Els partits duren 90 minuts. Algun més segur, tot depèn del temps de descompte que cada àrbitre hi vulgui acabar afegint. Mantenir un alt nivell tota l'estona costa una barbaritat, tot sigui dit. Fins i tot per als grans equips d'Europa, aquells que col·leccionen títols i juguen a les mil meravelles. Però també és cert que aquesta és l'única manera de ser millor que el rival i de tenir més opcions de sumar la victòria, el principal objectiu jornada rere jornada. Ho sap el Girona, això ho té memoritzat des del primer dia, com passa a cada vestidor. El problema és que se li fa difícil dur-ho a la pràctica. És un equip que va de més a menys. Allò de bé que fa abans del descans ho acaba llançant pel terra a la segona meitat. Ni de bon tros sempre és així, però sí que és evident, després de més d'una vintena de partits oficials aquesta temporada, que als d'Eusebio se li donen molt millor els primers 45 minuts que no pas els segons. La diferència és claríssima. L'exemple més recent, el de diumenge passat. El que va passar al Benito Villamarín no és un fet aïllat. S'està convertint en una rutina. I punts que volen d'aquesta manera poden trobar-se a faltar més endavant, just quan tota la carn estarà a la graella i serà clau sumar per no veure com l'objectiu de la permanència s'acaba esfumant.
Què va passar a Sevilla? Per començar, que el Girona va marxar al descans del seu partit contra el Betis amb avantatge al marcador. I això que havia començat perdent per culpa d'un gran gol de falta de Tello. Al descans, tot i aquest revés, guanyava: 1-2. Res sorprenent, perquè els blanc-i-vermells sempre tanquen les primeres meitats amb victòria o amb empat. Mai amb una derrota. En els 24 partits oficials, entre Lliga i Copa del Rei, que s'han jugat fins ara, els gironins s'han plantat al descans guanyant 9 cops i empatant-ne 15.
És més, com també es va veure al Villamarín, és del minut 30 al 45 quan més encertat es mostra de cara a la porteria rival. En aquest darrer quart d'hora del primer temps ha anotat 10 dels 23 gols que suma a la Lliga. Diumenge, Aleix Garcia feia l'empat al 35 mentre que Seydou Doumbia posava per davant els seus amb un cop de cap letal al 43.
El problema ve després. Per més ganes que s'hi posin, per més que s'intenti, la davallada és un fet. No sempre, però així ha passat la majoria de cops. El Girona de les primeres parts no té res a veure amb el de les segones. Els marcadors de després del descans parlen de només 3 victòries, de 9 empats i de fins a 12 derrotes. És a dir, que de la meitat dels partits oficials que ha jugat fins a data d'avui el conjunt d'Eusebio ha obtingut un resultat negatiu entre el minut 45 i el 90. Això sí, independentment del resultat final.
El vestidor n'és conscient. Tampoc li'n troba un motiu. Prefereixen els jugadors posar-se des de ja a buscar una solució perquè tot això no els passi factura d'ara en endavant. «És una situació que s'està donant així. Estic segur que no passarà durant tota la temporada. És veritat que les primeres meitats que fem són molt bones i, fins i tot, capgirem resultats adversos. Treballarem perquè després del descans es mantingui el bon nivell i les victòries acabin sent per a nosaltres», deia Portu a la zona mixta del camp del Betis.
Perquè el del Villamarín no és l'únic exemple d'una derrota que s'ha gestat a la segona meitat. Totes han arribat així. A la segona jornada, es va caure amb estrèpit a mans del Reial Madrid. Tot i l'1-4 final, el resultat al descans era d'empat (1-1). Com també amb l'Eibar: 2-2 per marxar als vestidors i 2-3 després del xiulet final. A la primera volta, el Betis es va imposar a Montilivi (0-1) amb un solitari gol que arribaria al segon temps. Mentre que quan es va perdre als camps de l'Athletic (1-0) i el Sevilla (2-0), els dos marcadors a la mitja part era d'empat sense gols. Les clatellades, com de costum, van venir després.
Amb alguns empats ha passat tres quarts del mateix. Entre els més recents, el 2-2 per iniciar l'any al camp del Llevant. El vent bufava a favor al descans (0-1) i que es va acabar escapant amb un gol al 87 tot i jugar des de feia estona amb superioritat numèrica. També l'1-1 de fa ben poc contra l'Alabès va arribar així, encaixant al segon temps i neutralitzant el gol a favor aconseguit al primer acte. Al camp de l'Osca, mesos enrere, es repetia la història.
En total, són 11 els marcadors que han acabat empitjorant a les segones meitats. En 5 d'aquests, s'ha passat d'un empat a una derrota. En també 5, una victòria momentània s'acabaria traduint en un empat final. I en el cas restant, el més recent, el triomf del descans giraria el seu signe en els segons 45 minuts per transformar-se en una desfeta. Només ha passat tres vegades que el Girona hagi millorat el resultat del descans a mesura que avançava el partit. A Vila-real, 0-0 al descans i al final, victòria per 0-1. Un escenari idèntic al que es vivia unes jornades més tard a Mestalla, contra el València, que també es va passar del 0-0 al 0-1. L'últim cas, a la Copa. Amb l'Alabès, a Montilivi, taules a la mitja part per acabar segellant la classificació al desenllaç, amb un 2-1 definitiu.
