En una extensa roda de premsa en que va elevar Canales a la figura «d'exemple» per a tothom, i també revelar que el vestidor havia dedicat la victòria a Sidnei per la recent mort del seu pare, Quique Setién va donar molt de valor al 3-2 final, sobretot per la manera com s'havia acabat produint. «El que realment em fa il·lusió és veure el meu equip sobreposant-se a les dificultats i que té una capacitat enorme per no rendir-se mai», deia. El càntabre, això sí, va assegurar que el Betis hauria d'haver «resolt el partit amb més claredat» en els primers «20 o 25 minuts» perquè «a part de marcar un gol, vam tenir ocasions per finalitzar i jugar després més tranquils». No va ser així i els andalusos ho van acusar. «Llavors han vingut dues accions desgraciades (els gols del Girona). Me'n faig responsable, sobretot de la primera, perquè allibero Barragán d'haver de jugar la pilota sempre que pugui. S'ha d'assumir que tots ens podem equivocar». Les dianes d'Aleix Garcia, primer, i després de Doumbia, va fer que el Betis passés «alguns moments d'angoxa» en els quals «ens hem desestabilitzat bastant i hem perdut l'equilibri. Això els ha donat vida. Al segon temps ho hem arreglat».
