2, Griezmann (min. 83); 3-3, Doumbia (min. 87)

ÀRBITRE: Mateu Lahoz (comitè valencià). Ha amonestat Lucas Hernández, Griezmann (Atlètic): Pedro Porro i Iraizoz (Girona).

ESTADI: Wanda Metropolitano.