Com si fos la nit més màgica de l'any, els aficionats del Girona s'enganxaran a la televisió per no perdre's ni el més mínim detall del partidàs que el conjunt d'Eusebio disputarà al Wanda Metropolitano. El que era gairebé improbable a principi no només de temporada sinó també d'eliminatòria, que era plantar-se als quarts de final, és a només noranta minuts de produir-se. O cent vint. Bé, o cent vint més penals. Sigui com sigui, els gironins tenen a l'abast un repte tan gran que si l'aconsegueixen es quedaran sense paraules perquè estaran descobrint una sensació que cap aficionat del Girona ha sentit mai: viure l'avantpenúltima ronda de la competició del KO. I amb la mateixa energia viatja l'equip, disposat a deixar-se cada gota de suor per un bé comú que doni premi al seu esforç. Com fa cada setmana, per ser més exactes. Perquè passi el que passi avui a l'estadi de l'Atlètic, no hi haurà res a retreure i sí molt a celebrar si es classifica. Si això no passa, tocarà centrar-se en la Lliga, que prou feina hi ha.

La gesta no és gens senzilla perquè al davant hi tindrà l'equip de Simeone, un entrenador que li ha canviat la vida però que mai ha pogut guanyar el Girona. Si avui tampoc ho pot fer, els d'Eusebio tindran mitja eliminatòria a la butxaca. Com va passar a Montilivi, l'argentí no escatimarà la presència dels seus millors homes, com Griezmann, Saúl, Koke o un recuperat Lucas. Però Eusebio s'emporta Stuani, i l'uruguaià no podrà jugar contra el Betis diumenge, perquè està sancionat. Amb el seu olfacte sobre el terreny de joc, si després de marcar 33 gols en 71 partits també aconsegueix donar el pas als quarts de final, Girona el podria començar a considerar patrimoni de la ciutat.

Com que Stuani no ho pot fer tot sol, Eusebio anirà a aconseguir l'eliminatòria amb la resta de «titulars». Amb un ull a la Lliga, l'onze serà un híbrid que permeti competir amb garanties en els dos fronts; perquè cal no oblidar que, si el Girona aconsegueix la temeritat de passar de ronda, la setmana que ve tornaria a tenir doble partit. I cal tenir tothom endollat. Lozano, Doumbia, Ramalho, Muniesa o Douglas tindran el seu paper, a més de la titularitat de Gorka a la porteria, que ha complert amb matrícula aquest any cada vegada que ha defensat els tres pals. A diferència de l'anada, en la qual Eusebio no va convocar homes de pes com Stuani, Pedro Porro, Juanpe, Bounou i Pere Pons, que encara no estava recuperat, ahir, tota l'artilleria cap al Wanda: inclosos Portu i Borja García, excepte el marroquí i el central canari, amb unes molèsties. Del Peralada entren Suárez, Paik, Montes, Valery i Pachón.

Aferrats al gol de Lozano, l'1-1 dona un marge de creixement immens a un Girona que sortirà amb il·lusió, convenciment i, el més important, sense cap por. Molt millors a domicili que a Montilivi, els gironins han sobreviscut a autèntics inferns, com Mestalla o el Camp Nou, fent-se més grans a cada minut que han passat competint. Tot i que a la Lliga la situació és òptima, Eusebio ha igualat la pitjor sèrie de partits sense triomf -sis, malgrat que en aquella ocasió Machín va sumar dos punts i ara n'ha lligat quatre- a Primera. A la Copa, però, una reacció bestial els va permetre remuntar contra l'Alabès, quan un gol d'Alcalá en pròpia porteria a mitja hora per al final va silenciar l'estadi. Però com que aquest equip mai se'l pot donar per mort, el 2-1 li ha permès ser on és: a les portes d'uns quarts de final molt llaminers. Amb la innocència que els acompanya des de la inoblidable nit del 4 de juny del 2017, tothom desitja que avui també sigui un partit històric i màgic per sumar a una col·lecció de records preciosos formada pel debut a Primera -contra el mateix Atlètic, coses del destí-, la primera victòria a l'elit, el dia de Sant Narcís contra el Madrid, la primera permanència o el sonat empat davant del Barça.