Farà falta una nit de somni per classificar-se per les semifinals de la Copa. L'esperança d'arribar a les semfinals es va complicar anit després que el Girona no aguantés el cos a cos final amb el Madrid i acabés cedint per 4-2. Un resultat que no sentencia l'eliminatòria però sí que la deixa d'allò més encarrilada per als blancs, que van haver de suar per doblegar la resistència d'un conjunt gironí. Els dos gols, però, a camp contrari, són l'esperança. Dos bons ensurts que es van endur els blancs amb el 0-1 de Lozano (m.7) i el 2-2 de Granell (m.66). Al final però el punch dels jugadors locals es va imposar a la il·lusió i tendresa d'un Girona que va fer massa concessions. La imatge de l'equip contra un dels grans va ser positiva i més tenint en compte que Stuani no va jugar però sent realistes, el somni de la Copa requereix una gesta a Montilivi.

Les il·lusions hi eren totes i l'ambició també. La pólvora, però, Eusebio la va reservar a la banqueta en el seu intent de gestionar de la millor manera la plantilla amb vistes al partit de diumenge contra el Barça i a la tornada de dijous que ve a Montilivi. El tècnic va deixar Stuani i Portu a la banqueta i va sortir amb Lozano i Doumbia en punta d'atac acompanyats per Borja García. En defensa, la tripleta la van formar Juanpe, Alcalá i Muniesa, mentre que els carrils van ser per a Ramalho i pel debutant Raúl García. Si el Girona apostava per un onze poc habitual, el Madrid, en canvi, posava tota la carn a la graella i no es guardava res. El repte no era complicat, no, el següent. Tot i això, el Girona no hi entén de dificultats i es prèn tots els partits amb el mateix esperit competitiu. Així va saltar al Bernabéu, amb l'afegit d'enfrontar-se al campió d'Europa a casa seva, i a fe que li va funcionar. El Madrid no va fer la seva sortida avassalladora i el Girona ho va aprofitar per posar-li la por al cos. Primer tocant la pilota amb comoditat i després fent pujar un inquietant pels locals i il·lusionant pels gironins 0-1 al marcador. Va ser Lozano l'encarregat d'obrir el marcador rematant de primeres una precisa centrada de Raúl García.

El guió del partit era fantàstic, molt bonic per a un Girona que era conscient que li tocaria patir. No podia ser tan fàcil. El Madrid no ho permetria i al cap de deu minuts del gol de Lozano va anivellar el marcador. Odriozola, el millor blanc de la primera part, estava sent un malson per la seva banda i d'una internada seva en va néixer el gol de l'empat, obra de Lucas Váquez. Al cap de poc, el basc va intentar una jugada calcada que Iraizoz va neutralitzar molt bé. Odriozola, per la dreta i Vinicius per l'esquerra generaven molt de perill en cada acció i el Girona necessitava tenir una mica més la pilota.

El gol va esperonar una mica el Madrid, que en els minuts posteriors hauria pogut fer el segon en una jugada calcada d'Odriozola i en un xut de fora de l'àrea de Vincius, fora per poc. El gol no arribava i el públic començava a posar-se negre amb Undiano Mallenco que no va assenyalar un possible penal de Douglas Luiz a Modric. En canvi, sí que en xiularia un altre de molt més clar i, el més greu de tot, absurd i evitable, de Lozano a Vinicius. Iraizoz no va endevinar la intenció de Ramos, que va batre'l amb el seu clàssic llançament, com ja havia fet a la Lliga a Montilivi, a l'estil Panenka. El Girona demanava a crits la mitja part i encara abans del xiulet de l'àrbitre, Benzema va xutar al pal.

El Girona arribava a la mitja part amb un resultat prou bo i més que digne. Ara bé, restaven quaranta-cinc minuts de patiment en què hi havia la possibilitat que el Madrid fes un pas endavant i els aclaparés fins a aconseguir un marcador més ampli o bé que els gironins clavessin algun altre ensurt i posessin més emoció a l'eliminatòria, com així seria. L'inici de la represa va ser intens però Iraizoz va evitar que Benzema fes el tercer en la sortida en tromba dels blancs. Eusebio, que ja havia deixat Alcalá, amb targeta, als vestidors es va veure obligat a retirar el seu millor home, Borja García, lesionat.

La defensa blanc-i-vermella contenia els intents d'un Madrid que veia com no podia trencar el partit ni encarrilar l'eliminatòria. Al Girona li costava arribar a l'àrea de Courtois però en una de les primeres arribades de la segona part va treure un córner després d'un misto de Doumbia i un intent estrany de centrada de Lozano. Del servei de cantonada els gironins en traurien petroli gràcies a unes sorprenents i clares mans de Llorente a l'àrea. Granell s'encarregaria de materialitzar el penal magistralment i per pujar el 2-2 al marcador.

Els pocs valents desplaçats al Bernabéu xalaven i es fregaven els ulls amb el que estaven veient. Tot i això, els partits a Chamartín es fan llargs; més ben dit eterns. El Madrid va dir prou i en quatre minuts va arreglar-se el resultat per a la tornada. Primer amb un cop de cap de Ramos i després amb Benzema, a plaer, rematant una centrada de Vinicius (4-2, m.80). El primer round va ser madridista. Però queda encara un segon combat a l'estadi.

REIAL MADRID: Courtois; Odriozola, Ramos, Nacho, Marcelo; Casemiro (Llorente, min. 58), Modric (Kroos, min. 62), Ceballos (Isco, min. 69); Lucas Vázquez, Vinicius i Benzema.

GIRONA: Iraizoz; Ramalho, Alcalá (Bernardo, min. 46), Juanpe, Muniesa, Raúl García; Douglas Luiz, Granell, Borja García (Paik, min. 58); 'Choco' Lozano (Portu, min. 78) i Doumbia.

GOLS: 0-1, Lozano (min. 6); 1-1, Lucas Vázquez (min. 17); 2-1, Ramos de penal (min. 41); 2-2, Granell de penal (min. 66); 3-2, Ramos (min. 76); 4-2, Benzema (min. 79).

ÀRBITRE: Undiano Mallenco (comitè navarrès). Ha amonestat Nacho, Sergio Ramos, Llorente (Reial Madrid); Alcalá (Girona).

ESTADI: Santiago Bernabéu, 50.865 espectadors.