El Girona d'Eusebio fa dies que està encallat i acumula nou partits oficials sense guanyar, entre la Lliga (sis) i la Copa (tres). Per trobar uns registres semblants, cal remuntar-se a la temporada 2013-14, abans de l'arribada de Pablo Machín a la banqueta de Montilivi. Entre Ricardo Rodríguez i Javi López, els blanc-i-vermells van protagonitzar una pèssima sèrie que no els va enviar a Segona B perquè els miracles existeixen. El Girona va estar fins a catorze partits -set amb cada entrenador- sense conèixer el triomf, inclosa una eliminatòria de Copa contra el Getafe. Ara, amb Eusebio, les circumstàncies són totalment diferents perquè l'equip navega amb certa tranquil·litat a la Primera Divisió, mantenint un marge de quatre punts respecte a la línia vermella que tothom hauria signat al mes d'agost.

Tot i això, la davallada a la Lliga és considerable. El Girona no suma els tres punts des de la visita a Cornella-El Prat d'un llunyà 25 de novembre. Els dubtes s'acumulen, després d'enllaçar quatre empats -també va empatar contra l'Atlètic- i tres derrotes al campionat domèstic, amb uns registres totals de només quatre punts dels darrers vint-i-un en joc. I encara no sap el que és guanyar el 2019, perquè no enllaça cap triomf des de la tornada dels setzens de final de la Copa, en la remuntada contra l'Alabès que va permetre veure's les cares amb l'Atlètic de Madrid als quarts. Els d'Eusebio, que van protagonitzar una proesa i van estar a punt d'aconseguir-ne una altra al Santiago Bernabéu, van passar de ronda sense la necessitat de guanyar cap dels dos partits contra els de Simeone: 1-1 a Montilivi i 3-3 al Wanda.

Precisament, Eusebio va ser el protagonista involuntari de l'inici d'una mala ratxa el 2013 difícil d'explicar. Era el 16 de novembre, i el seu Barça B visitava Montilivi. Del Girona entrenat per Rodríguez només queden Ramalho, que va sortir de titular i va ser substituït al minut setanta, i Pere Pons, que donava les seves primeres passes i va entrar al setanta-cinc. Al filial blaugrana, Planas va completar tot el partit. Els gols d'Espinosa i Edu Bedia van capgirar l'inicial de Jandro, i el Girona no tornaria a guanyar més fins al 16 de febrer, tres mesos més tard.

A la derrota contra el Barça B, cal afegir les patacades a Saragossa i contra el Madrid Castella, i els empats davant del Tenerife i el Recreativo. Entremig, l'eliminatòria de Copa contra el Getafe va precipitar l'acomiadament de Ricardo Rodríguez, que havia aterrat a la banqueta intentant mantenir l'excel·lència protagonitzada per Rubi i que no tornaria a arribar fins que va aparèixer Pablo Machín. Abans, però, va passar-hi Javi López i el seu balanç no va ajudar al fet que el Girona pogués treure el cap: una victòria en onze jornades, un fet que va propiciar la seva destitució. Continuant amb la sequera de Ricardo Rodríguez, que va estar set partits sense vèncer, Javi López va fer el mateix i el que eren set partits es van convertir en catorze. Començant amb la derrota a Mallorca (2-0) en el seu debut, i empatant els sis partits següents. Un registre massa pobre atesa la qualitat d'una plantilla que acabaria traient forces d'on n'hi havia per mantenir la categoria. Tres cursos més tard, el Girona acabaria pujant a Primera. Ha estat un conte de fades que avui continua amb Eusebio Sacristán, que espera trencar la mala ratxa com més aviat millor per evitar possibles pors innecessaries.