Barça, en Lliga, i Madrid, en la tornada dels quarts de final de la Copa, són els dos propers rivals del Girona a Montilivi. Arribaran, a més, seguits, els blaugranes diumenge i els blancs dijous que ve a la nit. La previsió és que l'estadi bulli en totes dues jornades a pesar de la previsió de baixes temperatures. Anit, per veure l'equip de Messi i companyia, només quedaven a la venda al web del club 51 entrades de VIP al gol sud. I pocs minuts després del final del partit del Bernabéu, aproximadament n'hi havia un miler de disponibles per assistir a l'intent de remuntada contra els madridistes (el club ja n'havia col·locat més de 10.000 dilluns al vespre). Aquesta temporada l'estadi encara no s'ha omplert i tot apunta que ho pot fer dos cops seguits en menys d'una setmana de diferència. La visita del Madrid en Lliga, l'agost passat, va portar 13.383 espectadors, en un recinte que a l'estiu havia ampliat la capacitat fins pràcticament els 15.000 seients.

Tot i l'encallada que pateix el Girona, que no guanya des de finals de novembre al camp de l'Espanyol (1-3), l'afició respondrà. S'acosten dos partits d'aquells que no es vol perdre ningú, i pensar que el de diumenge contra el Barça havia tingut el risc d'haver-se de disputar a Miami. El factor Montilivi pot ser clau. El Girona ja va ser capaç de complicar molt les coses als blaugranes en l'anada al Camp Nou (2-2) i amb les urgències que comença a tenir a la Lliga no pot descartar la possibilitat de sumar davant de cap rival. Superat el derbi tocarà pensar de nou en el Madrid i en la remuntada. Els blancs ja van caure a l'estadi la temporada passada a la Lliga en aquella inoblidable diada de Sant Narcís (2-1) en què els gols de Stuani i Portu van remuntar l'inicial d'Isco.

Molts gols en contra

El Girona veu porteria amb certa facilitat, però igualment encaixa moltíssims gols i no sap gestionar els avantatges. En els últims tres partits (la tornada contra l'Atlètic de vuitens de Copa, el de Lliga al camp del Betis i el d'anit al Bernabéu) ha encaixat deu gols: tres al Wanda, tres més al Villamarín i quatre al Bernabéu. És la tònica que es va repetint des del canvi d'any, encaixant també dues dianes en contra al camp del Llevant i rebent-ne una de l'Alabès a l'estadi. La fragilitat defensiva, els errors de concentració i els penals absolutament evitables (en quatre dies Douglas Luiz i Choco Lozano s'han doctorat en l'especialitat) en tenen bona part de culpa. Aquest 2019, en total, el Girona ha encaixat 14 gols en sis partits, tres de Lliga i tres de Copa.

Superades les emocions de veure de nou a Montilivi el Barça i el Madrid, al Girona li arribarà, llavors sí, l'hora de la veritat. Perquè amb només quatre punts de marge sobre el descens, se li presenta un mes de febrer d'aquells de caixa o faixa. Eibar, Osca, Madrid i Reial Societat, i estirant-ho una mica més, Rayo, a Vallecas, el primer cap de setmana de març, marcaran les aspiracions de permanència de l'equip d'Eusebio, que no ha sabut matar molts partits quan els tenia ben encarats i que és a punt d'afrontar el tram determinant de la temporada.