En els darrers anys el Girona n'ha fet moltes i pràcticament han estat totes positives, ahir al Wanda Metrapolitano davant un Atlètic de Madrid que va acabar amb els seus millors jugadors sobre la gespa, amb un equip que defensa molt bé, davant una afició que es va bolcar amb el seus futbolistes per ajudar-los en la remuntada, amb el resultat desfavorable en els minuts finals, amb un Diego Simeone que ja tornava a fer de les seves a la banda i quan semblava que tota la feina se n'anava en orris va tornar a aparèixer el Girona competitiu i efectiu per tornar a fer-ne una de grossa. L'equip d'Eusebio va competir com sempre, va plantar cara a un rival acostumat a jugar eliminatòries com les d'ahir, es va sobreposar al gol de Kalinic, va aguantar l'embranzida inicial del locals, va remuntar amb gols de Valery i Stuani i quan semblava eliminat en els darrers instants de partit un tir de Borja Garcia en què Seydou Doumbia va posar la punta del peu va portar de nou la ronda cap a Girona. Va ser un partit increïble, un dels que recordarem temps, el Girona jugarà els quarts de final de Copa i torna a fer història.

Tothom volia passar ronda. El resultat del partit d'anada donava esperances als gironins però l'empat a un obligava els visitants a marcar com a mínim un gol, ja que no n'hi havia prou amb defensar el resultat aconseguit a Montilivi. Jugar una eliminatòria a doble partit contra l'Atlètic de Madrid és un repte majúscul i sobretot si els madrilenys són els que dominen en el marcador. Les possibilitats de passar quedaven reduïdes quan l'equip de Diego Simeone es va avançar amb un gol molt matiner de Kalinic, una passada a l'esquena de la defensa gironina la va aprofitar el davanter per poder superar Gorka Iraizoz. Era molt aviat però el partit es complicava davant un conjunt que sap jugar amb el marcador a favor i que no té cap problema en dedicar-se a defensar replegant a camp propi per assegurar el zero a la seva porteria. El Girona va poder jugar amb Cristhian Stuani a la davantera, ja descansarà diumenge al camp del Betis, i Eusebio va treure un onze competitiu per poder lluitar i exprimir totes les opcions possibles per poder continuar a la Copa. Amb la tornada de Gorka Iraizoz a la porteria la línia defensiva tornava a ser de tres centrals, ahir Jonas Ramalho a la dreta, Bernardo Espinosa a l'eix i Marc Muniesa a l'esquerra. A les bandes es mantenia el jove Pedro Porro a la dreta i tornava Valery Fernández a l'esquerra. A mesura que va disposant de minuts el carriler de l'Escala s'està guanyant un lloc en un dibuix que l'afavoreix. Ahir va ser decisiu marcant el seu primer gol amb la samarreta del primer equip. Alex Granell tornava per jugar al centre del camp en una posició on rendeix molt millor i acompanyava el brasiler Duglas Luiz i Aleix Garcia, mentre Pere Pons es quedava a la banqueta esperant la seva oportunitat. En atac l'entrenador val·lisoletà va prescindir dels jugadors d'enllaç, Borja Garcia i Portu, per col·locar el «Choco» Lozano més a prop del golejador uruguaià. La idea d'Eusebio passava per mantenir una defensa habitual i un tribot al mig camp acumulant jugadors per dintre amb l'objectiu de pressionar bé i mantenir el control del joc amb la possessió de pilota. Mentrestant Simeone també va demostrar que no està per romanços i va presentar un onze amb capacitat per eliminar el Girona, sense reservar jugadors pensant en la Lliga va alinear d'inici futbolistes com Diego Godin, Koke, Thomas, Saul Níguez, Lemar, Juanfran i Correa per posteriorment fer entrar Griezmann i Rodrigo amb l'objectiu de capgirar el resultat.

Gestionant les dificultats. El Girona va saber viure els moments complicats de partit. A la primera part va ser molt efectiu quan semblava que els madrilenys tenien el partit controlat i podien fer el segon. Tot i jugar amb tres jugadors de qualitat tècnica individual en la zona de creació va costar molt poder tenir la pilota, les possibilitats passaven per poder instal·lar-se a camp contrari i aprofitar les incorporacions dels jugadors de banda. En una jugada ben trenada Pedro Porro va arribar per la banda dreta, va treure una centrada que va recollir Valery fent un bon control amb el pit per posteriorment engaltar un tir perfecte amb la dreta que superava a Adan. L'empat tornava a igualar l'eliminatòria i donava esperances a un Girona que guanyava en confiança. A la represa va arribar el gol de Cristhian Stuani en una rematada impecable després d'una centrada d'Aleix en una falta lateral. Novament va ser Pedro Porro qui, amb una bona incursió des de la banda, la va provocar. Amb el segon del Girona els locals ho tenien malament, ja que necessitaven dos gols per passar. Simeone va moure l'equip amb la idea de remuntar i un gol de Correa i un altre de Griezmann capgiraven de nou el marcador, l'Atlètic de Madrid tenia el partit on volia i semblava impossible que se li pogués escapar. Llavors van aparèixer les virtuts que té aquest Girona, la fe, les ganes, la confiança, la il·lusió i les ganes de competir. Porro va tornar a penetrar per banda, va treure una centrada cap enrere perquè Borja Garcia pogués tirar amb comoditat, la pilota semblava que ja entrava però Doumbia va acabar desviant-la per assegurar-se que feia el gol. Va ser el final perfecte per a un partit que permet als d'Eusebio seguir endavant a la Copa.

Torna la Lliga. El Betis juga avui la tornada de vuitens de Copa, un partit a priori igualat al camp de la Reial Societat. L'empat a zero de l'anada obliga els de Quique Setien a no relaxar-se si volen continuar endavant. Amb un dia més de descans però amb el handicap que suposa viatjar a Madrid i a Sevilla en tants pocs dies de diferència el Girona ha de centrar-se novament en competir a la Lliga. S'inicia la segona volta i torna a ser el moment de sumar punts per deixar la zona baixa el més lluny possible. Diumenge Stuani no serà a l'onze inicial però la resta de futbolistes hauran de fer un esforç extra per poder treure algun punt positiu d'un estadi complicat. La confiança que ha adquirit l'equip eliminant tot un Atlètic de Madrid ha de servir per reforçar tot el grup. Arriben partits en què caldrà dosificar els esforços per afrontar una altra setmana carregada de compromisos.