23 de gener de 2019
23.01.2019
Diari de Girona

La distància del Girona amb el descens passa de 10 a 4 punts en només sis jornades

A principis de desembre, el Girona va tenir l'oportunitat de deixar l'Athletic, llavors tercer per la cua, a 13 punts de distància però va perdre a San Mamés · Comptant aquell partit, dels últims sis no n'ha guanyat ni un i ha vist com el coixí que tenia respecte la zona perillosa s'ha reduït perillosament

23.01.2019 | 00:24

Fa exactament 1.691 dies que el Girona no ocupa places de descens, sigui a la categoria que sigui. És a dir 4 anys, 7 mesos i 16 dies fora de perill. Més o menys a prop, però sense caure-hi. Té molt de mèrit, tenint en compte no només els cursos a Segona, sinó sobretot aquesta temporada i mitja a Primera, tot enfrontant-se a gegants, esportiva i econòmicament parlant. L'objectiu és no ser-hi l'última jornada de cada Lliga; però per si de cas, com més lluny s'hi estigui, millor. Ara, de moment, la situació és relativament tranquil·la. Podria ser pitjor, però també més bona. Tenint en compte d'on es ve. Passar-se set jornades sense guanyar té el seu preu i aquest és veure com el descens s'està acostant perillosament. Encara hi ha marge de maniobra, però valdria més no badar. Ara bé, rebent el Barça el diumenge i viatjant després al sempre complicat camp de l'Eibar, mai es pot estar tranquil.

La història de la davallada és ben fàcil d'explicar. No pas el com, aquí caldria aturar-se i analitzar-ne els motius. Sinó el què. Ha passat que el Girona, el primer cap de setmana del mes de desembre, va sumar un empat a casa amb l'Atlètic de Madrid (1-1), només set dies després de sumar l'última victòria (1-3 a l'RCDE Stadium) que se li recorda a la Lliga. El punt contra els de Simeone, combinat amb la patacada de l'Athletic al camp del Llevant (3-0), va eixamplar la distància amb el descens fins als 10 punts. La diferència més gran aconseguida, de moment, aquesta temporada. Curiosament, el Girona i el conjunt basc s'havien de veure les cares la jornada següent. Els càlculs es feien en un tres i no res. Si es guanyava a San Mamés, el coixí encara pujaria més. Uns 13 punts que, tot i estar encara a la primera volta de la competició, per a molts serien gairebé definitius. Una diferència així, amb tants equips implicats pel mig, és difícil deixar-la escapar, encara que en això del futbol han passat moltes coses.

No es va guanyar a Bilbao el 10 de desembre. Tampoc es va salvar un empat. Un polèmic penal al final del temps reglamentari que es va encarregar de transformar Aduriz va significar dues coses. Una, que el Girona acabaria perdent per 1-0. I l'altra, que el descens s'acostava. Dels possibles 13 punts es passava a un coixí de 7. Distància que, mica en mica, s'ha anat escurçant. De San Mamés al Benito Villamarín, on els d'Eusebio van jugar l'últim diumenge, s'han disputat mitja dotzena de partits de Lliga. Suficient perquè el marge hagi passat dels 10 als 4 punts actuals. Ara és el Rayo Vallecano el que marca la frontera i està més a prop que mai. Culpa en té la mala ratxa de resultats dels gironins, que no guanyen des de finals de novembre. Després de l'1-1 amb l'Atlètic i de posar-se a 10 punts del pou, s'han encaixat tres derrotes (Athletic, Sevilla i Betis) i només s'han esgarrapat tres empats (Getafe, Llevant i Alabès). Això, sumat al fet que l'Athletic no ha fet altra cosa que reaccionar i que el Rayo viu el seu millor moment de la temporada, ha fet que el descens s'hagi acostat perillosament.

El Girona és ara mateix dotzè, amb 24 punts al seu caseller. El divuitè, el Rayo, en té 20. Un i altre equip, tot i ocupar diferents posicions a la classificació, han sumat les mateixes victòries a la Lliga: 5. Un esglaó per sota hi ha el Vila-real, amb 18 punts. Tanca la taula l'Osca, que no se n'acaba de sortir, i que en té 11. Aquest cap de setmana, plat fort a Montilivi: els d'Eusebio tenen un test ben complicat amb el líder, el Barça. De la seva banda, el Rayo visita l'Alabès, una de les revelacions del campionat. El Vila-real jugarà a Mestalla contra un València que ha revifat. Tornaran a eixamplar-se les diferències? S'escurçaran encara més?

Passi el que passi, queda clar que, superat el derbi amb el conjunt blaugrana, al Girona li ve després un calendari clau per remuntar el vol i per intentar deixar enrere alguns dels rivals directes que té en la seva particular lluita per mantenir la categoria. Visitarà a Ipurua un Eibar que se li ennuega a Primera, però al qual té ben a prop a la taula. I després rebrà el cuer, l'Osca, en un matx en què podrà deixar vist per sentència un equip que s'acosta cada cap de setmana que passa a la Segona Divisió A. I el primer cap de setmana de març, sense anar-se'n gaire lluny, tocarà visitar el Rayo. Per això encara queda molt. És una altra història i caldrà veure si el descens està lluny o massa a prop.

La pitjor ratxa a Primera

La principal raó que ha dut el Girona a mirar-se el descens de ben a prop quan ho havia arribat a fer amb prismàtics la té la nefasta inèrcia de resultats que enllaça l'equip. No es guanya des de l'últim cap de setmana de novembre (al camp de l'Espanyol, per 1-3) i això vol dir que s'enllacen set jornades sense conèixer la victòria, amb un balanç de quatre empats (Atlètic, Getafe, Llevant i Alabès) i tres derrotes (Athletic, Sevilla i Betis). És la pitjor ratxa de l'equip des que milita a la Primera Divisió.

S'ha superat així la de la temporada passada, amb Pablo Machín com a inquilí de la banqueta. Llavors van ser sis les jornades sense guanyar. Com a curiositat, aquella també va començar perdent a San Mamés: 2-0 amb l'Athletic. Es van encaixar quatre derrotes i sumar només dos empats. El punt i final, al setè partit: un 1-2 al camp del Deportivo que va significar un punt d'inflexió per a l'equip, que havia arribat a tenir els mateixos punts que el primer classificat en descens. Això sí, no hi va arribar a caure.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook